Rabell confirma que no participarà a la Via Lliure de l'Onze de Setembre
El cap de llista de Catalunya Sí que es Pot creu que l'aposta plebiscitària d'ANC i Òmnium no permet desvincular l'acte de la candidatura de Junts Pel Sí
El cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, ha anunciat aquest dijous que no participarà en la manifestació del proper Onze de Setembre. Ho ha publicat a Facebook tot just després de reunir-se amb una “nodrida” representació de l'ANC i Òmnium Cultural, les entitats convocants. Tot i agrair els esforços de les entitats per plantejar un parèntesi apartidista en la campanya electoral, Rabell creu que el relat de la manifestació ha estat “instrumentalitzat” pel president de la Generalitat, Artur Mas, i la seva candidatura. A més, l'aposta d'ANC i Òmnium per un 27-S plebiscitari “fa molt difícil desvincular l'acció de la Meridiana d'un relat, aclaparador, que és el de Junts pel Sí”.
“En aquestes condicions, com a cap de llista de la candidatura Catalunya Sí que Es Pot m'he inclinat, finalment, per no ser-hi present. No ha estat una decisió fàcil, ni presa joiosament. Personalment, és el primer cop que no aniré a la manifestació de la tarda de l'11-S. Sempre hi havia anat, des dels anys en què hi havia sobretot el jovent independentista, ben abans de les mobilitzacions ciutadanes massives d'aquests últims anys”, escriu Rabell al seu compte de Facebook.
Rabell ha recordat que va ser el mateix Artur Mas qui va triar que la campanya electoral comencés l'Onze de Setembre per “transformar la Diada en el primer acte massiu de campanya, vinculant el seu clímax emocional a la pretensió d'atribuir un caràcter plebiscitari a la contesa”. Una opinió que, segons ell, comparteixen molts àmbits sindicals, veïnals i associatius i “està generant incomoditat en gent profundament compromesa amb la lluita per les llibertats nacionals i, fins i tot, independentista”.
El líder de Catalunya Sí que es Pot acaba la carta oberta subratllant que a partir del 28 de setembre les formacions polítiques i les entitats socials tindran “reptes indefugibles de país”, que requeriran “molts diàlegs, moltes enteses entre totes aquestes forces polítiques i socials que aspirem a noves fites de llibertat per a Catalunya”.