“A l'Estat, els surten tics absolutistes”

Hem fet tot el possible perquè fos llegit així. Fixi's que les reaccions a tort i dret van per aquí. Quan el senyor Rajoy, per exemple, parla d'aquest tema amb el primer ministre britànic, el senyor Cameron; i amb la senyora Merkel i amb tutti quanti a Europa, i segurament els pressiona tot el que pot perquè li facin costat i facin notar que això de Catalunya fora de l'estat espanyol seria un desastre i etcètera, és perquè aquestes eleccions són alguna cosa més.

Vam parlar molt amb ells. Quan a algú li ofereixes i li insisteixes, i li fas notar que fora bo això, i aquest algú prefereix —i jo no ho critico— desmarcar-se'n, és la seva opció.

Crec que no passarà. Alguns diuen que podem tenir aquesta majoria d'escons, però no de vots. Però si volem comptar vots, llavors fem un referèndum. Ens han tallat tots els camins. I no només això. Per posar les urnes el 9-N, tres membres d'aquell govern, inclòs jo mateix, tenim una querella per quatre possibles delictes. Això és l'Estat espanyol. És un estat que no té miraments des del punt de vista del seu tarannà democràtic. Utilitzen totes les armes modernes al seu abast per intentar avortar aquest procés polític català. Si no arribéssim a aquesta majoria absoluta de diputats, això voldria dir que la societat catalana no està en el punt de maduració com per fer un pas d'aquestes característiques i aquesta transcendència.

No tinc cap obsessió per continuar sent president de la Generalitat. Ho he sigut, ho soc. Intento fer el millor servei, m'he posat al davant sempre que ha calgut d'aquest procés democràtic, n'he rebut també les conseqüències, no sempre agradables i ni suaus. Ara, pot passar que no arribem a la majoria d'escons i que a Catalunya no hi hagi cap govern alternatiu perquè els que han dit que no d'alguna manera, o els han comptat en el no, no s'entenen entre ells. Catalunya s'ha de seguir governant. Ja en parlarem si arriba el moment. Jo no ho posaré com una condició sine quan non. Ara bé, l'espai de CDC s'ha de defensar. En les eleccions municipals aquest va ser el majoritari. Això s'ha de defensar i Catalunya s'ha de governar.

Doncs que mirin l'alternativa. A aquestes eleccions, com totes, s'hi pot anar amb dues actituds. Una, que és la bona, és votar la llista que porta el projecte amb el qual un s'identifica. N'hi ha una altra, que no és tan bona, que és pensar que el projecte no és el que a un li agrada, però que qualsevol altra cosa no serà millor que això. El canvi real que es pot produir a Catalunya, o ve del sobiranisme o no vindrà. Tota la resta serà quedar-nos com estem en el millor dels casos, o anar enrere. Hi ha persones que diuen “A mi, en Mas no m'acaba de convèncer”. D'altres diran que és Romeva o Junqueras qui no els convenç. Si no guanya Junts pel Sí, pensin com queda el país, i quina serà l'actitud de Madrid. Ens passaran per sobre.

Depèn de com ho plantegin. Això, o ho fem bé o no tindrà bon resultat, fins i tot si tenim majoria. No tenim grans aliats al costat. Tenim la força democràtica, de mobilització, la determinació, el coratge. Però també hi hem de posar criteri, perquè del que es tracta no és de portar Catalunya a un precipici, sinó a un camp on la gent pugui aspirar a tenir una vida millor.

Està definit. El que té uns quants diputats tampoc pot aspirar que amb aquests diputats marqui tot el ritme i condicionar el que ha tret potser set o vuit vegades més.

No cal que ells votin el candidat a la presidència de Junts pel Sí. Un candidat a la presidència de la Generalitat ho pot ser en una primera votació, amb majoria absoluta. Però en una segona o tercera ho pot ser per majoria simple. Però si Catalunya aspira a tenir un estat independent, i estar al mateix nivell que països com ara Àustria o Dinamarca, i el gran problema és qui és el president i si aquesta persona ho pot ser o no, no sé si giraríem del tot rodó. Som davant una operació d'una magnitud extraordinària i no ens podem perdre en aspectes diguem-ne que secundaris.

En condicions normals, sí. Si acaba bé el procés polític, la meva idea és donar pas a altra gent. Que acabi bé vol dir que puguem votar el 27-S, que s'estableixi una majoria, que es tiri endavant el procés i que tingui una solució que idealment per mi hauria de ser que Catalunya es constituís en un estat independent en el sí de la UE.

És clar que sí. A l'Estat espanyol, el poder, i sobretot determinats àmbits del poder, tenen tics absolutistes. Quan parlen de suspendre l'autonomia, quan posen querelles contra representants democràtics catalans per posar les urnes, quan amenacen subtilment que les forces armades hi són i que si tothom es porta bé no passarà mai res. La mentalitat va per aquí, els surten tics absolutistes. Estan acostumats a guanyar les coses a base de l'exercici del poder pur i dur. Durant segles l'havien exercit absolutament i brutalment i ara ho han de moderar una mica perquè són on són.

