Junts pel Sí, fins al final
La candidatura unitària de partits i societat civil es presenta decidida a declarar la independència si assoleix la majoria, faci el que faci l'Estat espanyol
Anuncia un programa de govern paral·lel d'ampli contingut social
“Anem a totes, ja no tenim marge”. Els moments excepcionals reclamen pactes i objectius excepcionals, i Raül Romeva va resumir ahir així l'estat d'ànim de la candidatura que encapçalarà el 27-S amb la intenció de dur Catalunya a la independència. Si guanya, Junts pel Sí, com s'ha batejat aquest conglomerat dels grans partits i entitats sobiranistes, formarà un govern de concentració i iniciarà un procés de desconnexió –es dóna un màxim de 18 mesos, tot i que ahir no es van fixar terminis més enllà que s'ha de fer “bé i ràpid”– que culminarà amb una proclamació d'independència, faci el que faci l'Estat. L'acord, que estarà en tot moment obert a noves adhesions, implicarà el dictat en paral·lel d'un ampli paquet de mesures socials que formaran el programa de la llista i el pla de govern de la transició.
L'històric pacte va viure la posada de llarg al vespre, a la terrassa del Museu d'Història de Catalunya, inusualment repartida entre els pesos pesats, irreconciliables en molts àmbits, de CDC, ERC, MES, Demòcrates, l'ANC, Òmnium, l'AMI i Súmate, entre altres personalitats. I és que la foto, amb Barcelona de fons i el mar d'Ítaca al costat, dels cinc primers, amb l'execosocialista Romeva secundat per les líders civils Carme Forcadell i Muriel Casals i, gairebé en un segon pla, pel president Artur Mas i el cap de l'oposició Oriol Junqueras, no deixava de ser quelcom “molt estrany”, “desconcertant”, “sorprenent“, segons adjectius del mateix cap de cartell. “És una opció molt diversa de sensibilitats dins el sobiranisme i l'arc ideològic, però ningú ha de renunciar un gram a la seva identitat”, definia Romeva, que insistia que “no és una llista de persones, sinó de voluntats, de representació d'un sentiment col·lectiu”.“Volem establir el caràcter plebiscitari, no ho hem pogut fer d'una altra manera”, justificava, per defensar l'excepcionalitat de l'acord.
Un full de ruta millorat
Tal com va explicar Mas, el full de ruta presignat al març ara s'ha “perfeccionat, perquè no ho podem fer de qualsevol manera”, i s'hi inclouran els treballs del Consell Assessor per a la Transició Nacional, que guiaran l'eventual govern.
Romeva s'encarregava d'explicar els passos (veure foto-gràfic), que começarien amb una declaració solemne del Parlament d'inici del procés d'independència. Tot just formar-se, el govern de concentració nacional rebria el mandat de dissenyar les eines per fer la “desconnexió efectiva quan sigui el moment”, sobretot en l'àmbit jurídic; en concret, hauria de preparar una llei de transitorietat per garantir la transició de l'actual ordenament espanyol a un de català, que també s'adaptaria a l'europeu. En paral·lel, s'iniciaria el procés participatiu per redactar la nova constitució catalana, “de baix cap dalt”.
El govern, a més, rebria un segon mandat: prendre mesures sobre una dotzena de prioritats socials que ahir Romeva ja enumerava. Parlava, així, d'accions en matèria d'habitatge i pobresa energètica; de la provisió de places d'escola bressol; de la lluita contra la pobresa infantil; de fer evolucionar l'actual renda mínima d'inserció cap a una renda garantida de ciutadania, i de fixar un salari mínim europeu; de crear estructures per garantir les pensions; d'impulsar la recerca i l'ocupació; de fer polítiques de garantia juvenil; d'enfortir el sistema públic social i de salut; d'una escola catalana inclusiva; d'un país acollidor “amb tothom” i amb la cultura com a quarta pota de l'estat del benestar.
Eleccions constituents
“Quan tinguem tot això fet, proclamarem la independència i farem la desconnexió de l'ordenament espanyol”, explicava Romeva, que deixava una altra cosa clara. “Si l'Estat, per mitjà de decisions polítiques i jurídiques, bloquegés l'autogovern, el govern i el Parlament procediran igualment” a fer-ho. “Que tothom entengui que això va de debò”, desafiava, tot declarant-se “conscient dels riscos, però també de les oportunitats”. Fet això, l'últim pas seria el més senzill: convocar eleccions constituents “i, en aquest marc, que guanyi el millor”.
