Rajoy amplia l'arsenal contra el 27-S

La inconcreció de Mariano Rajoy presentant-se com un president “preparat” per “no permetre” una declaració unilateral –sense dir com– no vol dir que el PP no treballi per bastir un arsenal legislatiu pensat per a l'endemà del 27-S amb noves atribucions d'urgència que se sumin a les que ja té la Constitució del 1978. En la comissió constitucional del Congrés, el PP va aprovar ahir amb el vot també del PSOE i UPD el projecte de llei de seguretat nacional –que ara viatja al Senat– que regala un as a Rajoy: utilitzar el supòsit d'una “situació d'interès per a la seguretat nacional” perquè el president espanyol intervingui una comunitat i pugui atribuir-se les seves competències fins a l'extrem d'assumir el control d'un cos policial com els Mossos, amb l'objectiu de “defensar Espanya”.

Amb l'anhel primigeni de combatre les noves amenaces internacionals com la ciberseguretat o el bioterrorisme, el redactat de la llei de seguretat va despertar les primeres suspicàcies en incloure l'article 3 que el text neix per “garantir la defensa d'Espanya i dels seus principis i valors constitucionals”. Si bé la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, desmenteix que la nova llei es pugui esgrimir contra el procés, els “valors constitucionals” no estan precisament entre els objectius a abatre del terrorisme gihadista. I la sospita que el projecte de llei s'elabora mirant de reüll l'escenari català ha estat alimentat en fòrums pel ministre de Justícia, Rafael Català, que després de presumir que l'Estat espanyol ja té “mecanismes suficients” per frenar la independència afegia que, a l'hora de la veritat, “funcionen tots els instruments” per imposar la lletra de la carta magna.

Amb el neguit instal·lat, el portaveu d'ERC, Joan Tardà, va oferir ahir al PP l'oportunitat de desmentir que no està “esmolant l'armament legislatiu” contra Catalunya i va presentar una esmena que resava que el moment d'interès per a la seguretat “en cap cas podrà ser adoptat com a resposta a les decisions preses pels Parlaments autonòmics”. Però el PP, amb el vot també del PSOE, va refusar incloure el matís. “Si ens volien dir que som uns paranoics ho tenien molt fàcil acceptant aquest punt, refusar això és la prova del cotó que no som paranoics”, es va convèncer Tardà.

Si bé el govern de Rajoy es vanta de tenir ja prou arsenal per frenar l'anhel català, el cert és que, a banda del recurs al TC, la intervenció pura i dura que li reserva l'article 155 de la Constitució obligaria Rajoy a fer un requeriment previ al president de la Generalitat. En cas de ser desoït, l'executiu pot aprovar les “mesures necessàries” per obligar al “compliment forçós” d'obligacions “que la Constitució o altres lleis imposin” a Catalunya si “actués de forma que atempti greument contra l'interès general d'Espanya”. La via, però, no és àgil: Rajoy hauria d'acudir al Senat a obtenir la majoria absoluta –el PP la té– i el camí és incert, perquè l'article 155 no s'ha aplicat mai en 37 anys. “Així aconsegueixen que se consiga el efecto sin que se note tanto el cuidado”, els va etzibar Tardà versionant la cèlebre instrucció del fiscal castellà José Rodrigo Villalpando el gener del 1716. “Si existeix una voluntat majoritària, això no ho atura ni Déu ni Rajoy”, reblava Tardà. “El primer no ho sé, però votin el que votin els catalans, Rajoy ho aturarà”, va dir el president del Congrés, Jesús Posada.

Des del PP ahir es negava la major sobre el motiu de la llei. “Què té a veure amb Catalunya? I amb Castella-la Manxa, i amb Torrelodones... Tant de bo no haguéssim de tenir una llei com aquesta, voldria dir que no tenim amenaces”, va dir la diputada del PP Beatriz Rodríguez Salmones. “Res, res, res a veure. Zero!”, insistia. Per esvair tota sospita, la diputada va arribar a vendre que la llei era un prec de CDC. “Fa poc vam tenir una interpel·lació de Jordi Xuclà dient que què passava amb les vacunes de la verola... Si és que era ell mateix qui reclamava l'actuació de l'Estat!”, manté. El diputat d'Unió Toni Picó compartia la fita d'abordar la seguretat però no “la lletra”, una “excusa” per sostreure competències i que el “PP i el PSOE es posin d'acord a centralitzar-les en òrgans de l'Estat”. José Enrique Serrano (PSOE) va recordar que la llei neix el 2009, però era ambigu sobre el pla de Rajoy: “Una cosa és la voluntat amb què es pot utilitzar i una altra la voluntat amb què va néixer.” “No apareix de forma innocent en el moment actual”, va dir Joan Josep Nuet (ICV-EUiA).

Guiat per la pressa, el PP ha accelerat al màxim el tràmit de la llei perquè estigui a punt al setembre. Fins a l'extrem que l'avantprojecte va ser aprovat el 16 de gener com a llei orgànica i al maig el Consell de Ministres la va transformar en ordinària, adduint –amb l'aval del Consell d'Estat presidit per l'extresorer del PP Romay-Beccaria– que no afecta els drets ni les llibertats. Per reblar el clau, ahir es va aprovar en comissió amb competència legislativa plena, un truc que esquiva la votació al ple i prem més el turbo.