Una hisenda d'inspiració internacional
Els experts proposen al govern un model fiscal propi per a Catalunya basat en els d'Austràlia i Suècia
Es pretén que el ciutadà passi a ser considerat un client i es recomana la creació de fins a sis organismes nous
L'aplicació del nou model depèn de la voluntat
del govern
Si hi ha alguna estructura d'estat imprescindible en cas d'una eventual independència de Catalunya és la hisenda pròpia. Fa temps que se'n parla d'una manera vaga, però l'encàrrec per determinar com ha de funcionar, que la Generalitat va fer ara fa dos anys, ja està acabat. Representants de consultores com KPMG, PwC, Deloitte i Everis, i d'escoles de negocis com Esade, van exposar ahir en un acte al Palau de la Generalitat els resultats de deu informes per avançar en l'objectiu de construir un nou model d'administració tributària per a Catalunya. Un esquema que, segons va explicar el responsable del programa per a la definició d'un nou model d'administració tributària a Catalunya, Joan Iglesias, s'inspira sobretot en el model que ja porten a terme Austràlia i Suècia. Dos països que tenen polítiques fiscals i econòmiques diferents, però que comparteixen un fet: una gestió tributària innovadora que prioritza la cooperació amb el contribuent. Segons va explicar Iglesias, aquesta és la gran diferència, de concepció. És a dir, el contribuent passa a ser considerat un client i s'abandona el model de control típic de l'Estat espanyol, que bàsicament el que fa és perseguir els infractors. “Es tracta d'un model que no està pensat amb la premissa que qualsevol et pot enganyar, tot i que evidentment els controls es mantenen”, va dir. Això es resumeix en el model Smart tax.cat, en el qual la informació no és només exclusiva de les autoritats, sinó que està orientada al model de cooperació, que calcula la bretxa fiscal –la diferència entre la recaptació potencial del país i la que realment s'obté– i que posa l'accent en els que compleixen amb les seves obligacions i no en els que fan el contrari. Iglesias en va posar un exemple pràctic: la creació d'un distintiu que destaqui les empreses que tributen a Catalunya.
Sis organismes nous
La filosofia general del model fiscal és, doncs, la cooperació. Però com s'estructura tot això? Els experts recomanen a la Generalitat la creació de fins a sis nous organismes [vegeu gràfic]. Un dels quals, i que és especialment rellevant, és l'anomenat Consell Fiscal. Es tractaria d'un òrgan mixt entre el sector públic i el privat que faria de contrapès a l'Agència Tributària i que equivaldria a una mena de junta supervisora. És a dir, acabaria controlant que les coses es facin bé. En un sentit similar, hi hauria la figura del síndic del contribuent, a qui els ciutadans podrien recórrer en cas de conflicte. I és que, en aquest sentit, Iglesias va destacar que el conflicte zero no existeix, però que en tot cas Espanya ara no té cap sistema de mediació, cosa que fa que la majoria dels casos acabin als jutjats. Prenent com a base l'estudi de quinze països, es pretén incidir en la mediació com ha fet recentment Itàlia, que ha arribat a reduir en un 80% la tramesa de conflictes al contenciós.
D'altra banda, els experts recomanen al govern català que creï un servei català de gestió d'ingressos, format al seu torn per quatre organismes: l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), l'Agència Catalana de Recaptació d'Ingressos (ACRI), l'Agència Catalana de Comerç Exterior i Duanes (ACCED) i l'Agència Catalana de la Propietat Immobiliària (ACPI), que inclouria el cadastre, el registre de la propietat i la cartografia. Tota aquesta administració executiva dependria del conseller d'Hisenda, però al seu torn tot el sistema estaria tutelat per l'esmentat Consell Fiscal, que dependria del Parlament de Catalunya.
Tot això formaria part de l'anomenada administració executiva, però també hi hauria la no executiva. La formarien la Direcció General de Tributs (DGT), la Junta de Tributs de Catalunya (JTC) i dos organismes nous: l'Institut d'Estudis Tributaris de Catalunya (IETC) i l'Oficina Catalana de Fiscalitat Internacional (OCFI). Aquesta és la que estaria en contacte amb institucions com la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI).
Iglesias va insistir que els experts únicament han satisfet l'encàrrec rebut i que, en tot cas, correspon al govern aplicar-lo. De tota manera, va insistir que la major part de l'esquema té cabuda en el marc jurídic actual. Amb alguns matisos. Per exemple, l'Agència Catalana de Comerç Exterior i Duanes. Jurídicament, això és competència comunitària, però la Unió Europea en delega el servei a l'agència espanyola. De la mateixa manera, s'hauria d'aconseguir que ho fes amb l'agència catalana. “Això és un fet, però pots organitzar-ho perfectament des d'ara mateix”, va assegurar Iglesias.
Per tirar endavant tot això, cal personal, però el responsable del disseny del nou model fiscal va evitar concretar quanta gent seria necessària. Es va limitar a recordar que l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) disposa ara d'uns 325 funcionaris i que s'espera que en els pròxims anys s'arribi a unes 600 persones.
Un altre dels aspectes que va destacar Iglesias és la necessitat d'arribar a acords amb els intermediaris fiscals, és a dir, que els professionals de les finances cooperin i facin “de corretja de transmissió” entre ciutadania i administració. Això, va dir, servirà per fer “endreça” tant del sector públic, a través de la nova estructura, com del sector privat, a través d'una autoregulació del sistema d'assessors, buscant sempre la professionalitat.
Iglesias va reiterar que la nova administració ha de ser més eficient, transparent i amb vocació de servei públic i que el que ara s'ha fet és dibuixar el plànol. Posant el símil de la construcció d'un edifici, va assegurar que el solar ja existeix –la base fiscal– i ara s'ha proposat quin tipus d'edificació es persegueix. “Volem una fortalesa per, com diuen alguns, lluitar contra el crim fiscal, o volem un edifici intel·ligent on la gent se senti bé?”, es va preguntar referint-se d'aquesta manera al sistema fiscal espanyol. Li va reconèixer coses bones, però en va criticar l'opacitat amb la informació, la falta de cooperació entre administracions i intermediaris fiscals i el fet que no calcula la bretxa fiscal. Va afegir que amb el nou model es pretén fer fora l'economia submergida i abolir la delinqüència fiscal.
Entre els estudis que es van presentar ahir, destaca la creació d'un sistema d'informació aplicat a la gestió tributària, que pretén ser l'arquitectura tecnològica de control del nou sistema i que ha de permetre, també, que els mateixos usuaris puguin accedir a la seva pròpia informació o a tràmits a través de webs i aplicacions per a mòbils.
Més autonomia i autogovern per a Catalunya
El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va inaugurar ahir al matí la jornada de presentació de la nova administració tributària de Catalunya. Mas-Colell va defensar que la hisenda pròpia és un reflex de la voluntat de la Generalitat de disposar de més autogovern i que desenvolupar una nova administració tributària és una manera “d'estar preparats” per a quan arribi el moment d'exercir aquest autogovern. El conseller es va congratular que la gestió del govern i dels ens associats hagi generat un “sector fiscal propi” a Catalunya, que ha plasmat la seva visió en el nou model que es va presentar ahir. “El govern de la Generalitat vol més autonomia i autogovern per a Catalunya, i això té implicacions fiscals”, va assegurar. A més, hi va afegir: “Sabem moltes més coses que fa dos anys i estem molt més preparats per al que s'ha d'esdevenir.”
“Sabem què hem de fer, les preguntes essencials i estem ben orientats en les respostes”, va concloure.
