Vergonya europea
Eurodiputats de diversos països i de gairebé tots els grups reclamen “solucions polítiques” arran de la imputació de Mas
Els vicepresidents de liberals i socialistes pressionen Rajoy, mentre que la CE evita mullar-se
La diplomàcia espanyola no ha aconseguit aturar les crítiques
La imputació d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau només 48 hores després d'una victòria independentista que ha omplert les portades de la premsa internacional no ha passat desapercebuda a Brussel·les. Ben al contrari: tot i la pressió de la diplomàcia espanyola, eurodiputats de diversos països i de gairebé tots els grups s'han atrevit a protestar reclamant “diàleg” i “solucions polítiques” a Mariano Rajoy. “Quin tipus de democràcia és aquesta? No es pot decidir el futur d'una nació als jutjats”, es queixa el tory britànic Ian Duncan. “Si realment vols resoldre el tema, els procediments legals poden fer nosa i és millor trobar solucions polítiques”, alerta també la belga Kathleen van Brempt, vicepresidenta del grup socialdemòcrata a l'eurocambra.
“Cal una solució política, no s'haurien d'utilitzar amenaces legals per arraconar els polítics, perquè això generarà uns resultats totalment oposats”, adverteix també el vicepresident dels liberals europeus, el lituà Petras Austrevicius. “És molt sorprenent que es porti als jutjats un president electe que ha donat al poble català l'oportunitat d'expressar-se”, s'escandalitza des del grup dels Verds Ian Hudgton, de l'SNP escocès. Fins i tot els euròfobs britànics de l'UKIP exigeixen al govern espanyol que “resolgui a les urnes” el problema català, en comptes “de fer servir un procés judicial contra un líder elegit democràticament”, reivindica Jonathan Arnott, en declaracions a l'ACN, com els altres quatre eurodiputats.
També la jutgessa ad hoc del Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg i eurodiputada romanesa Renate Weber adverteix l'Estat espanyol que està convertint el president Mas en un “màrtir”. “Si algú vol màrtirs, aquesta és la manera: per què tenen tanta por d'una votació popular?”, lamenta l'advocada i activista, en una entrevista en el programa Via Europa que El Punt Avui Televisió va emetre ahir a la nit. “En democràcia és bàsic deixar votar la gent, després mirar els resultats i trobar solucions. Sortir amb imputacions criminals dos dies després d'unes eleccions em sembla estrany, i crec que és un senyal polític que la llei s'està utilitzant d'una manera concreta”, critica Weber en el programa que s'emet cada divendres des de Brussel·les i Estrasburg.
“Màrtir per a la causa”
Convidat també a Via Europa, el director del prestigiós think tank European Policy Centre, l'alemany Fabian Zuleeg, acusa “el sistema legal espanyol” d'estar creant “un màrtir per a la causa independentista”. “No crec que això contribueixi al diàleg”, lamenta. I avisa l'executiu del PP que “no hi haurà una solució legal al conflicte: no pot ser que una votació estigui fora de la llei o que algú sigui castigat per haver fet aquest tipus de votació”. També van passar ahir pel programa dos observadors internacionals del 27-S, l'eurodiputat de l'SNP Alyn Smith i el de l'N-VA flamenca Sander Loones.
“No comment”, respon, en canvi, Natasha Bertaud, portaveu de la Comissió Europea, que en teoria ha de vetllar pel compliment de l'estat de dret. Precisament aquesta setmana, Convergència, Esquerra, Iniciativa i Unió han pressionat el número dos de Jean-Claude Juncker, Frans Timmermans, responsable de fer respectar la Carta Europea dels Drets Fonamentals, i la defensora del poble europeu, Emily O'Reilly, demanant-los una reunió, també per abordar els impediments que les ambaixades espanyoles han posat als catalans residents a l'estranger per poder votar aquest 27-S. Fins i tot Pablo Iglesias ha demanat a Brussel·les que “intervingui davant l'extrema politització d'una justícia espanyola que vulnera principis democràtics bàsics” i “no garanteix la separació de poders”.
Entre els eurodiputats estrangers que pressionen l'Estat, destaca el conservador escocès Duncan, que precisament va votar no en el referèndum del 18 de setembre del 2014 i que va fer d'observador internacional en la consulta del 9-N. “El que està passant ara mateix a Espanya és molt alarmant per a qualsevol demòcrata; alguna cosa ha de canviar: cal un diàleg clar entre Barcelona i Madrid per acordar els termes i les condicions per fer un referèndum real i vinculant”, exigeix.
