Llanos de Luna diu que la Diada celebra una Catalunya “dins d'una Espanya plural i unida”

La delegada del govern espanyol a Catalunya, María Llanos de Luna, ha assegurat aquest divendres que la Diada de l'Onze de Setembre serveix per celebrar allò que “sempre ha estat” Catalunya: “una comunitat amb unes marcades senyes d'identitat, plural i unida, dins d'una Espanya plural i unida”. Ho ha dit durant l'acte institucional organitzat per la Delegació, per primer cop en un Onze de Setembre, on pràcticament només hi han acudit representants de l'Exèrcit, la Guàrdia Civil, la policia espanyola, alguns membres d'entitats civils i polítics del PP, encapçalats, per la seva presidenta, Alícia Sánchez-Camacho, i els dos primers de la llista electoral, Xavier Garcia Albiol i Andrea Levy.

L'acte ha tingut lloc al Palau del Lloctinent, a la plaça del Rei, un lloc simbòlic perquè és la seu històrica de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on s'apleguen tots els documents històrics dels regnes que en formaven part des del segle IX. Això ha servit a Llanos de Luna per reivindicar la història comuna de Catalunya amb altres territoris de l'estat. A més, ha assegurat que l'edifici, de 700 anys d'història, custodia documents que formen part del patrimoni històric espanyol, i en si mateix forma part del patrimoni arquitectònic de l'estat. “Un patrimoni cultural, històric i arquitectònic extraordinari que és de tots els espanyols, però que els catalans tenim el privilegi de tenir a Barcelona”, ha dit.

Per a Llanos de Luna, la Diada serveix per celebrar el “desig de créixer, continuar prosperant, l'orgull de sentir que formem part d'un gran projecte català, espanyol i europeu”. “És la festa de tots els catalans”, ha reblat, i ha recordat els molts ciutadans que estan a l'atur.

A continuació, l'historiador Eduardo Escartín, especialista en la fiscalitat catalana del segle XVIII, ha fet un breu repàs de la celebració de la Diada. Ha recordat que Madrid i Castella i Lleó també celebren derrotes, i que Catalunya n'ha tingut altres però no les celebra, però ha assegurat que la “veritable” festa catalana és Sant Jordi, ja que l'Onze de Setembre s'havia pràcticament oblidat fins la Renaixença de finals del segle XIX.

A més, ha assegurat que el que s'hauria de celebrar és el 12 de setembre, l'endemà de la derrota, quan els barcelonins van començar a reconstruir la ciutat, a netejar-la i fins i tot a ajudar a construir la fortalesa de la Ciutadella. “El país es va saber adaptar al cataclisme”, ha dit.

Per últim, ha recordat que el Palau del Lloctinent, o del Virrei, es diu així perquè la Corona espanyola reconeixia Catalunya com a regne i “estat”, i per això hi delegava un virrei, com a la resta de territoris de l'antiga Corona d'Aragó, i al contrari del que passava en altres zones com Sevilla o Galícia. L'acte ha acabat amb un petit aperitiu.