Quan res ho sembla tot
La condició d'imputats d'Artur Mas, Irene Rigau i Joan Ortega és una figura jurídica amb més mala premsa que repercussió negativa real en un procés penal
El president de la Generalitat no pot ser ni suspès ni inhabilitat de manera cautelar
L'acusació d'ultradreta del sindicat Manos Limpias continuarà tramant argúcies legals
Ningú pot dir a data d'avui si el president Artur Mas, la consellera Irene Rigau i l'exconsellera Joana Ortega acabaran un dia al banc dels acusats en un judici per la seva responsabilitat en l'organització de la consulta del 9 de novembre, però el que sí que sap tothom des d'ahir és que tots tres tenen ja la condició d'imputats en aquest cas, circumstància processal que, en l'àmbit de la desinformació periodística i de l'opinió pública que se n'alimenta, se li dóna un connotació pejorativa que no reconeix cap actor de la cosa judicial amb un mínim de coneixement sobre en dret processal. Que ningú perdi els nervis, per estar imputat pels fets del 9-N Artur Mas no podrà ser apartat del seu càrrec i, per descomptat, no podrà ser empresonat, ni es podrà dictar en contra seva cap mesura cautelar de les que habitualment es maneguen en el dret penal i que el deixi fora del taulell de joc polític.
Un tràmit previst
La imputació d'Artur Mas i dues integrants més del govern de Catalunya en la data del 9 de novembre del 2014 és una decisió de gran importància i impacte polític però d'una escassa rellevància processal. Des del punt de vista judicial es pot dir tranquil·lament que és un tràmit, i en aquest cas un tràmit que era esperat. La imputació és una declaració davant el jutge instructor d'un cas on el testimoni hi compareix amb el seu advocat per poder defensar els seus drets. Evidentment, és millor acudir a declarar en qualitat de simple testimoni que no com a imputat, però també és evident que de la mateixa manera que una persona està avui imputada demà mateix el jutge, després d'escoltar-lo, pot decidir retira-li aquesta condició i aixecar l'ombra de sospita que porta associada.
El pecat original
En el cas de la instrucció del 9-N el problema no és que el jutge Juan Manuel Abril hagi notificat el tràmit de la imputació dos dies després dels transcendentals comicis de diumenge, sinó que allò que realment és sorprenent és la decisió judicial inicial d'acceptar a tràmit la denúncia d'un sindicat d'ultradreta, Manos Limpias, contra el procés participatiu en el qual hi van prendre part 2,3 milions de persones de forma voluntària, cívica i pacífica. Un cop oberta la via judicial, tot el que ha vingut després són una cadena de fets i decisions judicials previsibles.
La norma processal
Si l'actuació de Mas, Rigau i Ortega no hagués hagut de merèixer ni el mínim interès del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, com és, doncs, que ara el tema va agafant cos fins arribar a l'estadi de la imputació? De la doctrina dictada pel Tribunal Suprem, els jutges saben que la seva obligació és oferir la tutela judicial efectiva als ciutadans que acudeixen als tribunals o que es veuen implicats en un procés judicial. Moltes instruccions judicials que han estat arxivades tot just començar o que han tingut el trist recorregut de quatre diligències han hagut de ser reobertes en posterioritat per ordre d'una instància judicial superior a la qual havia recorregut una de les parts. I no es tracta tant de l'aparent gravetat dels fets com del respecte a aquest principi de la tutela judicial efectiva. La justícia és un servei públic com ho és el transport i a ningú se li acut que un conductor d'autobús faci baixar el passatger a mig trajecte perquè considera que la destinació final no és un lloc que mereixi la pena arribar-hi. Qui ha comprat el bitllet té dret a arribar fins al final, si així ho vol, encara que sigui un espai erm. La doctrina diu que abans d'un pronunciament definitiu el jutge ha d'esgotar els seus recursos d'investigació. En un procés net i no viciat, aquesta forma de procedir suposa donar totes les garanties tant a la part acusadora com a la part sobre la qual recau l'acusació. Als jutges no els agrada que una altra instància judicial els esmeni la plana, i en el cas del 9-N hi havia molts números que un arxiu judicial inicial hagués viatjat a Madrid i al Suprem en forma de recurs i hauria tornat a Barcelona amb ordre de reobertura.
I ara, què?
El primer que passarà és que els dies 13 i 15 d'octubre compareixeran davant el jutge Rigau, Ortega, primer, i Mas, posteriorment. Serà el moment oportú per tal que els advocats del sindicat ultra segueixin esprement les eines de l'estat de dret per fer més soroll jurídic i mediàtic. Ja ho van fer una setmana abans de les eleccions quan van entregar un escrit al jutge demanant la detenció i empresonament d'Artur Mas. No s'ha de descartar, doncs, que els lletrats del sindicat d'ultradreta demanin mesures cautelars contra Artur Mas, una altra cosa és que amb la llei a la mà ho puguin fer.
Mesures cautelars
El que es coneix com les mesures cautelars són decisions que un jutge pren durant una investigació per assegurar que l'acusat no eviti l'acció de la justícia, pugui continuar delinquint o causant mal a la víctima. En el cas de Mas, es podria pensar en demanar la seva suspensió o inhabilitació temporal, però és un tipus de mesura que no es pot dictar de forma cautelar perquè només es poden dictar mesures cautelars sobre les penes i no sobre les mesures accessòries. És a dir, la presó és una pena, en canvi la inhabilitació és una mesura accessòria associada a la primera. L'única mesura accessòria que es permet dictar de forma cautelar és l'allunyament en casos de violència de gènere. I en el cas del 9-N no consta que Artur Mas vulgui matar el pare, o dit amb altres paraules, que Catalunya vulgui acabar amb Espanya.
