La CUP proposa discutir com construir la República catalana i deixar per més endavant qui la presidirà
Els independentistes creuen que la nova etapa que ha sorgit després del 27-S “passa per damunt de partits i persones”
Defensen no obeir cap més decisió del TC i declarar institucionalment la seva “absoluta incompetència”
La CUP ha celebrat aquest dijous a Barcelona una Conferència Política per exposar el seu posicionament negociador per pactar un full de ruta independentista amb Junts pel Sí. La número dos de la llista de la CUP, Anna Gabriel, ha obert la ponència deixant clar que la formació prioritzarà parlar “el què, el com i el quan” per construir la futura República catalana abans de discutir “qui” la de presidir. “El qui ja vindrà després”, en clara al·lusió al candidat de JXSí a presidir la Generalitat, Artur Mas.
En una conferència política que ha tingut lloc a l'auditori de la UPF de Barcelona amb el títol de Per governar-nos, lluitem per la república i que ha estat presenciada per unes 500 persones –200 en dues sales annexes–, Gabriel ha explicat que la CUP aposta per establir el full de ruta que ha de seguir Catalunya i que s'ha de centrar en tres eixos: “procés constituent, pla de xoc d'urgència social i l'estratègia per la ruptura”.
També ha lamentat que “la pressió cap a la CUP està sent injustament dura, i encara que tot és legítim i respectable” la seva formació no desitja “especular”. “Comença una etapa que ja no és de govern autonòmic sinó que del que es tracta és de construir una república, ja que el 27S va guanyar una majoria favorable a això, i la clau és aquí i passa per damunt de partits i de sortides personals”.
El diputat electe Albert Botran també ha insistit en aquesta necessitat durant la seva intervenció, arribant a dir que la CUP “actuarà amb generositat, alçada de mires i estratègia guanyadora”, però avisant que la investidura del president vindrà derivada “dels plantejaments”. “Només així té sentit el nostre propòsit de lluitar per la república”, ha conclòs.
L'últim a intervenir a l'acte ha estat també un dels més contundents. El diputat electe Josep Manel Busqueta ha volgut deixar clar que la CUP vol “posar en evidència que això avui no va ni d'investir nous Governs autonòmics ni de negociar amb l'Estat nous encaixos impossibles”. “Va de sobirania, de com constituïm la república, de drets, d'evidenciar que som molts els que no ens resignem davant els que ens arrabassen les sobiranies”.
En aquest sentit, Busqueta ha repetit que “la clau de volta del procés que encetem es basteix des del què, el com i el quan”. I ha remarcat –rebent sonors aplaudiments– que la CUP “no volem ni càrrecs ni privilegis”. “Això no va de càrrecs, ni de noms”, ha dit. Tot i això, també ha admès que Junts pel Sí, “és qui pot i ha de formar Govern”, i ha remarcat que espera que faci un executiu “constituent i col·lectiu” perquè en la “construcció de la república no sobra ningú”.
Per últim, Busqueta ha arremès contra els que dins i fora de Catalunya volen identificar la independència amb Artur Mas. “Ho han portat fins al ridícul. Nosaltres sabem que no és així, que el procés és col·lectiu, plural, profund i que avança quan caminem”, ha dit.
Ruptura amb la legalitat heretada del franquisme
Benet Salellas s'ha ocupat del bloc referent a la ruptura de la legalitat i ja ha començat advertint que la “legalitat heretada del franquisme” no donarà mai a Catalunya “la possibilitat de tenir sobirania”, el que obliga a trencar. Ha assegurat que es pot parlar de quan, de com s'ha de produir la ruptura, però “que ningú dubti que si aquest procés va de debò, hi haurà ruptura, perquè és l'única forma de fer aquest procés irreversible”.
De fet, Salellas ha subratllat que un primer acte ha de produir-se abans fins i tot de la investidura d'un president i la formació del govern: no obeir cap més decisió del Tribunal Constitucional i que el Parlament faci un pronunciament declarant “institucionalment la seva absoluta incompetència”, i més tenint en compte que està presidit per un militant del PP. “No és pot ser àrbitre de dues parts quan els membres són escollits per la part més forta. No es poden arbitrar sobiranies quan ja s'ha declarat que una part és sobirana i l'altra és subsidiària i amputada”, ha opinat Salellas, que ha carregat durament contra els pronunciaments de l'alt tribunal en contra de les mesures aprovades pel Govern en contra de la pobresa energètica.
A això li ha sumat també la necessitat de “no acatar algun dels principals embats de l'Estat contra els drets fonamentals”, com la Llei Wert, l'anomenada llei mordassa o la reforma de la llei de l'avortament.
Revertir o aturar una desena de privatitzacions
Eulàlia Reguant ha estat l'encarregada d'explicar el pla de xoc social que exigeix la CUP al nou govern, tot reconeixent ja des d'un principi que “no s'arreglarà en quinze dies el que no s'ha fet o s'ha fet malament en quaranta i en els darrers quatre anys”. Reguant ha enumerat els pilars bàsics del pla de xoc de la CUP, que passen per aprovar un seguit de mesures urgents per atendre primer els sectors més colpejats, però també per revisar una desena de privatitzacions realitzades, recents o pendents que acosten Catalunya “de forma clara cap a un model de societat sense drets, molt més elitista, especulativa, desigual i irresponsable amb el territori i els recursos naturals”.
Reguant ha avisat que aquest pla de xoc no té cabuda en l'actual marc, i per això aplicar-lo ja és desafiar les polítiques del deute i de l'austeritat. “Avui diem que mai fallarem a la plena llibertat política que mereix el nostre poble, però també exigim que tampoc es falli a la justícia social, i s'ha fallat molt els darrers anys”, ha conclòs, tot avisant que el procés “no pot deixar enrere ningú, i si ho fa, no avançarà”. “La república catalana o serà la de la dignitat de les persones o no serà”, ha afegit.
El que fos cap de llista de la CUP al 27-S, Antonio Baños, ha estat l'encarregat de parlar de la seva proposta de “procés constituent”. I en això s'ha centrat al seu discurs. I és que per a Baños, “la construcció d'una nova república no és només un canvi de bandera”. És per això que ha remarcat que aquesta “és una ocasió per fer un procés democràtic i participatiu de disseny i nova estructura”.
“El Parlament no ha de ser un legislador autonòmic, ha de ser l'articulació central del procés constituent. Per això, digui el que digui la legalitat espanyola, ha de ser un Parlament constituent. I en aquest procés cal tenir presents, com al 9-N, totes les persones del país, independentment de la marginació política que pateixi”, ha dit, assenyalant que la CUP vol “redireccionar” el poder i que el poble “decideixi més enllà de ser només consultat”.
Crits de “president” a Romeva
Des de les primeres files han escoltat les intervencions representants de la societat civil, les entitats de l'entorn independentista i també polítics com Raül Romeva (Junts pel Sí), Oriol Amorós (ERC), Jordi Turull (CDC), Lluís Llach (Junts pel Sí) o David Companyon (EUiA). Precisament una de les presències més celebrades ha estat la de Raül Romeva, que en entrar a la sala ha estat rebut amb aplaudiments i amb alguns crits de “president, president” per part d'una desena dels assistents. En acabar la conferència, també hi ha hagut qui ha volgut fer-se una fotografia amb ell. L'altre que ha rebut aplaudiments en entrar ha estat Lluís Llach.