Optimisme moderat a Junts pel Sí pel diàleg amb la CUP
Romeva indica que les converses “van bé”, i que parlen d'un programa de legislatura més enllà d'un acord d'investidura
El grup s'estructura en quatre equips per abordar les negociacions
Tot i que Junts pel Sí no es mou gairebé ni un pam de l'absoluta discreció autoimposada sobre les converses que manté amb la CUP –“muts i a la gàbia”, és tot el que, acompanyat d'un gest ben gràfic, en va voler dir ahir el president i candidat, Artur Mas–, Raül Romeva en va donar al migdia algunes pistes en una breu conversa informal amb periodistes als passadissos del Parlament. El cap de llista de la força unitària va mostrar un optimisme moderat sobre la possible entesa, i va telegrafiar que les converses “van bé”, i que “avancen” a un ritme “adequat” a la importància de la situació que s'està plantejant, ni més ni menys que la possibilitat de formar el govern que piloti la transició de la Catalunya autonòmica cap a la independent. Una bona prova d'això seria que ell mateix i altres electes de Junts pel Sí, com ara Jordi Turull, Oriol Amorós o Lluís Llach, van ser a la tarda, convidats per la CUP, a la conferència política per escoltar de primera mà les propostes de l'esquerra alternativa.
Romeva va admetre que en les negociacions es parla d'un “paquet global” que ha de permetre una mínima estabilitat durant la legislatura sencera; és a dir, els 18 mesos que es van donar de marge per fer la transició. Tot i que no va voler entrar en més detalls, el cap de llista va donar a entendre, doncs, que la qüestió de la investidura del president, un dels principals motius de topada que hi pot haver entre les dues forces, és tan sols un punt més d'un bloc que va molt més enllà, i en què també es tracten sobretot qüestions de programa o, per exemple, la possible aprovació de futurs pressupostos. A més, Romeva, que tampoc es va voler fixar terminis per arribar a acords ni va aclarir si caldrà una segona volta per facilitar la investidura del president, no va negar que la manera com l'independentisme ha de concórrer, o no, a les eleccions estatals formi part dels contactes d'aquests dies.
A banda d'això, la llista està estudiant la manera de coordinar-se amb les entitats civils i amb altres grups per explicitar el seu suport als responsables del govern imputats per la convocatòria del procés participatiu del 9-N. Diputats electes de Junts pel Sí podrien acompanyar dimarts vinent la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i l'exvicepresidenta Joana Ortega a fer la seva declaració davant del TSJC. El grup podria repetir el suport dos dies després al president Mas, a qui podrien acompanyar personalment en un recorregut a peu des del Parlament fins a l'Audiència de Barcelona, al passeig Lluís Companys.
Romeva va parlar de tot plegat després de la segona reunió del grup sencer de Junts pel Sí ahir al matí al Parlament, en què es va pactar que ell mateix seria el coordinador de les negociacions, tant amb la CUP com les que hi pugui haver amb altres partits. Tal com ja s'esperava, i de manera provisional en espera que es tanqui una estructura que dependrà de l'acord de legislatura a què es pugui arribar, els portaveus de CiU i ERC en l'última legislatura, Jordi Turull i Marta Rovira, s'encarregaran de les tasques de gestió i estructuració del grup parlamentari en l'inici del període de sessions. Com a tals, per exemple, s'hauran d'encarregar de la configuració de la mesa del Parlament, que s'hauria de constituir abans de tres setmanes. Els diputats novells del grup, a més, van aprofitar per completar una jornada de formació sobre el funcionament bàsic de la dinàmica parlamentària.
Quatre grups
En tot cas, segons ha pogut saber El Punt Avui, Junts pel Sí també s'ha organitzat en quatre grans grups interns per concretar l'acció comuna sobre els principals ítems que monopolitzaran la legislatura. Això és: el full de ruta en sí del procés sobiranista; les mesures socials que ha d'implementar el nou govern; la manera com la ciutadania haurà de participar en el procés constituent per redactar la nova constitució catalana i, finalment, les primeres accions de desobediència que caldrà implementar a les decisions del govern i la judicatura de l'Estat. Els quatre grups serviran, primer, per fixar una posició comuna interna, ja que convé no oblidar que CDC i ERC, els grans partits de Junts pel Sí, mantenen discrepàncies en alguns punts programàtics que ara hauran d'abordar. La mateixa distribució, a més, valdria ja per a les converses amb la CUP.
Mas demana el suport de les institucions europees
Artur Mas va demanar ahir el “suport” de les institucions europees per propiciar un escenari de diàleg, que beneficiï totes les parts, en el procés de “desconnexió” respecte de l'Estat que Catalunya es disposa a iniciar després de “l'inconfusible” triomf del 27-S. Un procés de 18 mesos que, afirma, serà “ordenat” i “sense trencaments abruptes”, i en què referma el “compromís amb la negociació”. En un article a l'influent setmanari europeu Politico, titulat Catalunya és una oportunitat, no un problema, el president fa una crida a un canvi de xip perquè el procés es percebi com un “exemple de la fortalesa de la democràcia a Europa”. Mas lloa la “flexibilitat i capacitat” que ha mostrat sempre la UE per adaptar-se a la realitat, i està segur que ho tornarà a demostrar. L'article, a més, recorda la voluntat d'esdevenir un estat de mida i inspiració similars a la d'altres de la UE, com ara Àustria i Dinamarca, i presenta Catalunya com a “soci fiable”.
