I ens quedarem quiets?

A vegades em penso que, quan siguem del tot independents, trobarem a faltar el govern espanyol. Perquè no falla. Mai. Cada cop que al nostre país hi ha el perill, cert o inventat, que alguna cosa no surti bé, a Madrid surt algú que ens acaba esvaint els dubtes. Un dia Margallo ens diu que voltarem per l'espai sideral, un altre Wert diu que cal espanyolitzar els nostres alumnes, surt el ministre de l'Interior i ens amenaça amb “la llei del més fort” o surten alguns militars jubilats a dir-nos que ens portaran els tancs... i així anar fent. Jo estic convençut que, si diumenge vam arribar al 77% de participació i tot i això va guanyar el sí, és perquè l'Estat ens hi ha ajudat molt. Molt més del que ens pensem, i molt més del que es pensen ells mateixos. I que molta gent ha vist clar que amb un estat com l'espanyol no es pot anar gaire lluny. Ahir, el dia que un diari per a gent compromesa encara reclamava ingènuament a portada algun moviment de l'Estat, aquest, efectivament, el va fer. I ara ja sabem que el president Mas, Irene Rigau i Joana Ortega hauran de declarar com a imputats per la querella del 9-N. I que Mas ho farà justament el dia 15 d'octubre, quina casualitat, el dia del 75è aniversari de l'afusellament del president Companys. Un gest brillant i tota una declaració d'intencions. No han deixat ni passar quaranta-vuit hores i la setmana vinent veurem Mas, Ortega i Rigau al jutjat declarant pels presumptes delictes de prevaricació, desobediència, malversació i usurpació d'atribucions. Per haver-nos deixat votar el 9-N! Volen més oferta de l'Estat? Volen una declaració d'intencions més clara? Entre tres i sis anys de presó i deu anys d'inhabilitació. Això és el que s'hi juguen. I nosaltres, mentrestant, discutint si aquest m'agrada o no, o si me n'agradaria més un altre. Potser que anem per feina, que ara ja no són simples declaracions. L'Estat les ha deixat clares, les seves intencions. Tot un ministre de Justícia admet que van endarrerir la imputació a Mas perquè no guanyés les eleccions, i no passa res. Ho troben normal. I jo em pregunto: i nosaltres, ens quedarem quiets?