La CE fa campanya pel no
pressió La diplomàcia espanyola usa el portaveu de Juncker per amenaçar amb l'expulsió por “Si una part d'un estat membre s'independitzés, els tractats ja no se li aplicarien i es convertiria en un país tercer”, reitera Margaritis Schinas
La diplomàcia espanyola va utilitzar ahir el portaveu de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, per fer campanya pel no a la independència. A només deu dies de les plebiscitàries del 27-S, Brussel·les va tornar a amenaçar Catalunya amb el fantasma de l'expulsió de la UE, reiterant que “si una part d'un estat membre deixés de formar-ne part perquè esdevingués independent, els tractats ja no s'aplicaran al seu territori i es convertiria en un país tercer”. En altres paraules: l'Estat català hauria de posar-se a la cua i tornar a “demanar l'ingrés” al club. Res de nou, és la mateixa resposta de manual que l'executiu comunitari fa onze anys que repeteix, el discurs oficial que va fixar el 2004 l'aleshores president Romano Prodi.
La Comissió Europea entra en campanya, tot i que per la Diada s'havia negat a fer cap valoració sobre la Via Lliure de la Meridiana. “No comentem problemes sobre l'ordre constitucional dels estats membres”, va al·legar el mateix Schinas, divendres passat, aparentant neutralitat. Però el govern espanyol ha pressionat Jean-Claude Juncker perquè li doni un cop de mà i es pronunciï en contra del procés sobiranista, com ho han fet aquest setembre Angela Merkel, David Cameron i Barack Obama (tot i que amb molta
menys contundència de la que voldrien a La Moncloa). Schinas, que és grec però està molt vinculat al PP espanyol, va fer ahir la feina bruta llegint una frase que duia preparada, en la roda de premsa que ofereix cada migdia a Brussel·les. El ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, estava al corrent de tot: dimarts ja sabia quina seria la pregunta que farien al portaveu i com la respondria.
No es tracta en cap cas d'una anàlisi jurídica oficial sobre les conseqüències de la independència: la Comissió Europea només la farà si Espanya o algun altre estat membre li ho demana. Schinas es va limitar a martellejar, per enèsima vegada, la mateixa “posició que la Comissió manté des del 2004”. “Aquesta és la posició que el president Juncker va recordar en la seva campanya” de les eleccions europees l'any passat (llavors necessitava l'ajuda de Mariano Rajoy per arribar a president), i en què “continua creient avui”, va insistir Schinas, sense voler concretar si aquesta expulsió de Catalunya es produiria automàticament, immediatament després d'una declaració d'independència. Cap novetat: la UE és un club d'estats, i tant Prodi com José Manuel Durão Barroso i Juncker defensen l'statu quo. Però a Brussel·les sorprèn el nerviosisme de la diplomàcia espanyola i els esforços que està fent darrerament per internacionalitzar el conflicte. De fet, és sobretot per les pressions de l'ambaixada espanyola que les institucions europees s'han adonat que l'independentisme català va de debò.
Acceptació pragmàtica
Fa només dos mesos, la UE amenaçava els grecs de fer-los fora de l'euro si votaven no en el referèndum. “Recança inicial seguida d'acceptació pragmàtica.” Aquesta és la praxi de les darreres dècades, la política implícita que segueixen a Brussel·les davant l'independentisme, segons Graham Avery, director general honorari de la Comissió Europea, retirat després de tota una carrera negociant les adhesions dels estats sorgits amb la caiguda del mur de Berlín.
L'amenaça de Schinas, com la de Merkel i Cameron, confirma que Catalunya es troba en la primera fase, la del rebuig. “Si Catalunya s'independitza sortirà de la UE i s'haurà de tornar a posar a la cua!”, ha advertit el premier britànic. “Hem de garantir la sobirania i la integritat interterritorial de cada estat i respectar la legalitat internacional”, ha defensat la cancellera alemanya. Però la realpolitik sempre s'acaba imposant a les paraules. També les repúbliques bàltiques i Eslovènia van patir les seves Merkels. Delors, Thatcher, Miterrand i González, entre altres, van advertir que mai no reconeixerien una Lituània independent ni l'acceptarien a la UE. Vuit dels 28 estats membres de la Unió Europea no existien com a tals quan es va fundar i als passadissos de Brussel·les molts euròcrates asseguren que si a Catalunya hi ha un mandat democràtic molt clar Brussel·les s'hi adaptarà amb pragmatisme, sentit comú i flexibilitat en la interpretació dels tractats.
LES FRASES
Divisió entre els candidats catalans sobre la UE
La continuïtat o no d'una Catalunya independent dins de la Unió Europea va marcar la campanya i els candidats es van pronunciar. Junts pel Sí ha defensat sempre que la nova República Catalana continuarà a la UE i ahir el seu cap de cartell, Raül Romeva, subratllava que “a ningú li interessa que Catalunya no sigui membre de la UE”, i el de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, acusava la Comissió Europea de tenir poc “tarannà democràtic”. Tot i això, reconeixia que molts inputs apunten “cap a una sortida de la UE”. Per la seva banda, el candidat d'Unió, Ramon Espadaler, insistia que fora d'Europa “hi fa molt fred”; i el PP va continuar amb el seu discurs de la por recordant que una Catalunya independent perdria ajudes europees.
