Política
“El 27-S es planteja com un sí o un no”
“Tothom, malgrat que alguns diguin que no són plebiscitàries, està donant aquest valor a les eleccions”
“No és cap llista camuflada de res i aplega gent de sensibilitat diversa. En moments excepcionals calen moviments de concentració”
Advocat i historiador, el portaveu de la Comissió de la Dignitat i una de les persones que més ha lluitat perquè els papers de Salamanca tornin a Catalunya, Josep Cruanyes, fa el salt a la política. S'incorpora com a suplent a la llista de Junts pel Sí.
Per què va acceptar anar a la candidatura de Junts pel Sí?
Em van proposar d'anar-hi per donar-hi suport i de seguida vaig dir que sí, perquè són unes eleccions decisives en què tots hem de col·laborar. No vaig dubtar.
Aquesta excepcionalitat es visualitza amb llistes diferents a les que estàvem acostumats fins ara?
Demostra que, des de les diverses visions polítiques, tothom reconeix que és un moment excepcional.
El PP, el PSOE i Ciutadans rebutgen que el 27-S tingui caràcter plebiscitari, però s'hi abocaran...
Es fan unes eleccions plebiscitàries en què es planteja no només, que també, unes polítiques concretes, però sobretot el que es planteja és un canvi de model de la societat. I aquí hi ha els que volem canviar el model, la manera com es regeix, com s'organitza políticament i totes les bases sobre les quals està fet fins ara. I, per altra banda, hi ha els que defensen l'statu quo. El 27-S es planteja com un sí o un no. Tothom, malgrat que alguns diguin que no són plebiscitàries, està donant aquest valor a aquestes eleccions.
Confia que la mobilització de la Meridiana de la Diada estarà plena?
Confio que sí. Les circumstàncies no han canviat i els fets, plantejaments i posicions que es van coneixent dels diferents partits van donant raons perquè així sigui. Fa un any es parlava de la tercera via, i en aquest moment queda molt clar que està absolutament morta. El PP i el PSOE han deixat clar que no estan disposats a tirar endavant aquesta tercera via, que seria donar, a través de la Constitució, una mena de reconeixement a Catalunya, dotar-la d'un estatus amb un reconeixement polític.
En aquest sentit, com valora les propostes que hi ha damunt la taula per reformar la Constitució, sembla que el PP hi hagi obert tímidament la porta?
Amb el que han explicat fins ara el que sembla que es vol fer és acabar de tancar tota possibilitat de reconeixement de Catalunya. Podríem dir que aquell dret a l'autogovern que la Constitució va repescar del període republicà amb molts pros i contres es vol definitivament enterrar. Quan el TC fa la sentència de l'Estatut fa un pas enrere molt gran respecte al que s'havia establert a la Constitució i que es repescava del període republicà, en què es deia que es reconeixia una personalitat de Catalunya i s'establia un dret a l'autogovern en uns determinats àmbits. Tot això es carrega i es diu que l'únic que hi ha són unes corts i un govern espanyol que és el que mana, i que Catalunya com a molt tindrà una mínima, més àmplia o més petita, descentralització, però cap mena de possibilitat de decidir res.
Vist amb perspectiva, la sentència de l'Estatut és la gota que fa vessar el got?
Va ser un pas enrere molt gran. En la Transició s'havia arribat a un pacte en què s'establia la negociació d'un estatut d'autonomia en què aquest era discutit per les Corts i després era referendant pel poble de Catalunya. Es va reformar l'Estatut amb aquest procediment i hi va intervenir el Tribunal Constitucional per destruir tota possible interpretació del que seria blindar les competències de la Generalitat, que això volia dir reconèixer un efectiu grau d'autonomia política. El TC no hi podia fer res perquè és el que, d'una manera popular i a través d'una sèrie de filtres i decisions, s'havia determinat. El Constitucional trenca l'equilibri institucional i no és que vessi el got, trenca tota la vaixella!
S'acusa la candidatura de Junts pel Sí de ser un camuflatge del president Mas.
