Política
“Si estic en això no és per afinitat ideològica”
“És una llista instrumental; un cop culminat el procés, tothom anirà on hagi d'anar”
“Hi ha dues coses que s'han de blindar: la seguretat jurídica i l'atenció a les persones més vulnerables”
Independentista i d'esquerres
Allunyat de l'actual direcció del partit per les seves discrepàncies en el debat sobre el futur de Catalunya, Raül Romeva (Madrid, 1971) va abandonar ICV al mes de març, després de 21 anys de militància ininterrompuda. Tancava així una trajectòria notable de dues legislatures com a eurodiputat a Brussel·les per centrar-se en les que, amb permís de la família i el mar, són les seves altres passions: la docència i la recerca. D'esquerres i independentista en la mateixa mesura, al juliol va decidir dedicar una part del seu temps al procés i es va convertir en director d'Òmnium Cultural per a la campanya ‘Ara és l'hora' de l'ANC, posició que el va aproximar als que han acabant valorant la seva trajectòria i el seu tarannà per proposar-lo com a cap de la llista de Junts pel Sí.
És important que aquest període de transició cap a la independència sigui com més curt millor
Catalunya Sí que es Pot no és el nostre adversari, el 28-S caldrà tenir en compte a tothom
Catalunya Sí que es Pot no és el nostre adversari, el 28-S caldrà tenir en compte a tothom
Si no és per fer la desconnexió, no tinc necessitat d'anar
a un Parlament autonòmic
Hem d'assegurar que qui vulgui
pugui ser espanyol en la Catalunya independent
a un Parlament autonòmic
Hem d'assegurar que qui vulgui
pugui ser espanyol en la Catalunya independent
Presó? Els que ens posem a davant hem de ser conscients que això té algun
risc personal
risc personal
El que faci la
Unió Europea dependrà molt
de si aquí hi ha una majoria clara o no
Unió Europea dependrà molt
de si aquí hi ha una majoria clara o no
La llista Junts pel Sí s'ha configurat com una proposta transversal de l'independentisme encapçalada per una persona d'indiscutible trajectòria progressista. Al març, quan va anunciar que deixava ICV, va dir que no tenia la intenció d'anar en la llista electoral de cap altre partit.
Què ha canviat d'ençà del març perquè el vegem encapçalant una candidatura?
El context ha canviat, molt. Primer, això no és una llista d'un partit, és una llista que fan les entitats amb ERC, amb CDC, amb MES, amb Súmate, etcètera, i per tant no estic anant amb cap altre partit. És veritat, també, que aquesta llista té una finalitat molt específica. Jo vaig dir quan vaig deixar ICV, i ho continuo dient, que no em veig de diputat en un context autonòmic. El que és diferent és que aquesta llista té un objectiu, i és obtenir un mandat específic, que és que en el període més curt possible arribem a la independència. Si estic en això no és per afinitat ideològica, sinó perquè entenc que circumstancialment ens pot situar en un marc diferent perquè la confrontació ideològica pugui ser la d'un país normal i no la que tenim ara.
Així, en algun moment d'aquest procés, Raül Romeva haurà de triar amb qui va.
És que tots els que formem part d'aquesta llista, un cop culminat el procés d'independència i arribades les eleccions constituents, anirà on hagi d'anar. És absurd pensar que el fet que vagi en aquesta llista és perquè he assumit l'ideari del senyor Mas o, a l'inrevés, perquè ell ha assumit el meu. I Oriol Junqueras també té les seves idees. Aquesta llista té una missió estrictament instrumental.
Hi haurà coses ‘normals' que caldrà fer, com ara gestionar el dia a dia. Estan preparats? I estan preparats per fer una campanya amb una sola veu?
