El govern vol que s'allargui el termini del vot exterior
Governació demana a la Junta Electoral que els catalans a l'estranger puguin exercir el seu dret més enllà del 29 d'agost
Justifica la petició per la coincidència dels tràmits amb les vacances
El termini perquè els catalans a l'estranger demanin poder votar acaba la setmana vinent, el dissabte 29 d'agost. Deu dies abans, el govern de la Generalitat ha demanat a la Junta Electoral Central (JEC) que s'ampliï el període per garantir que es pugui exercir el dret a vot.
En una carta tramesa al president de la JEC, Carlos Granados, la consellera de Governació. Meritxell Borràs, justifica la petició per la coincidència en ple període de vacances per a molts electors i la reducció d'horaris i personal que afecta alguns consolats i oficines consulars de les ambaixades.
En espera de la resposta de la Junta Electoral Central, el govern, els partits i les entitats sobiranistes vetllen especialment pel procés que ha de permetre als catalans residents a l'estranger votar en les eleccions del 27-S, el termini del qual es va obrir el passat 4 d'agost. L'atenció no és perquè sí. L'executiu i les forces i entitats sobiranistes estan especialment amatents perquè no es repeteixin les dificultats per exercir el dret a vot que aquest col·lectiu ha tingut en altres convocatòries. Milers de catalans es van quedar sense poder-ho fer en les últimes eleccions catalanes del novembre del 2012, quan es van registrar nombrosos problemes per votar des de l'exterior.
Hi ha dues modalitats de vot exterior. Els catalans que hi estan temporalment s'han d'inscriure en el cens de residents a fora temporalment (ERTA) a les oficines dels consolats i ambaixades i demanar personalment la documentació. Les butlletes els arribaran al domicili fins al 15 de setembre i el vot s'ha d'enviar per correu certificat fins al 23 de setembre.
És un procediment semblant al que han de seguir els catalans que resideixen permanentment a l'exterior, que han d'estar registrats en el cens d'electors residents absents a l'estranger (CERA). Els més de 195.000 inscrits, però, poden demanar que els trametin les butlletes enviant una sol·licitud per fax, correu i internet. Per votar, es pot fer per correu a l'oficina o secció consular no més tard del 22 de setembre; o bé dipositant el vot en una urna l'oficina o secció consular entre el 23 i el 25 de setembre.
Dels 156.617 catalans registrats al CERA el 2012, sols un 10% van demanar la documentació i la van rebre en el termini per participar en les eleccions catalanes. I, finalment, va acabar votant un escàs 6,7% –més de 9.500 persones–. En tres anys, aquest registre ha crescut en 40.000 catalans i ara hi ha 195.333 inscrits. El calendari juga en contra del vot a l'exterior, ja que l'oficialització de les candidatures a finals de mes –i primers de setembre si hi ha impugnacions– ajusta els terminis i de vegades complica el fet de poder votar a temps.
El vicepresident del TS veu “drama” a Catalunya
El vicepresident del Tribunal Suprem, Ángel Juanes, va definir ahir com a “drama” la situació que es viu a Catalunya. En una entrevista a la Ser, Juanes també va considerar que el plantejament de les properes eleccions catalanes com un plebiscit té “un dèficit democràtic enorme”. El vicepresident del Suprem va criticar que s'utilitza el sistema electoral per “decidir una separació”.
Margallo troba un “esperpent” Junts pel sí
El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García Margallo, va qualificar d'“esperpent” la candidatura Junts pel Sí, que en un joc de paraules a Antena 3, va rebatejar com el “Sí, todo revuelto”.
Unió demana una disposició a la Constitució
Enmig del debat sobre la reforma constitucional, Unió va proposar ahir que, en comptes de modificar la Carta Magna, s'hi inclogui “una disposició addicional que reconegui l'especificitat de la identitat de Catalunya”. Amb l'aposta, que va concretar el president del comitè de govern dels socialcristians, Josep Antoni Duran i Lleida, el partit pretén desmarcar-se de la reforma de la Carta Magna que proposen el PSOE, Ciutadans i Podem i a la qual s'obre el PP. Unió no la vol. “No es pot anar a una reforma oberta de la Constitució”, considerava Duran i Lleida, que afegia: “Un sap com comença però no com acaba.” El líder d'Unió instava a debatre quins són els temes que requeririen una modificació de la Carta Magna.
Linde aposta per una reforma del finançament
El governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, va admetre ahir que el sistema de finançament autonòmic “ha de ser reformat”. Durant la seva compareixença a la comissió de pressupostos del Congrés per informar dels comptes per al 2016, Linde va admetre que “és una reforma molt complicada” perquè “té connotacions polítiques importantíssimes”, però la va considerar necessària.