Crec que no és cert, puc parlar per mi. Sóc en aquesta llista perquè entenc que és una candidatura en què moltes persones que segurament no hauríem fet el pas a la política participem per l'excepcionalitat del moment i perquè pensem que s'han d'unir les forces. En els moments excepcionals s'han de fer moviments de concentració per poder-ne sortir. No és cap llista camuflada de res i aplega gent de sensibilitat molt diversa. Jo sóc una persona d'esquerres que vull per al meu país tota una sèrie de canvis molt importants i vaig a la candidatura amb aquest desig: fer un nou marc de país que permeti fer això.
L'adversari polític és Catalunya Sí que es Pot o les forces que no volen el trencament?
Són els que no volen trencar amb l'statu quo. Per les declaracions que fan els partits espanyols, està claríssim que qualsevol sortida va en la línia de no reconèixer el dret de Catalunya ni Catalunya com a subjecte polític.
Fa algun pronòstic amb vista al 27-S?
Crec que les candidatures que plantegen trencar l'statu quo, Junts pel Sí i la CUP, tindran un bon resultat.
Catalunya Sí que es Pot podria ser un aliat l'endemà de les eleccions?
L'endemà de les eleccions, si com aspiro s'obre un procés constituent, tothom està cridat a col·laborar-hi.
El retorn dels ‘papers de Salamanca' exemplificaria molt bé el perquè hi ha un desig de separació de l'Estat?
Exemplifica dues coses ben significatives. Una, és que governs diversos han tingut una total insensibilitat respecte a una qüestió que afecta uns drets socials, una reparació que afectava persones per haver estat perseguides per la seva manera de pensar, etc. Si bé el govern del PSOE va complir més del que ho ha fet el del PP, va complir sempre amb recança. Si el govern socialista hagués fet la transferència que estava preparada en el moment del canvi del govern, ara aquesta documentació ja s'hauria retornat. El retard va permetre al PP decidir que una part no la tornava. Per què els socialistes van allargar-ho tant? I aquí la segona cosa que exemplifica, perquè deien que fer una cosa en benefici a Catalunya els perjudicava. No es vol fer ni que sigui un fet de justícia, hi ha recança a reconèixer un dret de Catalunya.
L'anul·lació pendent del judici sumaríssim a Companys seria un altre exemple?
Sí. La Generalitat va demanar l'anul·lació del procés a través del fiscal, i el fiscal s'empesca una argumentació per dir que no ho demanarà perquè ja està fet. Aquella resolució és molt significativa. Primer, perquè és una burla envers el govern, el que representa Companys i el seu crim. I, després, és no voler donar una notorietat que la història té.
Ho considera un dèficit democràtic?
El juliol de l'any passat, el govern espanyol va rebre un requeriment de les Nacions Unides, referent als papers i també a totes les polítiques de memòria. Li deia que l'Estat espanyol, que ha signat els tractats de les Nacions Unides, té l'obligació humanitària de restituir les víctimes, anul·lar els processos i investigar els crims contra la Humanitat, i no fa ben res. Això és molt greu i representa un dèficit democràtic perquè vol dir que és un país que no respecta els drets humans.
Pel retorn dels ‘papers'
Josep Cruanyes (1952) és president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, vinculada a l'IEC, i secretari de la Comissió de Llengua Catalana del Col·legi d'Advocats de Catalunya. A més, des de la Comissió de la Dignitat ha estat un dels principals instigadors del retorn dels papers de Salamanca a Catalunya, batalla que continua perquè el PP, tot i la llei de la memòria, ha frenat el trasllat dels que encara estan pendents de tornar. I també descarta retornar els que són a l'Arxiu Militar d'Àvila, que són els documents confiscats per la Gestapo –i enviats a Franco– del govern a l'exili a París. A més d'exigir la recuperació dels papers de Salamanca i treballar per l'anul·lació del judici sumaríssim a Companys, la Comissió de la Dignitat forma part de les entitats que van presentar una querella a la fiscalia de Catalunya per denunciar la banalització del nazisme. S'hi demanava que s'actués en tots aquells casos en què s'equipara els catalans amb els nazis i els seguidors de Hitler. “Una de les coses que necessitem per canviar el país és fer una justícia diferent, arrelada a la realitat del país”, considera Cruanyes, que denuncia: “Es diuen barbaritats sobre Catalunya i no passa res.”
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.