“El procés supera orígens o llengües”

Els meus pares es van conèixer en un míting de Bandera Roja i a casa sempre hem tingut un sentit crític i d'esquerres a favor del dret a l'autodeterminació sempre que sigui per vies democràtiques. No hi va haver, per tant, un dia en què vaig fer un clic i vaig ser independentista. Sempre defensaria la independència o el dret a ser de qualsevol poble. No entenc que hi hagi gent que doni suport a l'autodeterminació de Palestina i no a la de Catalunya. Qualsevol persona d'esquerres ha de defensar que la gent sigui el que vulgui ser, on vulgui ser i com vulgui ser.

Hi ha una gran majoria de gent que no se sent espanyola i que han sortit al carrer per dir que volen ser una altra cosa. Aquest ja és un motiu enorme, i després hi ha un segon argument. Molts de nosaltres ens sentim hereus d'aquells que van perdre tant fa anys. La Transició va ser un frau i l'Estat està experimentant més que mai una regressió democràtica profunda. Per tant, l'acte de fe no és el que està passant a Catalunya, sinó esperar que l'Estat canviï, sobretot quan les enquestes diuen que pot guanyar el PP, el PSOE, que no és socialista ni obrer, o la gran esperança, Ciutadans, que tots sabem perfectament què és.

Sí, però s'ha d'entendre que l'independentisme s'enfronta a una maquinària de poder enorme que, entre altres coses, diu que el castellà està perseguit a Catalunya. En el meu cas defensar la independència en castellà, xoqui més o menys, és una posició política, perquè suposa contrarestar el discurs trampós de l'unionisme més reaccionari. Tot plegat també demostra que el procés ha transcendit i ha superat qualsevol llengua, cognom, origen o bandera.

En part sí, però també hi ha un cert paternalisme en aquest discurs, com si a la gent del denominat cinturó roig li costés entendre més aquest procés que a algú de Vic o Igualada. Hi ha moltes persones progressistes, que abans votaven el PSC o ICV, que s'estan acostant a l'independentisme perquè veuen que la regeneració, el canvi i la revolució és aquí i ara, i es diu autodeterminació i no Podemos.

Molts venim de les lluites contra les polítiques de CiU, però ara no es tracta que guanyi un partit o un polític, sinó de guanyar un país. Això exigeix molta responsabilitat i molt pragmatisme.