Mas equipara el discurs d'Iglesias amb el d'Aznar
L'acusa de pretendre dividir la societat catalana utilitzant els “arguments suats” de la “ultradreta”
Alerta que l'unionisme pretén que siguin els catalans els que facin avortar el procés
“Podria ser el discurs d'Aznar, de la ultradreta; el to és el mateix.” Artur Mas, candidat número quatre de Junts pel Sí, va equiparar ahir l'arenga amb què el líder de Podem, Pablo Iglesias, va instar a votar els catalans amb “avis andalusos o pares extremenys” amb la tan citada advertència de l'expresident espanyol que l'independentisme acabarà dividint la societat. En un acte de suport d'empresaris a la llista sobiranista de confluència, Mas va acusar Iglesias d'intentar dividir la societat amb els “arguments suats” de l'extrema dreta. “Ens han intentat introduir el virus de la divisió”, va remarcar el també president de la Generalitat, convençut que “no ho han aconseguit”.
Només les formes –“el pentinat és nou”, va dir– diferencien l'aliat de Vallecas de Catalunya Sí que es Pot amb el president de la FAES, segons Mas. El també president de la Generalitat s'hi va referir per alertar que no hi haurà un canvi substancial d'actitud de l'Estat amb Catalunya després de les eleccions del desembre, perquè encara que hi hagi un nou executiu amb més predisposició cap al diàleg, no el mantindrà “el que vingui després”. Mas veu un rebuig homogeni cap al dret a decidir de Catalunya. “Només sento improperis, l'estratègia de la por”, va sentenciar, tot carregant contra l'intent de furgar en les identitats dels catalans amb orígens a Espanya, trencant la concepció de Catalunya com “un sol poble”. El discurs d'Iglesias, per Mas, recorda el d'Aznar, que va advertir el 2012 que l'Estat espanyol només es trencaria si Catalunya patís abans “la seva pròpia ruptura com a societat, com a cultura i com a tradició”. Justament ahir, Iglesias va demanar disculpes si és que havia ofès “algú” amb les seves paraules. Lluís Rabell va recordar al president de la Generalitat que va ser CiU la que va rubricar amb el PP el pacte del Majestic el 1996. També ho va fer, al vespre, Iglesias, que va recordar que la seva família havia estat víctima del franquisme. “Hi ha gent a l'altra banda de l'Ebre que no és Aznar”, va sentenciar. Per Mas, però, les apel·lacions dels líders de Podem als catalans amb arrels fora del Principat respon a l'intent dels partits unionistes d'intentar que siguin els ciutadans els que frenin el procés a les urnes, impedint que hi hagi una majoria independentista i evitant, així, la gestió política del conflicte.
Empresaris pel sí
Junts pel Sí va intentar desmuntar la idea que l'empresariat està en contra del procés amb un acte i la publicació d'un manifest d'adherits del sector. Mas va recordar, també, l'entrega al Parlament del Manifest del Far, previ a la campanya electoral, amb què tretze cambres de comerç i disset patronals van refermar el seu suport al procés en un acte a la Pedrera. Mas va admetre que l'anomenada transició nacional té incerteses, però va advertir de l'efecte de les certeses de la permanència a l'Estat espanyol, com ara el dèficit fiscal, la falta d'inversió en infraestructures i la incapacitat de decidir el sistema educatiu, de salut o el mercat energètic.
Oriol Amat, número set de JxSí, va insistir en el rebuig de Madrid a prioritzar el corredor mediterrani i va intentar desmentir amb xifres el “catastrofisme” sobre l'estat català. Un exemple. Dels cent llibres que s'han escrit sobre els efectes, beneficis i perjudicis de la independència des del punt de vista econòmic, segons Amat, 97 demostren l'impacte positiu de l'estat català i només tres argumenten que seria perjudicial.
Romeva: “Catalunya serà el principal aliat d'Espanya al món”
M. OlivaRaül Romeva es va desplaçar ahir a Madrid per situar-se en l'escenari posterior al 27-S, en el qual va donar garanties que, si tira endavant el procés d'independència, Espanya acabarà tenint en Catalunya “el principal aliat a la UE i al món”, però també a la inversa, tot reiterant la tesi que la ruptura s'ha de produir de manera negociada perquè cap de les dues parts en surti perjudicada. Durant una conferència col·loqui organitzada per Nueva Economía Fórum, el cap de llista de Junts pel Sí va reiterar la convicció que el pragmatisme farà que Catalunya no quedi fora de la UE, incidint que ni tan sols a Espanya li convé. Romeva, que relatava que s'havia acabat assumint les tesis independentistes després d'adonar-se que dins el marc espanyol no hi havia res a fer, reblava que no s'hauria arribat al 27-S si s'hagués pactat un referèndum. En tot cas, i arran de la discussió dels vots o els escons –ell considera que amb 68 es pot engegar el procés–, reptava l'Estat a autoritzar la consulta si tant vol comptar vots.