S'ha de buscar el punt de consens que permeti fer això. Hi arribem perquè tots els escenaris alternatius són impossibles. L'opció ideal hauria estat un referèndum. Hem intentat tot el que es podia fer per aconseguir-ho, i tot el que hem aconseguit és un 9-N, que a més a més està impugnat i amb tres persones del govern amb una querella a sobre per haver fet allò que la ciutadania els ha dit que fessin. Per tant és una situació excepcional. En segon lloc, transitorietat. Què vol dir? Que aquest govern que surti, que ha de ser òbviament transversal, de concentració, que representi un ampli ventall d'opcions, ha de fer dues feines molt importants. Una, dotar-nos del marc institucional, les estructures d'estat que avui no tenim, el corpus jurídic. Però el dia a dia, la quotidianitat, s'haurà de gestionar i caldrà prendre decisions. Per això és important que aquest període sigui com més curt millor. Perquè les decisions d'aquesta gestora hauran d'estar pactades.
Els dotze punts que va citar en la primera intervenció?
Hi ha dues coses que s'han de blindar. La seguretat jurídica i l'atenció a les persones més vulnerables. Tots els recursos han d'anar destinats a garantir que no hi haurà sectors que resultin afectats per aquest procés. És el que en aquests moments estem construint.
Quan és que vostè fa el ‘clic' mental per dir “Endavant”?
El faig en el moment en què m'adono que la situació està encallada en un cul-de-sac del qual no en podem sortir. Em preocupava molt un escenari amb la gent tensa, incòmoda i frustrada després de tots aquests anys de mobilització i d'intentar fer les coses bé pacíficament i democràticament. Per tant, sense haver-ho volgut ni buscat, diferents actors, des de diferents bandes, ens diuen “Potser que ho proveu perquè no quedi encallat...” “Ho proveu”, en plural, perquè som la Carme, la Muriel i jo. I jo plantejo que ha de quedar molt clar que l'objectiu és exclusivament comptar-nos-hi i si surt que sí fer la desconnexió. Si no és per fer això, no tinc cap necessitat d'anar al Parlament.
Qui li telefona?
Per una banda les entitats i per l'altra l'Oriol i el president.
Haver coincidit a Brussel·les amb Junqueras, amb qui va fer algunes accions conjuntes, l'ajuda a creure que és possible un treball transversal?
Circumstancialment, sí. El gran error és pretendre creure que gent que coincidim en això som afins ideològicament. No cal. Sóc una persona molt implicada en molts temes, la meva obsessió per la gestió dels béns comuns, per la gestió energètica, per la igualtat de drets en tots els àmbits, és evident i notòria. I a això no hi penso renunciar. Però totes les decisions en aquests àmbits no depenen de Catalunya, depenen d'un altre actor que a més a més és un actor que està jugant a la contra, bel·ligerant. En aquesta situació d'excepcionalitat és normal que ens posem d'acord opcions molt diferents per fer aquesta cosa concreta, la independència.
Aquesta bel·ligerància de l'Estat anirà ‘in crescendo'?
N'estic convençut. Si fins ara no han fet cap oferta, cap proposta, no tenen cap voluntat de dialogar: en el millor dels casos t'insulten i en el pitjor ja directament et posen una querella. Se'm faria molt difícil pensar que tindrem una resposta amigable i amable.
En aquest ‘crescendo' d'hostilitat, si cal està disposat a anar a la presó?
Quina pregunta!
Ja s'està brandant l'article 155 de la Constitució, la llei de seguretat, etcètera. És a dir, que no és broma, l'amenaça.
Que no és broma, d'acord. Que ara va de debò, és evident. Que tenim una responsabilitat col·lectiva i històrica d'aprofitar aquesta oportunitat, crec que tothom n'és molt conscient. Quan surto al carrer tinc la sensació que molta gent, gent de tota índole, creu que ha arribat l'hora. “Provem-ho.” I aquesta sensació em reconforta. La resposta de l'Estat pot ser incalculable. No sé de què poden arribar a ser capaços. Ara bé, ningú no construeix una cosa tan especial sense assumir algun risc.
Això és un sí a la pregunta
anterior?
anterior?
Si em pregunten si vull anar a la presó, diré que no. Jo, d'èpica, poca. Però els que ens posem davant hem de ser conscients que això té algun risc personal. Sóc conscient del risc personal, però encara més conscient de l'oportunitat col·lectiva.
Amb la seva llarga experiència a Brussel·les, què n'espera de la UE o què creu que farà?