Són greus. Exactament igual de greu que un govern central no hagi volgut ni tan sols seure a una taula quan ha vist les mobilitzacions immenses que hi ha hagut a Catalunya els darrers tres anys i aquest serà la quarta. Vam passar pel filtre democràtic de les urnes, hem tingut el suport gairebé unànime de tots els ajuntaments i a més tenim un munt de gent mobilitzada.

No ho sé, però passaran coses segur. No tenen miraments. Si el PP el 2005 i el 2006 hagués respectat i col·laborat amb l'elaboració d'un bon Estatut no estaríem en la situació que estem. La majoria de la societat catalana estava a favor d'un progrés més o menys permanent en el marc de l'Estat. Si hi hagués hagut respecte a la nostra nació, per la llengua catalana; si haguessin tingut cura de les nostres infraestructures, no seríem on som. Però han fet exactament el contrari. Ens han castigat amb les inversions en infraestructures més baixes pràcticament de tot l'Estat malgrat ser la primera economia. Ens han enredat sempre amb els sistemes de finançament. La persecució de la immersió lingüística. La manca de respecte en relació a les majories que s'expressen a Catalunya és més que evident. Si hem arribat aquí és perquè tot això ha fracassat.

Les relacions mai són zero. L'última trobada que jo he tingut amb temps per poder parlar amb el president del govern espanyol va ser el juliol de l'any passat. Li vaig deixar 23 punts sobre la taula que no tenien res a veure ni amb la consulta. Sap quants d'aquests 23 punts s'han resolt? Un. La llançadora del tren que ha de portar de Barcelona a l'aeroport.

A hores d'ara no. Hem d'esperar el resultat de les eleccions. Si tenim la força, el nostre tarannà és conciliador i negociador. No volem imposar les decisions. Volem que es respecti el resultat de les urnes i fer les coses de la millor manera possible perquè ningú en surti ni perjudicat ni lesionat; tampoc l'estat espanyol. Vull que Catalunya se'n surti. Cal trobar una manera que permeti que ningú hi perdi i que tothom, a la curta o a la llarga, hi pugui guanyar.

Abans de les eleccions no ho podran fer. Una cosa sí que passarà aquest setembre tal i com va el calendari. Amb la majoria absoluta i els únics vots del PP, i per tant aplicant “el rodillo” a dos mesos d'unes eleccions on tothom sap que el PP no tornarà a tenir majoria absoluta, fan un escac i mat al Tribunal Constitucional. Li liquidaran la seva legitimitat per sempre. El volen convertir pràcticament en un tribunal d'ordre públic. Posen les institucions de l'Estat, fins i tot les més significatives, al servei del seu interès partidista.

Respecto plenament la funció d'un jutge que considera que ha d'investigar alguna. Si a un mes de les eleccions, amb el Parlament dissolt, s'avisa a alguns mitjans de comunicació el dia abans, vol dir que alguns volen muntar un espectacle. Diversos poders de l'Estat, moltes vegades sense cara coneguda, intenten carregar-se aquest procés sobiranista català abans que es pugui votar i tot. Volen avortar-lo des de la pròpia Catalunya intentant que no hi hagi una majoria a les urnes. Hi ha joc brut.

No. M'he dedicat a l'acció política, honestament, i no he dirigit mai les finances del partit. Però què ha de fer el màxim responsable d'una formació? Fer confiança a les persones que estan portant aquests temes. Hi confio plenament. Sempre m'han dit que tot el que es feia estava dins la legalitat i jo m'ho crec.

No prendrem cap decisió que perjudici els interessos de grans col·lectius. La gent que cobra subsidis d'atur els continuarà cobrant? Sí. La gent que cobra pensions? També. No hi haurà un decalatge en aquest temes. Hem de donar garanties a tots els col·lectius, perquè aquest procés no es fa per perjudicar la gent; és fa per ajudar-la.

No hi ha cap garantia que ens reconeguin abans. Però aquesta no és la mentalitat que hem de tenir. Si nosaltres tenim majories democràtiques a les urnes, per què no ens han de reconèixer? Per què l'Estat espanyol s'hi oposarà sempre? Si s'hi oposa sempre, el problema s'enquistarà i la Unio Europea no ho pot acceptar. Si les majoriessón clares, en algun moment tindrem la força perquè s'apliqui el sentit comú, que és el que aplica sempre la UE. Catalunya quedaria fora de la Unió Europea? Aquesta pregunta és recorrent, però és una mica tramposa, perquè Catalunya ja és a la UE. És normal que per incorporar un país nou calgui el vist-i-plau de tots, però, per fer-lo fora? No hi ha manera de treure de la UE un país que ja hi és. I li diré més: si ens volguessin fer fora voldria dir que ens reconeixen també com a estat. Perquè si no ens reconeixen com a estat no ens podrien fer fora. Fixi's si n'és trampós, tot plegat.

