La columna
Imputat
Genial fer-lo declarar el 15 d'octubre, si no fos perquè li estan demanant penes que comporten presó
Bé, no va ser dilluns com havia anunciat el diari més ultra de Madrid (de capital català, però), sinó dimarts. El president de la Generalitat, Artur Mas, ja és un imputat. Ho és en la seva qualitat de president per haver convocat la consulta del 9-N. I amb ell la consellera Rigau i l'exvicepresidenta Ortega, que des del govern va organitzar la consulta. Ja està tot dit, aquesta és la gran oferta de l'Estat abans i després de les eleccions plebiscitàries que l'independentisme va guanyar. No cal perdre temps justificant que l'independentisme va guanyar, perquè els que diuen que no, no volen escoltar arguments sinó propagar la mentida. Ho fan en clau espanyola, és clar. Als independentistes els ha de preocupar el que passa al país i a Europa perquè la majoria dels que ho són, d'independentistes, ho són perquè van descobrir que a Espanya no hi havia res a fer. Tenim doncs un president imputat i que haurà de declarar el 15 d'octubre, 75è aniversari de l'afusellament del president Companys. Genial, si no fos perquè la imputació al president és per delictes un dels quals comporta penes de presó. És de sentit comú que això no pot anar endavant, però de sentit comú no n'hi ha i el govern espanyol jugarà fins al final les cartes. I dic el govern espanyol perquè ha estat aquest govern, i els aparells que controla, el que portarà el president davant del jutge que l'interrogarà. O s'ho creuen allò de la independència judicial? Recorden els canvis de fiscal en cap, de fiscal general i els moviments anunciats al TSJC? Doncs això. Europa així sabrà que, per ser demòcrata i donar la veu al poble, a l'Estat espanyol et volen (i et poden engarjolar). I, mentrestant, alguns fracassats políticament explicant que això li va bé, al president, com han dit Camats i Coscubiela. Déu meu, quin nivell els revolucionaris que tenim en aquest país. És clar que ara tot depèn de la CUP i de si permetrà o no a Mas ser reelegit president com a candidat de la força més votada. No val la pena perdre el temps. Estic convençut que es trobarà la solució com s'ha anat trobat al llarg del procés. Perquè ens ho creiem, no?
