Un sí incontestable
Junts pel Sí guanya, i la suma amb la CUP atorga la majoria absoluta a l'independentisme en una jornada amb rècord de participació
C's ja és la segona força, el PP s'enfonsa, el PSC cau, CSQP no convenç i Unió queda fora
L'independentisme es va apuntar ahir una victòria inapel·lable en una jornada històrica que promet marcar el futur de Catalunya i de la seva relació amb l'Estat espanyol. Junts pel Sí i la CUP, les dues candidatures que es presentaven a les eleccions amb la independència com a objectiu prioritari, van sumar més d'un milió nou-cents mil vots, el 47,8% dels emesos en uns comicis marcats per un rècord de participació (77,4%, deu punts més que el 2012) en unes eleccions catalanes. La xifra, que supera en 200.000 vots l'assolida el 2012 per la suma de CiU, ERC i la CUP, atorga a les dues formacions una majoria absoluta folgada de 72 escons (62 per a Junts pel Sí i 10 per als cupaires) i és un aval indiscutible a la proposta independentista en unes eleccions seguides a tot el món.
Junts pel Sí va ser, de lluny, la força més votada. Es va imposar a totes les comarques, a les quatre demarcacions, i va sumar victòries decisives en algunes ciutats de l'àrea metropolitana com Barcelona, Badalona i Mollet. Però, malgrat l'eufòria viscuda ahir a la nit a l'exterior d'El Born Centre Cultural, erigit en quarter general dels de Raül Romeva, els 62 escons obtinguts –nou menys respecte als 71 que van obtenir CiU i ERC per separat en la legislatura anterior–, compliquen la proclamació d'Artur Mas com a president de la Generalitat. L'aritmètica obliga el candidat a rebre el suport d'una majoria absoluta de diputats en la primera volta, i simple en la segona, per assolir la presidència. Això deixa en mans de la CUP una decisió que ha rebutjat de manera insistent durant la campanya i que ahir va tornar a descartar per boca del seu líder, Antonio Baños. El repte posa de manifest la rellevància assolida per l'esquerra independentista, que passa de tres a deu diputats i es perfila com l'altre gran protagonista de la legislatura.
Desfeta popular
La forta davallada dels dos principals partits de l'Estat és l'altre gran titular de la jornada. El PSC de Miquel Iceta es pot dir que salva els mobles tot i caure de vint a setze diputats. Més rotunda és la derrota del PP, al qual la irrupció de Xavier García Albiol no ha salvat d'una desfeta traduïda en la pèrdua de vuit escons, que el situen com a cinquena força al Parlament. Com a exemple, els onze diputats amb què els populars hauran d'afrontar la pròxima legislatura són els mateixos que els obtinguts per Junts pel Sí només a la demarcació de Girona. La patacada del partit que governa Espanya, que ahir a la nit es va refermar en el seu immobilisme després de conèixer els resultats, és un altre dels missatges que no passaran desapercebuts per a la comunitat internacional.
Ciutadans va ser el gran beneficiat del vot de càstig als socialistes i als populars i fa un salt espectacular que consolida la seva línia ascendent a l'Estat i el converteix en la segona força al Parlament amb 25 diputats, setze més que fins ara. La candidatura liderada per Inés Arrimadas va ser la força més votada en diverses ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona. És el cas, per exemple, de l'Hospitalet, el Prat de Llobregat, Castelldefels, Sant Boi i Rubí.
Unió, fora
La jornada d'ahir no va portar bones notícies per als partits que no han mostrat una posició clara en la qüestió nacional. Catalunya Sí que es Pot (la coalició integrada per Podem, ICV-EUiA i Equo) no ha pogut revalidar l'èxit assolit en les passades eleccions municipals a Barcelona i queda amb onze diputats, dos menys dels que tenien els ecosocialistes en solitari, i sense cap representant per a la demarcació de Lleida. Més negatius són els resultats d'Unió, que ha pagat car el divorci amb Convergència i quedarà sense representació al Parlament per primer cop en la seva història tot i haver rebut 100.000 vots. El líder dels socialcristians, Josep Antoni Duran i Lleida, va anunciar que posa el seu càrrec a disposició del consell nacional del partit.
