El TC avança en l'enderroc
La institució judicial suspèn l'Agència Tributària catalana i l'impost de l'ADSL en plena campanya electoral
El govern de Mas insisteix que és una mostra més de “l'ofec” de l'Estat a l'autogovern
El Congrés debat demà el paper sancionador que tindrà el tribunal
El Tribunal Constitucional ha irromput en la campanya electoral deixant constància que no té intenció d'aturar el seu setge a les estructures d'estat que en els darrers temps s'han anat aprovant al Parlament. Ahir li va tocar el torn a l'Agència Tributària, un dels elements que la Generalitat considera cabdals per tirar endavant el procés. L'òrgan judicial va emetre ahir una resolució per la qual se suspèn cautelarment la reforma de la llei 9/2015 que en el seu article quatre desplegava el cos tècnic d'agents tributaris al qual poden aspirar, de forma voluntària, els funcionaris espanyols amb plaça a Catalunya. No va ser, però, l'única mesura que ahir va prendre el TC, ja que també va deixar sense efecte l'anomenat tribut ADSL, un impost que havia de servir per al foment del sector audiovisual i la difusió cultural. L'argument del PP és que és un gravamen de caràcter estatal.
El cop més fort, però, ha estat la paralització de l'Agència Tributària. El juliol passat, Mariano Rajoy, en nom de l'executiu espanyol, havia impugnat aquest organisme adduint que trencava la igualtat entre tots els espanyols. Concretament, s'esgrimia l'article 103.3 de la Constitució, que preserva l'accés a la funció pública “d'acord amb els principis de mèrit i capacitat”, com també diferents articles de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic. Concloïen que la norma catalana tanca el pas a treballadors de la resta de l'Estat.
El Constitucional no prejutja el fons de l'assumpte, però ha decidit admetre a tràmit el recurs estatal, fet que implica la seva suspensió automàtica durant un període de cinc mesos, que pot convertir-se en indefinit si en aquest temps el Tribunal no ha emès una resolució definitiva.
La reacció de l'executiu català davant la decisió del TC va ser taxativa: “És una demostració més de la recentralització i d'asfíxia als ciutadans i als sectors productius”, es lamentava la vicepresidenta Neus Munté. La número dos del govern assegurava que si bé la suspensió “posa obstacles, dificultats al calendari plantejat”, això no treu que “el procés continua endavant”. No es “bloqueja”, però no es podran complir els terminis previstos, s'admet.
Pel que fa al tribut impugnat i suspès, des del govern català també s'emfasitzava en el fet que sempre que es busca una solució per resoldre una problemàtica social, la resposta és “la negació i l'impediment”. En aquesta mateixa línia hi emmarcava la suspensió de la taxa bancària, el de les centrals nuclears o el decret de la pobresa energètica. El conseller Ferran Mascarell va aprofitar la decisió judicial per lamentar que “una vegada més” es posin entrebancs “a les polítiques culturals catalanes, com també al sector audiovisual del nostre país”.
Cop al comissionat
Al començament de l'estiu, el govern del PP va engegar una forta ofensiva al TC sobre el conjunt d'estructures d'estat que s'havien posat en marxa per garantir l'èxit d'una futura desconnexió. Simultàniament, el TC ha anat admetent els recursos que sortien del Consell de Ministres. Abans de vacances, la institució judicial va deixar sense efecte la creació del Comissionat per a la Transició Nacional, dirigit per Carles Vives Pi-Sunyer. El setge a l'anomenat full de ruta va incloure la paralització dels preparatius per a la consecució de futures estructures d'estat que afecten l'àrea d'Hisenda i Seguretat Social, el pla per controlar les grans àrees estratègiques i de comunicacions i l'inventari de béns de l'Estat per repartir els actius davant una eventual ruptura. “No poden ser”, s'exclamava en el seu moment la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, per justificar el per què dels recursos.
El fet que el TC s'hagi pronunciat enmig de la campanya va provocar un allau de reaccions. Així, mentre l'executiu català es queixava de “l'asfíxia” del front polític i judicial de l'Estat, des del PP, Xavier García Albiol ho considerava un “avís” a “Mas i els seus amics que no es poden saltar les normes”. També Miquel Iceta, del PSC, emfasitzava que la suspensió cautelar és “la prova que les coses mal fetes acaben malament”. Igual de contundent s'expressava la candidata de Ciutadans, Inés Arrimadas, tot sentenciant que ja es veia a venir com acabaria una “broma” que costa 35 milions d'euros. Finalment, el candidat de Sí que es Pot, Lluís Rabell, en canvi, criticava la “falta d'independència del TC” i la instrumentalització política de la institució i el fet que actuï com un “gendarme” a les ordres del PP.
En tot cas, i també en plena campanya, el reforç del Tribunal perquè tingui potestat per castigar l'incompliment de les seves sentències serà el plat fort del debat de demà al Congrés. El PP aconseguirà tirar endavant la pressa en consideració de la reforma sense cap obstacle.
LES FRASES
Un altre cop al sector audiovisual
Presentada amb tots els honors pel president Artur Mas, després de ser aprovada el novembre del 2014 pel Parlament amb 104 vots a favor i l'abstenció del PP i Ciutadans, la taxa a les operadores d'internet era la gran esperança d'un sector audiovisual català molt malmès per les retallades i l'IVA cultural. La Generalitat havia previst als pressupostos d'enguany 17,2 milions per a l'audiovisual, un 141% més que el 2014, gràcies als 10 milions que es comptava dels ingressos per la taxa a l'ADSL. La decisió del TC pot deixar, doncs, el sector audiovisual català a prop del col·lapse. La conselleria de Cultura va expressar ahir “el seu més profund desacord” per la suspensió de l'impost, que “tenia el suport dels professionals del sector, com també dels grups parlamentaris”. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va dir que “busquem solucions davant una època de grans dificultats econòmiques i des del govern espanyol només rebem negatives.”