El que faci dependrà molt de si aquí hi ha una majoria clara.
Posem que hi sigui.
Europa té dos principis clau: legalitat i democràcia. En igualtat de condicions. L'Estat espanyol posa molt èmfasi en l'aspecte legal, el compliment de les lleis, que per a la UE és obligat. Res a dir. També és veritat, però, que les lleis es van modificant en funció dels contextos, i per això la UE posa al mateix nivell que l'àmbit legal l'àmbit democràtic. Si aquí democràticament una majoria diu que la independència és el futur, la UE haurà d'assimilar per la via democràtica aquesta situació. Això no vol dir que l'avali, sinó que l'acceptarà com un fet. A partir d'aquí, la resposta pot ser molt diversa i hi ha diferents visions dels estats. També hi ha un precedent important, que és l'escocès.
Tindríem un precedent clar si hagués guanyat el sí.
La maquinària jurídica i legal per convertir Escòcia en un nou estat, si hagués guanyat el sí, estava perfectament a punt. L'única qüestió pendent era saber si hi havia una majoria a favor. És veritat, i aquest no és un tema menor, que en aquell context hi havia la complicitat del Regne Unit, que no els hauria vetat. Però en un escenari així la Unió Europea potser es veuria pressionada a forçar l'Estat espanyol perquè s'assegui a negociar. No el què, que serà clar, sinó el com.
La perspectiva de les eleccions generals pot fer canviar alguna actitud espanyola, obre la possibilitat d'algun canvi?
Si l'obre, només serà condicionat pel que passi a Catalunya. Si el 27 de setembre hi ha una majoria que diu que Catalunya vol que sigui un estat, hi pot haver un escenari diferent que si surt que no. El que no espero és una proposta ni del govern ni dels partits de l'oposició. Si hi ha algun canvi serà només com a conseqüència del que passi primer a Catalunya.
Que dos dels tres partits que podrien haver frenat el 27-S amb una moció de censura hagin dit que volen que es voti com més aviat millor, converteix les eleccions en plebiscitàries per totes dues bandes?
Crec que sí. Són unes eleccions que no es poden plantejar en clau parlamentària autonòmica. Legalment es convocaran així, però a la pràctica no ho seran, perquè molta gent ha entès que és l'única manera que tenim de poder fer el que no vam poder fer el 9-N. I no estem parlant de poques persones. Molts mitjans de Madrid segueixen obsessionats que tot és Mas, Mas i Mas. Més de dos milions de persones anant a votar, malgrat les circumstàncies, no és el deliri d'una persona.
El fet és que a Madrid continuen enfocant Mas, i la guerra bruta va i anirà en aquest sentit. No l'incomoda la campanya judicial i mediàtica contra l'entorn convergent sembrant dubtes que no serà a temps
de verificar?
de verificar?
Aquí hi ha una part que serà guerra bruta i hi ha una part que tampoc podem amagar ni negar. I precisament una de les raons per les quals alguns fem això és perquè volem posar tallafocs a una realitat. Hi ha hagut i hi pot haver accions de caràcter corrupte i fins i tot de caràcter delictiu que cal perseguir fins al final. Fins al final. Precisament perquè això és important, és una oportunitat per poder-nos dotar d'un nou estat amb unes eines específiques que d'entrada i d'arrel ens permetin posar fre a aquest tipus de pràctiques. No estic prejutjant cap cas en particular, estic dient d'una manera molt taxativa que un dels problemes que avui tenim a Catalunya és la necessitat de dotar-nos d'un marc que des del punt de vista de la lluita contra la corrupció sigui impecable i modèlic. És evident que mentrestant el context estarà molt contaminat per amenaces i per accions que potser en alguns casos seran instrumentalitzades, i això generarà algunes situacions complexes. Hem d'assumir-ho, si tenim clar els objectius. I no té sentit posar-nos a fer això per repetir els mateixos errors. Què més revolucionari que un estat per resoldre-ho? Jo crec que això és el que fa que molta gent, malgrat les incomoditats de les companyies, de mi cap a altres i d'altres cap a mi, tingui la mirada posada en l'escenari posterior.
