Cameron recupera els plans militars per a Síria
La crisi migratòria empeny el govern britànic a prendre mesures per “abordar el problema des de la base”
Londres vol iniciar les accions abans d'un mes
L'arribada massiva de refugiats a Europa, majoritàriament sirians, i la perspectiva d'un repartiment pròxim dels nouvinguts entre els països de la UE ha empès el primer ministre del Regne Unit, David Cameron, a treure la pols a un vell projecte tombat fa dos anys a Westminster: participar en el bombardeig a Síria. El premier, que avui s'adreçarà al parlament britànic, vol recuperar aquella iniciativa, de l'agost de 2013, que aleshores tenia per objecte el règim de Baixar al-Assad, però que ara perseguiria atacar els gihadistes.
Segons el Sunday Times, Cameron aspira a tancar un pla per iniciar accions a Síria en menys d'un mes.“No podem deixar que la crisi s'enquisti. Hem d'abordar el problema des de la base, que és el règim d'Al-Assad i els terroristes d'Estat Islàmic”, deia ahir des de Turquia el titular d'Economia, George Osborne.
Fins ara, Londres només participava en la lluita antigihadista a l'Iraq. Fa dos anys, la Cambra dels Comuns va frenar els plans de Cameron amb l'estret marge de 285 vots a 272. Ara, però, el primer ministre conservador disposa de majoria absoluta. A més, l'opinió pública britànica també ha variat substancialment en relació a un atac a Síria, justament per l'avanç gihadista. La crisi migratòria podria acabar-ho d'arrodonir. Segons un sondeig publicat ahir per The Sun on Sunday, més de la meitat dels britànics (un 52%) estan a favor d'una major implicació de l'exèrcit a Síria, mentre que només un 22% la rebutja.
“Atureu la guerra. Volem tornar a casa”, deia fa uns dies als mitjans de comunicació un adolescent refugiat. Recollint aquest guant, creixen les veus perquè Londres intervingui en l'operatiu internacional, encapçalat pel seu tradicional soci transatlàntic, els Estats Units.
Davant la magnitud de l'èxode sirià i la proximitat del dia en què part dels refugiats arribaran a la Gran Bretanya, Cameron es recolza en el nombre creixent de veus militaristes, com la del conservador Liam Fox, antic secretari d'Estat de Defensa, que sosté que cal atacar el problema d'arrel amb la intervenció de la RAF, les forces aèries britàniques.
Fins i tot l'exarquebisbe de Canterbury George Carey, ha donat suport a la proposta. “No n'hi ha prou amb enviar ajuda als camps de refugiats del Pròxim Orient, sinó que s'han de fer més esforços militars i diplomàtics per aixafar la doble amenaça d'Estat Islàmic i Al-Qaida d'una vegada per totes”, assegurava al The Sunday Telegraph.
Cameron ha acceptat a contracor acollir 15.000 refugiats, però fonts del seu govern rebutgen que el Regne Unit s'afegeixi als plans d'Angela Merkel de repartir els emigrants entre els Vint-i-vuit amb quotes obligatòries, un debat que Brussel·les encararà aquesta setmana.
LES XIFRES
El papa demana a les parròquies que acullin refugiats
El papa Francesc va demanar ahir a “parròquies, comunitats religioses, monestirs i santuaris de tota Europa” que acullin famílies de refugiats. El pontífex va anunciar que així ho faran, els pròxims dies, “les dues parròquies del Vaticà” i ho va lligar amb la proximitat del jubileu de la Misericòrdia. Francesc va fer una crida a la pau i va remarcar que ningú no pot ser indiferent als qui pateixen la violència, tant de les guerres com la que genera que s'aixequin “murs per frenar els qui busquen un lloc de pau”, en una clara al·lusió al govern de l'hongarès Viktor Orbán, que ha alçat una tanca al llarg de la frontera amb Sèrbia. “La pau és sempre possible”, va afirmar, en un missatge enviat als participants de la trobada internacional per la pau promoguda per la Comunitat de Sant'Egidi, que se celebra fins dimarts a Tirana, la capital d'Albània.
“És violència obligar a retrocedir els qui fugen de condicions inhumanes i busquen un futur millor. És violència marginar nens i avis de la societat i de la seva pròpia vida”, va resumir Jorge Mario Bergoglio, que va recordar que va escollir Albània com a primer país europeu que visita perquè vol posar en relleu la convivència pacífica després de “les tràgiques persecucions patides pels fidels albanesos el segle passat”.