Per què hem de votar Sí
Perquè farem servir l'euro i els bancs no marxaran
Sigui quina sigui la situació de Catalunya respecte de la Unió Europea Catalunya pot triar escollir fer servir l'euro
Els bancs podran accedir al finançament del BCE tot i la independència
Fer-nos por és l'objectiu d'Espanya. Divendres els bancs espanyols –entre els quals els dos catalans– van assegurar que marxaran del Principat si amb la secessió deixem l'euro. Mantenien que Catalunya seria un desert bancari si assolim l'estat propi. És paradoxal que algú estigui disposat a abandonar un mercat on té una quota del 35% (CaixaBank i Banc Sabadell) perquè l'ocupin operadors d'altres països. Les afirmacions de les associacions bancàries estaven repletes de mentides.
En principi, perquè ningú pot dir que ens faran fora de la zona euro. Tot depèn de les posicions negociadores. Pel que fa a l'euro, fins i tot sent fora de la zona euro el podríem fer servir. De fet, hi ha nou països de la UE que no el fan servir. Tots els economistes que ho han estudiat hi coincideixen. Citem Jordi Galí i Xavier Sala i Martín del col·lectiu Wilson.
La secessió genera escenaris que s'han de gestionar. Un és que la ruptura es faci de manera negociada, en aquest cas tot continua igual. L'altre és que quedem fora de la UE en primera instància per negociar una integració posterior, però que res canviï. En aquest escenari restem fora de la UE temporalment, tot i que Catalunya ha demanat continuar-hi. La Unió permetria la continuïtat de facto de tots els drets i obligacions actuals dels ciutadans catalans i de les empreses que operen a Catalunya durant el període transitori entre la constitució de l'estat i la seva admissió. Per fer-ho possible, només caldria que la Unió continués tractant el Principat com a part d'Espanya, tot i reconeixent la legitimitat del govern. Malgrat que no formaríem part de la zona euro, l'euro seria la moneda oficial i les entitats financeres podrien continuar tenint accés al Banc Central Europeu.
Tercer escenari. Ens bloquegen indefinidament l'admissió a la UE. Aleshores caldria preservar els drets de lliure circulació de persones, mercaderies i capital per als catalans i les empreses instal·lades a Catalunya. Aquest model el fa servir, per exemple, Suïssa. Tenint en compte la importància del mercat català, la UE seria la primera interessada en l'acord. Sortiríem de la zona euro però no caldria renunciar a la moneda, com Montenegro o el Vaticà, i els bancs obtindrien accés al BCE a través de les filials en altres països de la zona euro. Ningú hi perd.
El banc de Catalunya és clau
El govern ja ha anat fent passos per convertir l'Institut Català de Finances en el futur banc de Catalunya, l'homòleg del Banc d'Espanya o dels bancs centrals propis d'altres països. Segons el que recull el Llibre Blanc de la Transició Nacional, aquest banc s'encarregarà de la supervisió bancària, d'aplicar la política monetària del Banc Central Europeu (BCE) o d'un sistema propi si s'escau. És un organisme independent que hauria de supervisar la solvència i el compliment de la normativa específica de les entitats de crèdit instal·lades al Principat. Algunes entitats, doncs, canviarien de marc regulador (potser això és el que els fa por...). El Banc de Catalunya hauria d'estar representat al BCE tan aviat com Catalunya s'integrés a la zona euro. Un altre regulador que hauria de crear Catalunya és l'Autoritat Catalana d'Inversions i Mercats.