Catalunya Sí que es Pot són l'adversari?
No ho són. Si som on som és perquè no hem pogut fer allò que volíem fer, que era votar en un referèndum. I en aquest cas hi ha uns partits, que ara formen part del moviment Sí que es Pot, que han estat inequívocament explícits a favor de votar. És cert que fins al 27 hi haurà molta gent que no serà amb nosaltres, siguin de l'entorn de la CUP, siguin d'ICV o d'EUiA, perquè no s'hi senten còmodes. A partir del 28 de setembre, però, el procés que s'obrirà haurà de tenir en compte a tothom. També haig de dir a molta d'aquesta gent que si no hi ha una majoria clara a favor del sí no hi haurà cap oferta de l'Estat. Per això jo no compro l'argument que primer hem de veure què passa a Madrid. A l'inrevés: hem de condicionar Madrid amb el que passi a Catalunya.
Mas sí que ha assenyalat Sí que es Pot com el rival.
És veritat, i n'hem parlat, i ell ho planteja des de la perspectiva d'algú que se l'està jugant i que està demanant que tothom se la jugui. Però si volem realment seduir molta gent que no se sent motivada per la dimensió èpica, històrica i lingüística i cultural, tenim molt més a guanyar buscant ponts i complicitats amb aquells sectors que tenen una finalitat similar que no pas buscant-hi l'enfrontament.
Aquesta polifonia entre vostè, Mas i Junqueras, no dificulta l'emissió d'un missatge ja no unívoc, però almenys coherent?
On no hi ha polifonies és en la consciència de situació excepcional i de transitorietat que estem engegant. A partir d'aquí és normal que hi hagi matisos diferents. Ens hem confrontat molt ideològicament i ho continuarem fent en el futur. Però hi ha un punt de connexió que és inequívoc: ho hem de fer ara, ho hem de fer bé i ho hem de fer ràpid. Estem d'acord en això, perquè com més aviat ho fem, podrem passar a l'estadi següent.
Com convencerà un votant progressista que vol la independència però no vol votar Mas?
El que explico, repeteixo, és que estem en un moment d'excepcionalitat màxima, i que l'objectiu és que puguem discutir coses que avui no depenen de l'àmbit de Catalunya i que afecten molt directament les preocupacions pròpies d'una persona d'esquerres, en un marc adequat que ara no tenim. Per exemple, com es negocia el TTIP, o tancar el CIE, o que quan has de negociar la reforma laboral ho puguis fer partint de la situació que s'està vivint i patint aquí, que quan aproves un decret de pobresa energètica ningú te'l porti al TC perquè creu que vulneres competències, quan és una cosa humanitària... És per tot això.
I com convenceria un ciutadà de Catalunya que se sent espanyol que voti la seva llista perquè a ell també li convé una Catalunya independent?
És comprensible que hi hagi persones que vulguin continuar sent espanyoles malgrat que Catalunya sigui independent. No només és possible, sinó que ens hem d'assegurar que pugui ser així. Hi ha molta gent que és francesa, alemanya, nord-americana, ucraïnesa, i viu a Catalunya amb total normalitat sense haver renunciat a la seva nacionalitat. No hi ha cap necessitat que algú que no vol hagi de renunciar a la nacionalitat espanyola per poder ser català. A molta gent, a més, els preocupa que ens interessi el benestar dels catalans i ens desentenguem del benestar de l'Estat espanyol. En l'escenari que estem construint, volem que les coses vagin bé per a Catalunya, però també per a Espanya.
Es veu president?
Hi ha un acord per convertir les eleccions en plebiscitàries. Si surt que sí, d'aquest acord se'n deriva un govern amb un mandat, i aquest govern té un president que pot ser perfectament el senyor Artur Mas, però el que en aquests moments està en discussió és tot el govern com a tal, com ha de ser un govern per fer això. El meu paper és absolutament irrellevant i estarà absolutament condicionat al mandat que tingui aquest govern.
I si no es pot ni presentar perquè s'il·legalitza la llista?
Per què? Perquè proposem la independència? ERC fa anys que ho porta al programa i no l'han il·legalitzat. Seria absurd.
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.