El món ho sap

Mariano Rajoy insisteix a negar-ho, però la premsa internacional ho té clar. Els principals mitjans de referència del món saben que les eleccions del 27 de setembre tindran un caràcter eminentment plebiscitari i d'aquesta manera ho recollien ahir en les cròniques de la diada nacional. Sovint s'insta els catalans a viatjar per curar la cosa del nacionalisme. Professionals viatjats d'arreu del món van tornar a venir per cobrir informativament l'Onze de Setembre i, amb la perspectiva desintoxicada, van observar “nerviosisme” en la reacció del govern espanyol davant la previsió d'una victòria independentista el 27-S. Fins al punt que l'alemany Die Tageszeitung es preguntava si aquesta seria “l'última Diada” de la Catalunya autonòmica. No han passat per alt a ulls estrangers els estirabots militaristes del ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenés, ni l'amenaça de suspendre l'autonomia amb l'article 155 de la Constitució; una carta magna que el Corriere della Sera italià recorda convenientment que es va adoptar després del final del franquisme.

No calia escodrinyar les versions digitals dels mitjans internacionals per trobar les estelades, ben visibles a les portades dels seus webs. La manifestació milionària de cada Onze de Setembre no agafa desprevingut el periodisme mundial. Ja l'esperen. Així, bona part de les pàgines oferien reportatges i vídeos treballats amb antelació per contextualitzar el moment: el Huffington Post francès explicava la independència a partir del futbol, amb declaracions de Josep Guardiola, Gerard Piqué (amb la seva selfie de l'any passat a Twitter) i amb l'episodi de la xiulada monumental al monarca en la copa del Rei al Camp Nou. L'alemany Die Zeit recorria a l'escriptor Albert Sánchez Piñol per explicar “la trista història dels catalans”, amb una mirada retrospectiva a les derrotes que el poble català ha resistit tostemps.

Des de l'Amèrica llatina de la qual Felipe González creu que Catalunya desconnectarà, l'argentí Clarín constatava que la Diada coincidia amb la primera jornada d'una campanya electoral que conduirà a unes eleccions “concebudes com un plebiscit independentista”.

També les agències concedien excepcionalitat al 27-S, com France-Presse, que titulava: “Els independentistes catalans al carrer abans d'un vot crucial”. L'agència difonia el testimoni de Nicolas Liendo, que, amb el seu cognom no català, rebatia les recents apel·lacions etnicistes de Pablo Iglesias i advocava per “una nova república catalana, sense rei, sense poder central que ens tracti com a nens”. Justament, els mitjans francesos destacaven el clam per una república. El Libération s'expressava en termes ben entenedors per al francès del carrer: “Els independentistes catalans desfilen en nom de la república”. Le Monde, que també es feia ressò que més d'un milió de persones sortien al manifestar-se en un “moment crucial”, glossava algunes claus del procés, com ara que Catalunya “no ha parat de reclamar un referèndum com el Quebec o Escòcia” o que “després d'haver-lo ignorat o minimitzat, el PP es pren seriosament aquest escrutini català”, que qualifica d'històric.

D'altra banda, la portada internacional del The Wall Street Journal incloïa en un vídeo que “el plebiscit” obrirà un procés per separar Catalunya d'Espanya tres mesos abans de les eleccions espanyoles.

Els mitjans donen per feta la victòria independentista el 27-S, ateses totes les enquestes. La BBC publicava els resultats del darrer CIS i recordava el rotund sí a la independència del 9-N. La cadena britànica adjuntava igualment la incisiva entrevista al cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva: “Ningú no pot expulsar Catalunya de la Unió Europea.” El món també sap que el full de ruta per desconnectar dura 18 mesos, amb proclamació inclosa.

Artur Mas, Oriol Junqueras i Raül Romeva van oferir al matí una roda de premsa en presència de periodistes de The New York Times, el Daily Telegraph,Le Figaro, Europe1 i la televisió pública d'Alemanya, entre altres mitjans. El president i el candidat van utilitzar el castellà, l'anglès i el francès en les respostes, mentre que el líder d'Esquerra ho va fer en castellà, anglès i italià. Els periodistes s'interessaven insistentment en què passaria si arribés una oferta de l'Estat.

La nota discordant la posava The Irish Times, que obria la seva informació amb declaracions del piulador de l'Hospitalet Roger Molinàs, que explica com als 16 anys va deixar de ser “molt nacionalista” en un viatge al Brasil que li va fer obrir els ulls. Despectivament, assegura que els catalans “s'ajunten i parlen de l'ànima de la nació com si fossin un ramat de bens” i treu la pols a l'existència d'una presumpta majoria silenciosa no independentista. El rotatiu irlandès hi afegeix Pedro Morenés i l'exèrcit, Felipe González comparant el procés amb el nazisme, declaracions de Josep Antoni Duran i Lleida, i només al final apareix Eduardo Reyes, de Súmate. Un exercici similar al d'una tertúlia en qualsevol televisió espanyola.