Per què hem de votar sí
Per recuperar els diners que marxen per no tornar
Catalunya fa de rebost econòmic d'Espanya i, a sobre que se'ns queden els diners, hem de pagar
Els diners que surten de les butxaques catalanes han finançat infraestructures que no tenien sentit
Cada any 16.000 milions d'euros viatgen de Catalunya a Madrid per no tornar. És el famós dèficit fiscal, que la llei de finançament de les comunitats autònomes (Lofca) no ha resolt, com tampoc l'han resolt les negociacions dels anys del “peix al cove” dels governs de Pujol.
La descomunal xifra l'admeten, fins i tot, els que fan els comptes des de l'Estat espanyol. La xifra de l'anomenat “espoli fiscal” s'ha consolidat en aquests 16.000 milions, tot i que a finals de la dècada passada el Cercle Català de Negocis (CCN) va calcular l'espoli en 22.000 milions d'euros.
És evident que una Catalunya que, per llei, deixi d'ingressar 16.000 milions d'euros anuals disposarà de diner líquid que no li permetrà fer les inversions que necessiten els seus ciutadans, tant en polítiques socials com en infraestructures. I, encara més, segons dades de la mateixa Generalitat, no hauria calgut fer retallades durant els últims anys si aquests diners s'haguessin quedat a Catalunya.
Però d'on surten aquests 16.000 milions i quina destinació tenen? De cada 100 euros en impostos que paguem els catalans, 95 van directament a l'Estat i només 5 se'ls queda la Generalitat. Són els diners recaptats a través de l'IRPF, l'IVA, l'impost de societats i els impostos especials. A aquests diners que van a parar a l'erari públic espanyol cal sumar-hi, durant el període 1986-2010, 15 euros més procedents dels fons socials europeus. En total doncs, l'Estat disposa de 110 euros i Catalunya de 5.
Espanya en retorna 55 a la Generalitat. Per tant, l'administració autonòmica, dels 100 euros que paguen els catalans, n'acaba tocant 60. Segons dades del CCN de 2010, la Generalitat es veu obligada a endeutar 24 euros per habitant per cobrir les despeses del seu pressupost, diners que actualment surten del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) que administra el ministre Cristóbal Montoro. La perversió del sistema és que els interessos i l'amortització del deute es mengen la capacitat financera de la Generalitat, que, a més, legalment no pot recórrer a altres mecanismes de finançament que no siguin els que posa a la seva disposició l'Estat, que és qui marca les condicions de retorn. Només amb un estat propi Catalunya podria finançar-se en els mercats internacionals.
I què se'n fa, dels nostres diners?
Dels 95 euros que es queda l'Estat espanyol dels 110 que recull de Catalunya i d'Europa, 35 estan destinats a altres comunitats autònomes del territori espanyol que no tenen dèficit fiscal i que, per tant, estan sobrefinançades; 20 euros més passen a engruixir el pressupost d'inversions de l'Estat. Mal que ens pesi, nosaltres hem contribuït a finançar un munt de quilòmetres de línies del tren d'alta velocitat sense passatgers (50.000 milions), autovies que han acabat sent rescatades perquè no hi passen cotxes (35.000 milions) i aeroports que es van construir sense pla funcional (6.000 milions). Amb els nostres diners es paguen les peonadas del Plan de Empleo Rural d'Andalusia i Extremadura; l'increment de la plantilla de funcionaris de l'Estat i el funcionament de ministeris que no tenen raó de ser com el de Cultura. I a sobre ens diuen insolidaris...
