Nova tragèdia al Mediterrani
Dotze persones moren a les costes de Turquia, entre ells cinc nens
La imatge d'un dels menors morts genera una onada d'indignació
Els refugiats es manifesten a Budapest
Un nen estirat de bocaterrosa en una platja. Una altra imatge, del mateix nen, en mans d'un policia turc. Són fotografies que ahir servia l'agència britànica de notícies Reuters que ahir es van convertir en virals a les xarxes socials i que han generat una onada d'indignació per la situació en què aquests refugiats sirians han de marxar del seu país. Una imatge que afegeix encara més dolor al drama migratori, el més important que viu Europa des de finals de la Segona Guerra Mundial. Les dotze persones mortes viatjaven en dues embarcacions que anaven separades i intentaven travessar des de la península de Bodrum, a Turquia, fins a l'illa grega de Kos.
La ruta Bodrum - Kos és una de les més habituals per als que han decidit abandonar casa seva. És una ruta relativament curta que la majoria de vegades es fa amb barques inflables, fet que provoca que moltes vegades, si el passatge és excessiu, aquestes fràgils embarcacions bolquin.
Es calcula que, durant els mesos d'estiu, cada dia 2.000 persones han intentat creuar el tram marítim entre Turquia i Grècia. Les màfies cobren al voltant de 1.800 euros per trajecte. Només durant la nit passada, els guardacostes turcs van detenir 100 persones que intentaven creuar a les illes gregues, una xifra que supera els 2.000 dels últims set dies. El govern interí de Grècia, presidit per Vasilikí Thanou, va abordar ahir la crisi de refugiats i segons va anunciar el viceministre de Política Migratòria, Iannis Mouzalas, es prendran mesures per millorar les condicions en què viuen els refugiats i ajudar els habitants de les illes gregues, que estan patint les conseqüències d'aquest flux migratori.
Budapest, col·lapsat
L'estació de Keleti, al centre de Budapest, continuava ahir col·lapsada. Es calcula que hi ha uns 2.000 refugiats que esperen el seu torn per pujar a un tren que els porti cap a Alemanya. Dilluns la policia hongaresa va permetre que unes 3.000 persones poguessin agafar aquests combois, però des de dimarts la policia antidisturbis no deixa que els refugiats agafin aquests trens. El resultat és que centenars de persones malviuen als voltants d'aquesta estació, amb l'única opció que algun traficant de persones s'avingui a portar-los fins a Àustria. L'Ajuntament de Budapest ha anunciat que construirà un refugi amb capacitat per a un miler de persones per poder donar allotjament a aquesta allau migratòria. Els refugiats es manifestaven ahir per demanar que els deixin pujar als trens. La indignació és palpable, perquè molts han comprat un bitllet que costa més de 100 euros i no poden pujar als combois però tampoc els retornen els diners. “Alemanya, Alemanya!”, era un dels eslògans més repetits. “Que ens deixin marxar d'una vegada”, demanava Majda Nowss, una professora d'anglès d'Alep, que viatja amb el seu marit i els seus tres fills d'entre 4 i 10 anys. “Volem agafar un tren per arribar a Dinamarca, on tinc un germà que és advocat”, hi afegia. “Ens han d'entendre! Volem marxar”, reblava. Desenes de voluntaris hongaresos s'arriben a l'estació de Keleti per portar menjar, beguda o jocs per als nens. L'executiu hongarès sosté que amb la restricció només compleix els compromisos de l'espai Schengen. Hongria és el primer membre de l'espai Schengen en la ruta dels Balcans, que comença a Grècia i per la qual més de 150.000 persones ha arribat al país centreeuropeu des de principis d'any. Precisament, ahir es va anunciar el llançament d'una campanya publicitària del govern del conservador Viktor Orbán en la qual s'anunciarà que Hongria ha endurit les lleis per a aquells que creuen il·legalment la frontera. La campanya, que porta una empresa nord-americana, es difondrà en els països d'origen dels refugiats. D'altra banda, la polèmica ha esclatat a Txèquia perquè es posen números a la pell dels refugiats. Aquesta mesura ha estat criticada perquè recorda el mètode que es feia servir als camps d'extermini nazis. “Cap llei permet marcar les persones d'aquesta manera” afirmava Zuzana Candigliota, de la Lliga Txeca de Drets Humans. Les autoritats defensen que es fa perquè no es perdin nens.
LES XIFRES
Alliberats 24 adolescents
La policia austríaca va poder alliberar ahir 24 menors afganesos –d'entre 16 i 17 anys– que anaven dins d'una camioneta completament segellada i sense obertures. Els agents es van fixar en el vehicle perquè va fer una maniobra brusca per esquivar el control policial. Després d'una persecució es va poder detenir el conductor del vehicle, d'uns trenta anys. El portaveu policial Thomas Keiblinger va assegurar que els adolescents viatjaven “apilats els uns sobre els altres” i sense gairebé aire per respirar”. L'estat físic dels joves “estava molt deteriorat”, segon va afirmar el policia. Keiblinger es mostrava convençut que l'actuació de la policia els ha salvat la vida, encara que ara el seu futur és incert, perquè un cop rebin atenció sanitària el més probable és que els enviïn un altre cop al seu país d'origen. Mentre es recuperen, seran acollits per l'Arquebisbat de Viena, que ha accedit a rebre a les seves instal·lacions uns mil refugiats.
