“Cap ciutadà haurà de renunciar a ser espanyol”

Hem de ser molt discrets en l'àmbit de la política internacional, perquè els interlocutors ho exigeixen. Però també s'ha de reconèixer que des de fa temps s'està fent molta feina i estic convençut que està donant molt bons resultats. La prova d'això és que no hi ha cap declaració de dirigents internacionals que posi en qüestió el dret dels catalans a decidir el seu futur.

No hi ha cap tractat, ni cap directiva ni cap article per remot que sigui que digui que un territori que exerceixi el seu dret a decidir democràticament quedi fora de la Unió Europea. Si ho digués en algun lloc, ens ho haurien ensenyat. Poden fer totes les declaracions que vulguin, però no hi ha cap text que ho sustenti. Podem estar molt i molt tranquils.

No. Cap ni un. Mai n'estarem fora, perquè ja som membres de la Unió Europea i no hi ha cap mecanisme d'exclusió.

Una Catalunya independent haurà d'afrontar reptes i qüestions molt greus que ens interpel·laran com ho fan a Alemanya, Itàlia i Holanda. Per tant, és evident que la independència no és una vareta màgica que resol tots els problemes que tenim, però també és inqüestionable que ens dotarem d'una caixa d'eines, uns instruments i uns recursos que ens ajudaran a afrontar aquests reptes amb millors condicions. La independència també resoldrà algunes qüestions de manera automàtica, com la dignitat. El tractament indigne de què som objecte per part dels responsables polítics espanyols deixarà d'existir. Nosaltres serem responsables dels èxits i dels desencerts de les nostres decisions i també serem els que posarem o traurem governs.

És evident que a Catalunya hi ha una gran majoria de ciutadans que tenen uns vincles molt forts amb Espanya, que deriven del lloc de naixement, la llengua o els referents familiars. Però aquests vincles identitaris amb Espanya són perfectament compatibles amb el fet d'arribar al convenciment que els convé ser ciutadans d'una nova república per resoldre millor els seus problemes. Quina ha de ser, doncs, la nostra actitud? Oferir la nacionalitat de la nova república a tothom que la vulgui, el màxim respecte a aquells que no la vulguin i també la màxima consideració als que vulguin la doble nacionalitat. Aquest procés es fa per guanyar drets i no per perdre'n cap dels que ja tenim adquirits i, per tant, els ciutadans no hauran de renunciar ni a les seves tradicions, ni llengües, ni creences ni a ser espanyol. No només sóc partidari de la doble nacionalitat, sinó també del ple reconeixement de l'ús de la llengua espanyola com a instrument de relació entre els ciutadans que la tinguin d'ús habitual i les administracions.

La voluntat és fer un model educatiu que vagi més enllà del ple coneixement del català, de l'espanyol i també de l'anglès. Per exemple, a Sant Vicenç treballem perquè algunes de les nostres escoles introdueixin el xinès o l'àrab, i a Catalunya també volem construir un model més integrador i relacionat amb el món que respongui a les necessitats de la gent, hagin nascut on hagin nascut. Aquestes llengües són d'una gran potència comunicativa i és més fàcil que el nostre país tingui una economia competitiva en la mesura que els futurs inversors o turistes puguin relacionar-se amb un ciutadà que parla català, castellà i anglès i a qui hem garantit l'alfabetització en la llengua materna, sigui el xinès, l'àrab o l'urdú.

Està a anys llum de la realitat catalana. La nostra societat s'ha definit com una societat no composta per aquells que tenen un determinat lloc de naixement, sinó per aquells que volen tenir una voluntat de vida en comú. Una prova d'això és el paper que ha tingut gent nascuda fora de Catalunya com Paco Candel i Cipriano García, que va impulsar que les naixents Comissions Obreres de Catalunya es diguessin Comissió Obrera Nacional de Catalunya. O l'exemple de la immersió lingüística que neix en llocs com Sant Vicenç dels Horts o Santa Coloma de Gramenet, on la majoria de la població no té el català com a llengua familiar.

Estic convençut que ho podem ser abans i tot. La nostra obligació és portar la independència a aquest país al més aviat possible.

L'actual candidatura incorpora molta gent, i això fa que sigui molt transversal i la fa molt atractiva.

Des d'un punt de vista sociològic, la fórmula de les tres llistes era la que més sumava, però també és cert que no tot depenia de nosaltres i al mateix temps havíem de blindar que hi hagués eleccions el 27 de setembre i ho hem fet. I ho hem fet d'una manera tan transversal que ens permet tenir expectatives de guanyar aquestes eleccions i d'aconseguir la independència.

Estic segur que obtindrem un gran resultat i que hi haurà una majoria independentista.

Les eleccions parlamentàries es guanyen per majories d'escons. Si es tractés d'un referèndum, la majoria seria per vots, però cada elecció té les seves pròpies regles.

Jo entenc que la campanya gira al voltant de si assolirem la independència o no.

La corrupció és un tema extraordinàriament preocupant des d'un punt de vista ètic, polític i econòmic, i estem tots obligats a lluitar-hi en contra. Malauradament, sembla que és un mal que afecta determinats partits polítics, i d'altres, afortunadament, no. I, per tant, nosaltres més que ningú podem dir que estem en contra dels corruptes, dels corruptors i d'aquells que només volen perseguir la corrupció quan això els afavoreix.

La sospita de la corrupció, l'ombra de la corrupció i la corrupció certa són grans mals i certament no tots estem en les mateixes coincidències.

El que és rellevant és que tothom expliqui tot allò que pugui explicar i, al final, a qui correspon jutjar-lo és al jutge.

Sembla legítim creure i explicar que quan els casos de corrupció es persegueixen sempre en períodes electorals es genera el convenciment que hi ha qui està interessat a perseguir la corrupció només quan li convé i no sempre. La corrupció s'hauria de perseguir sempre i jutjar-se com més aviat millor.

Estem fent el que tocaria fer. D'entrada, guanyar les eleccions amb el millor resultat possible, i la resta es farà en el moment que pertoqui.

És irrellevant el càrrec que jo ocupi. El que és rellevant és la independència.

No em sorprèn cap declaració dels ministres espanyols. El més important és la nostra actitud i fermesa per afrontar aquesta situació. L'element més decisiu d'aquest projecte som nosaltres. Que els altres intentaran ridiculitzar-ho i amenaçar-ho, ho dono per descomptat.

És un escenari absolutament impossible, perquè el govern espanyol no ho podria assumir en el context d'aquesta Europa democràtica del segle XXI. Això no passarà mai.

Ara tenim el compromís del 27-S i tota la nostra atenció està centrada en aquestes eleccions.