No puc dir que Catalunya serà membre de la UE amb tots els ets i uts des del primer minut. Hi haurà d'haver un procés per acceptar un estat nou, segur, però mentre això no passés Catalunya seria a dins, amb tots els drets que tenim ara. No hi ha precedents, d'expulsar un país en contra de la seva voluntat. Que expliquin com expulsarien els 7,5 milions de persones amb els drets adquirits de la ciutadania europea.

I tant. Sí. Hi ha interès. I en alguns casos comprensió.

Sempre que pot. És una altra part del seu joc brut. Pressionen perquè no ens rebin.

Faig el que puc. I arribo, o hi arribem, d'altres maneres. Mentre nosaltres no abandonem la pulcritud democràtica i el tarannà pacífic, ens respectaran i ens escoltaran. També és cert que la possible constitució d'un estat català els crea problemes. A vegades problemes interns, potser perquè podem ser una realitat molt semblant a la seva, i òbviament els crea també un problema espectacular amb l'Estat espanyol. Si aquest problema se'l poguessin estalviar, és clar que se l'estalviarien. Per això hem de tenir una majoria clara. Llavors hauran de trobar solucions. I el que no entenen a fora és aquest “no a tot” de l'Estat espanyol.

Felipe González va governar durant catorze anys, i des de Catalunya se'l va ajudar molt. Des de Catalunya i des del catalanisme. Amb una trajectòria política molt important, i sent una persona a qui se li ha de suposar un tarannà democràtic, no pot comparar, tan sols moralment ni èticament, el que està passant a Catalunya amb el que passava als anys trenta a Itàlia o Alemanya, o fins i tot a Espanya Nosaltres hem estat víctimes de tot això. Represento una institució a la qual li van afusellar un president: Companys, l'únic president afusellat elegit a les urnes de tota Europa. Felipe González ho sap perfectament, i veu com estem fent les coses a Catalunya. Això ho diu la ultradreta espanyola. Ens comparen amb el nazisme, ens han comparat amb ETA, ens comparen amb el feixisme. Després, s'emboliquen amb el fet de si Catalunya és o no és una nació. Estem cansats que ens hagin d'avalar. La majoria del poble català ja ha votat moltes vegades que Catalunya és una nació. Són els tics absolutistes: algú que es reconeix com a nació i ells no ho volen reconèixer de cap manera. Això és democràcia? És respecte? És un diàleg civilitzat entre gent? Si després altres regions d'Espanya no s'hi consideren, no passa res, però si tu ho ets, ho ets.

Quan hi va haver la separació entre CDC i aquella part d'UDC (Demòcrates de Catalunya està a Junts pel Sí) em vaig fer el propòsit de no convertir-la en el nostre adversari. No hi cauré, en aquest parany. Em sap greu que ells es passin el dia burxant sobre de CDC com si no haguéssim estat junts durant més de 30 anys. No sé si és la millor manera de mostrar les teves qualitats i el teu projecte. Molts d'ells van ser col·laboradors molt bons, molt correctes, que van fer la feina molt ben feta i, per tant, no tinc cap necessitat de criticar-los.

No. Entre altres coses, perquè m'ho va venir a explicar abans. Una prova més de la seva lleialtat, en aquest cas cap a mi, com a president de la Generalitat. De Joana Ortega no tinc res a dir que no sigui positiu. Així de clar. Vaig entendre les raons personals, i vaig valorar molt que no volgués cap enfrontament amb aquells amb qui havia estat col·laborant durant molts anys, de manera molta estreta. Ens havíem afrontat a moltes dificultats i les havíem tirat endavant conjuntament. És una prova no només de lleialtat sinó de qualitat humana.

Encara no. Ho decidiré bastant sobre la marxa perquè tinc moltes coses al cap. Cada any hi hauria volgut anar i em va pesar més la responsabilitat com a president de la Generalitat. Represento el conjunt del poble de Catalunya. El meu dubte en aquest moment són les ganes personals de ser-hi, que són moltes, i la meva responsabilitat, encara que ja estigui el Parlament dissolt i encara que d'aquí poques setmanes, després de les eleccions, seré un president en funcions.

No amb aquest detall, però sí que estem començant a parlar de temes d'organització més general en cas que tinguem la majoria.

No n'hem parlat. No hem entrat en detall i no és el moment de saber si un tindrà una funció o una altra. Tampoc m'han comunicat quins eren els seus desitjos ni jo ho he preguntat. Entenc que s'ha de fer després del 27 en funció del resultat electoral. Si tenim la majoria, el compromís que sí que hi ha és que governarem junts, en un govern d'ampli espectre on hi haurà CDC i ERC però també hi pot haver gent i persones diferents. Hi hauria tres funcions. La primera; farem funcionar el país, ens ocuparem de la gent que té més necessitat de ser ajudada; que els serveis públics funcionin bé i que l'economia vagi endavant i es creïn llocs de treball. La segona; crear les estructures d'estat perquè la constitució d'un estat català ens agafi amb la feina feta i no per fer. La tercera; tirar endavant el procés amb actitud positiva i conciliadora, negociadora i positiva, amb ganes d'entendre'ns amb Madrid i Brussel·les i no lesionar els interessos de ningú.