Política

Ultimàtum europeu pel no-compliment de les normes d'asil

Brussel·les renya Madrid perquè no té vigent la legislació sobre refugiats

S'obren 40 expedients a divuit països més

Dur missatge de la Comissió Europea als governs dels estats membres. Tan sols 24 hores després que s'aconseguís pactar la redistribució de 120.000 refugiats, Brussel·les llança un avís perquè els països accelerin els tràmits per acollir els refugiats. L'Estat espanyol i Bulgària són els dos països més castigats: cap dels dos no havia posat al dia ahir la legislació sobre els asilats. Només Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit se salven perquè apliquen normes especials de dret d'asil.

Ara el govern de Mariano Rajoy té dos mesos per comunicar a l'executiu comunitari les mesures que ha adoptat per complir la llei europea. Si Brussel·les no hi està d'acord, podria denunciar l'Estat espanyol al Tribunal de Justícia Europeu de la UE, i en última instància la qüestió podria acabar en multes. Entre les desenes d'infraccions comeses pels estats membres –entre els quals també hi ha Alemanya, França, Àustria, Itàlia i Grècia– hi ha dues amonestacions més per a Espanya: la primera per no haver traspassat a la legislació la directiva sobre procediments d'asil, que regula la concessió o retirada de la protecció internacional i que estableix les normes sobre com s'ha de realitzar una sol·licitud d'asil. L'altra sanció és per no haver recollit en la llei espanyola quines són les obligacions legals dels estats membres per garantir les condicions mínimes que s'han de complir en matèria d'allotjament, menjar, sanitat, feina, així com atenció mèdica i psicològica. Els països que no compleixen els requisits també tenen a partir d'ara dos mesos per respondre.

La reunió d'ahir dels líders de la UE va estar marcada per una profunda divisió per les quotes de refugiats a les quals es van oposar Eslovàquia, la República Txeca, Hongria i Romania, i en què Finlàndia es va abstenir. Els màxims representants van aprovar una declaració en què s'acorda que es reforcin les fronteres exteriors per preservar l'àrea de lliure circulació de Schengen, així com l'ajut econòmic a Turquia, el Líban i Jordània. També es va aprovar una partida de 1.000 milions d'euros a l'ACNUR.

Després de la reunió, el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, no va dubtar en criticar la passivitat de la UE en aquesta crisi: “Durant massa temps hem tancat els ulls davant del patiment de la gent de Síria; durant molt temps he girat l'esquena als refugiats que s'embarcaven en perilloses travessies per arribar a les nostres costes”.

Imperialisme moral

Unes hores abans de la reunió dels caps d'estat i de govern de la UE, el primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, va acusar Alemanya d'imposar un “imperialisme moral”. Orbán ho va dir en una trobada a Baviera amb Horst Seehofer, líder de la Unió Socialcristiana (CSU), partit agermanat amb la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel. El primer ministre hongarès va proposar que la protecció de les fronteres exteriors de la UE a Grècia l'assumeixin els socis europeus “que tinguin interès a fer-ho”.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.