Felipe González irromp en la precampanya del 27-S
L'expresident del govern espanyol demana als catalans “que no es deixin arrossegar a una aventura il·legal i irresponsable”
Adverteix que està en perill “la convivència entre els catalans” i entre aquests i “la resta d'espanyols”
L'expresident espanyol i exlíder del PSOE Felipe González ha entrat aquest diumenge en la precampanya de les eleccions catalanes del 27 de setembre amb un repàs de les greus conseqüències que, segons ell, tindria una victòria del Sí.
En una carta que publica aquest diumenge el diari El País , l'exdirigent socialista llança una advertència “als catalans” perquè “no es deixin arrossegar” al que qualifica d'“aventura il·legal i irresponsable que posa en perill la convivència entre els catalans i entre aquests i la resta d'espanyols”, en al·lusió a la independència.
González, que assegura sentir “gratitud” i “sintonia” amb els catalans pel suport que li van donar en el passat, considera que “estem molt millor junts que enfrontats” i “reconeixent la diversitat com una riquesa compartida i no com un motiu de fractura”. “Per mi, Espanya deixaria de ser-ho sense Catalunya, i Catalunya tampoc seria el que és separada i aïllada”, diu l'excap de govern.
En la seva opinió, la “desconnexió” de l'Estat espanyol, “tal com proposa Artur Mas, en un estrany i absurd front de rebuig i ruptura de la legalitat” tindria “conseqüències que ha de conèixer tothom”. Així, vaticina que amb la independència Catalunya es fracturaria internament i es desconnectaria de la resta de l'Estat, d'Europa i de la “dimensió iberoamericana”.
En primer lloc, afirma que “es desconnectaria d'una part substancial de la societat catalana”, que es fracturaria “dramàticament”. De fet, considera que aquesta fractura ja es nota en la “convivència”. “Es comencen a escoltar veus de rebuig als qui no tenen pedigrí català”, afirma. L'exdirigent del PSOE afegeix que alguns ciutadans se senten “aclaparats” perquè, segons ell, s'està “limitant la seva llibertat per expressar el seu rebuig a aquesta aventura”.
En segon lloc, avisa que hi hauria una desconnexió de la “resta d'Espanya, trencant la Constitució, i per aquesta raó l'Estatut que garanteix l'autogovern, i la convivència secular en aquest espai públic que compartim”. “Al límit de la bogeria, comencen a oferir ciutadania catalana als aragonesos, valencians, balears i francesos del sud”, ha reblat.
Creu també que hi hauria una desconnexió d'Europa que deixaria Catalunya “aïllada” en “una aventura sense propòsit ni avantatge per a ningú”. “S'imaginen un Consell Europeu de 150 o 200 membres en la ja difícil governança de la Unió?”, apunta. “Perquè aquest seria el resultat de la descomposició de l'estructura dels 28 estats nació que conformen la UE”, augura. Sosté, a més, que ningú “es prestarà a això a Europa”, “i menys que ningú, Espanya, que tant ha lluitat per incorporar-se i participar en la construcció europea, tal com és, amb la seva diversitat i, per cert, amb el màxim suport de Catalunya.
Finalment, assenyala que Catalunya es desconnectaria igualment de la “dimensió americana” que “tant valor i transcendència té per a tots”, sobretot perquè “aquest vincle es fa a través d'Espanya com a Estat nació i de la llengua que compartim amb 500 milions de persones –el castellà–, com saben molt ve els principals editor en aquesta llengua, que estan a Barcelona”.
“Via morta”
“La proposta que fa aquesta estranya coalició unida només pel rebuig a Espanya, sigui quin sigui el resultat de la falsejada contesa electoral, pot ser el començament de la veritable via morta”, sentencia. Segons González, “el senyor Mas enganya els independentistes i els qui s'han cregut que el dret a decidir sobre l'espai públic que compartim com a Estat nació es pot fraccionar arbitrària i il·legalment, o que aquest és el camí per negociar amb més força”.
En aquest sentit, creu que el president català “comet el mateix error que Tsipras a Grècia, però amb resultats més greus”. El socialista recorda que després que el 60% rebutgessin l'oferta de la UE pensant que podrien “negociar amb més força”, el primer ministre grec, Alexis Tsipras, “va acceptar condicions molt pitjors que les que havien rebutjat en referèndum”.
Per tot plegat, assevera que “no aconseguiran, trencant la legalitat, asseure en una mesa de negociació ningú que tingui el deure de respectar-la i fer-la complir. Cap responsable polític pot permetre una política de fets consumats, i menys trencant la legalitat, perquè convidaria altres a aventures en sentit contrari”. “Tots arriscaríem el que ja s'ha aconseguit i la possibilitat d'avançar amb diàleg i reformes”, agrega.
L'expresident espanyol aposta per “reformes pactades que garanteixin els fets diferencials sense trencar ni la igualtat bàsica de la ciutadania ni la sobirania de tots per decidir el futur comú”.
Comparació amb el nazisme i el feixisme
En aquest punt, manifesta que “no necessitem més liquidacionistes que proposin trencar la convivència i les regles de joc amb plantejaments falsament democràtics”. I és que, segons ell, el trencament amb la legalitat constitucional i estatutària a partir d'una victòria “per un diputat més” a les eleccions seria “el més semblant a l'aventura alemanya o italiana dels anys 30 del segle passat”, en referència al nazisme i el feixisme.
Finalment, també retreu al govern espanyol el seu“immobilisme”, que es tanqui “al diàleg i a la reforma”, així com els seus recursos “innecessaris” davant del Tribunal Constitucional.
Ara bé, també deixa ben clar que “aquesta convicció, que encongeix el marge de maniobra dels qui desitjaríem avançar pel camí de l'entesa, no em pot portar a una posició d'equidistància entre els qui s'atenen a la llei i els qui pretenen trencar-la”.