La Casa Bloc de Sant Andreu acollirà els primers refugiats
La Generalitat avança que els asilats arribaran de Grècia i Itàlia, però no hi ha data ni nombre
Demana més celeritat en la concessió d'asil
Tibantor entre el govern i Colau pel dispositiu
Tot i que no hi ha data prevista d'arribada ni se sap quants en vindran, en el marc de l'acord de la UE Catalunya acollirà persones refugiades de Síria i altres guerres, però procedents de camps de refugiats o centres d'acollida de Grècia i d'Itàlia, no pas de la zona de conflicte ni dels països limítrofs. Aquests refugiats s'instal·laran d'entrada a la Casa Bloc del barri de Sant Andreu, a Barcelona, on els professionals faran un diagnòstic de les necessitats i aspiracions de cada persona o família, a partir del qual es decidirà quin pot ser un bon lloc per viure i integrar-se, tenint en compte la formació i la professió dels adults, per exemple. Així ho van avançar ahir el director general per a la Immigració, Xavier Bosch, i el coordinador del Comitè per a l'Acollida de les Persones Refugiades, Àngel Miret.
Tots dos van lamentar la falta d'informació per part de l'Estat i també van advertir que ja en aquests moments l'Oficina d'Asil de Barcelona està col·lapsada. Al govern espanyol, per tant, se li demana una comunicació més fluida per poder preparar el pla d'acollida i alhora més funcionaris i més recursos per enllestir amb rapidesa les qüestions burocràtiques d'uns ciutadans en una situació molt vulnerable. “Hi ha situacions dramàtiques de persones que intenten sol·licitar l'estatus de refugiat i ni tan sols poden demanar hora per fer els tràmits”, va plantejar Bosch.
El Fòrum i Sant Andreu
Però no només hi va haver retrets per a l'Estat. La compareixença de dos dels responsables del dispositiu d'acollida dissenyat per la Generalitat va evidenciar una certa tibantor en aquesta qüestió amb l'Ajuntament de Barcelona. D'entrada, Miret va concretar que els refugiats aniran temporalment a la Casa Bloc de Sant Andreu, on hi ha 26 pisos amb un total d'una vuitantena d'habitacions. Per tant, res de passar per l'edifici del Fòrum com havia anunciat dimarts l'alcaldessa, Ada Colau. El coordinador del protocol d'acollida creu que el que va presentar Colau és un pla d'emergència de Barcelona que no caldrà posar en marxa, perquè els refugiats seran en primer lloc competència de l'Estat, que delegarà en la Generalitat. Hi va afegir, a més, que les ciutats entre les quals es distribuiran aquestes persones hauran de treballar en coordinació amb tot el dispositiu.
I no només això, sinó que Miret no va voler donar xifres, mentre que Colau va dir fa tres dies que està previst que arribin unes 1.200 persones a partir del novembre, de les quals unes 600 es quedarien a Barcelona.
Diagnosi acurada
A més de la Casa Bloc, que pertany a la Generalitat –el seu últim ús va ser com a residència de vídues i orfes de l'exèrcit i actualment és buida–, l'Arquebisbat de Barcelona ha ofert el seminari menor de la Conreria, a Tiana, amb unes quaranta habitacions, i Sant Joan de Déu unes altres instal·lacions a Manresa, amb noranta habitacions. El pas per aquest primer punt d'acollida hauria de ser d'uns quinze dies per fer la diagnosi de cada família i derivar-los a un pis on començar una nova vida. En aquest moment s'està elaborant un banc de recursos d'habitatges aportats per administracions i entitats, i es descarta que els refugiats s'allotgin en domicilis particulars.
Famílies solidàries
Un altre dels punts que van deixar ben clars Bosch i Miret és que les famílies que s'han mostrat disposades a col·laborar amb l'acollida dels refugiats no ho podran fer cedint una habitació, però sí acompanyant-los per facilitar-los l'adaptació a la seva nova vida. És a dir, fent de mentores. Anant a casos pràctics, de manera voluntària poden acompanyar els infants en els seus primers dies d'escola, ensenyar als adults els establiments on poden comprar o bé explicar-los a què poden dedicar el temps d'oci o convidar-los a un dinar en família el cap de setmana.
En el pla d'acollida, queda clar que hi ha un paper per als professionals –tenint en compte que arribaran persones que fugen de situacions violentes i molt dures– i un altre per als voluntaris amb ganes de col·laborar.
Els metges sirians i els possibles prejudicis
A Barcelona treballen uns 200 metges sirians, segons el Col·legi de Metges. Aquesta és una informació que va aportar ahir el coordinador del Comitè per a l'Acollida de Refugiades, Àngel Miret, per destensar la situació i intentar eliminar prejudicis sobre l'arribada de les persones refugiades en el marc de l'acord de la UE. Així mateix, va plantejar que a Barcelona han arribat en els últims anys unes 500 persones asilades fugint de Síria, l'Afganistan o Eritrea, pels càlculs que fan les entitats que treballen fent-los l'acompanyament. Miret no va assenyalar aquestes dades perquè sí, sinó per eliminar prejudicis i per transmetre la idea que cal preparar bé el dispositiu de rebuda, però que Catalunya estarà preparada per rebre aquestes persones en els pròxims mesos. També va insistir que els recursos que es destinin als seus processos d'acollida i d'integració no comportaran retallades en l'atenció als col·lectius en risc d'exclusió.