El malson continua a Budapest

Caos i tensió ahir a l'estació central de Keleti de Budapest, on des de fa dies milers de refugiats –la majoria sirians i afganesos– esperen el seu torn per posar rumb a Alemanya. Ahir, a diferència d'altres dies, la policia hongaresa va deixar el pas lliure perquè es poguessin agafar els combois. Una multitud de persones es va precipitar cap als vagons, esperant que es donés la sortida. El tren finalment va sortir però es va aturar a la ciutat de Bickse, on des d'allà es volia traslladar els refugiats a un centre d'acollida però aquests s'hi van negar i a l'hora de tancar aquesta edició es negaven a baixar del tren per no ser internats. A l'estació de Keleti, on arribaven les notícies que s'havia portat refugiats cap a un centre d'acollida, la indignació creixia per moments i ja ningú es refiava de pujar als trens. A més, el trànsit internacional va quedar suspès. D'altra banda, ahir es van saber les identitats dels nens que dimecres a la matinada van morir juntament amb la seva mare ofegats prop de la costa turca. La imatge del menor, mort, estirat a la platja ha causat una gran commoció. Els dos germans són Galip, de 5 anys, i Aylan, de 3. La família procedia de Kobane, ciutat kurda assetjada durant mesos per Estat Islàmic, i havien demanat asil al Canadà, que l'havia denegat. El pare, Abdal·là Kurdi, únic supervivent de la família, assegurava ahir que tornava a Kobane per enterrar els seus i rebutjava l'oferta d'asil que havia rebut en les darreres hores del Canadà. “He rebut una oferta d'asil però no hi aniré, després de tot el què ha passat”, assegurava. “Demano a la comunitat internacional que faci el possible per evitar patiments com el meu”, declarava Kurdi davant de periodistes turcs. La família ha perdut setze membres lluitant contra Estat Islàmic. Les dures imatges d'aquests dies han provocat una onada de solidaritat sense precedents des que es va iniciar el conflicte sirià, el març del 2011.

Una de les més espectaculars és la que ha protagonitzat Islàndia. Aquest país, amb 331.000 habitants, ha aconseguit que 11.000 persones ofereixin casa seva per acollir refugiats. La iniciativa és de la professora Bryndis Bjorgvinsdottir, que va crear un grup a la xarxa social Facebook en què es pot llegir una carta oberta en la qual demanava a la ministra d'Afers Socials i Habitatge, Eygló Harðardóttir, acollir més refugiats. “Són les nostres futures esposes, els nostres millors amics, la propera ànima bessona, el bateria per a la banda dels nostres fills, miss Islàndia 2022, el fuster que ens acabarà el lavabo, el cuiner, el bomber o el presentador de la televisió”. I més d'11.000 persones es van unir al grup i van oferir casa seva als refugiats de Síria.