Mas engega el turbo
CDC aprova per aclamació la candidatura unitària i el president obre la precampanya apel·lant al votant del sí i sí
Fa una crida a l'electorat moderat anteposant la “incertesa de la llibertat” a la “certesa de la dependència”
Motor a punt. Comptaquilòmetres a zero. Semàfor verd. L'acord per conformar una llista unitària pel sí –que es presenta aquest vespre amb el possible nom de Junts pel sí– impulsada pels principals partits i entitats independentistes ha reanimat els ànims del procés i ahir Artur Mas ho va aprofitar per donar el tret de sortida a la precampanya del 27-S amb el turbo engegat. Després d'obtenir per aclamació l'aval del consell nacional de CDC, que haurà de renunciar temporalment a les sigles i a bona part dels càrrecs electes actuals, el president va començar la cursa amb un discurs enfocat a buscar els 1,9 milions de votants del sí i sí el 9-N passat, i en què va apel·lar els del sí i no i fins i tot els del no a reflexionar sobre les nefastes conseqüències per a Catalunya que pot tenir un vot dependentista.
Els convergents estan entregats al lideratge de Mas i ahir ho van tornar a posar en relleu amb constants aplaudiments al seu discurs, al crit d'in-inde-independència!, i un aval inequívoc a unes converses, exposades per ell mateix a porta tancada, que han dut a la unitat tan buscada, sobretot amb ERC. Ja en públic, en la cloenda de la convenció nacional, Mas justificava la seva maniobra per la sensació que “l'objectiu era al davant, i ens podíem quedar a mig camí”. “No era un xantatge, sinó una invitació a remoure el tauler”, va defensar sobre la invitació a les entitats a impulsar una llista unitària. Se la va jugar, afirma, i creu que ha sortit bé. “S'han capgirat les coses en molt pocs dies; els nostres adversaris tornen a fer cara de pomes agres, estan nerviosos perquè veuen que hi ha unitat a Catalunya”, presumeix.
Una “victòria rotunda”
A tot just 70 dies per al 27-S però ara sí, altre cop amb la partida allà on la volia, Mas no es va esperar gens a desencadenar l'ofensiva amb vista a les plebiscitàries. Té clar que la unitat suma, “i la suma multiplica”. D'aquí que cridés a convertir aquest estat d'ànim revigoritzat en una “onada” que dugui a una “victòria rotunda del sí”. Per fer-la possible, va demanar el vot per a la llista unitària a tots els independentistes, sense subterfugis, obviant el paper crucial que també pot jugar la CUP. “Alguns s'han despenjat de la unitat podent estar en el sí general”, es va limitar a retreure'ls, just per contraposar-los a la candidatura d'unitat, la dels que “se l'han jugat” i han anat “més enllà de la comoditat de les sigles”.
El missatge de Mas, però, tenia un segon destinatari: els més de 230.000 votants del sí i no el 9-N, que estan “en el camí de madurar” per fer el pas. A ells els va animar a triar: “Han de decidir entre la certesa i la comoditat de la dependència, que pot dur a la decadència, i potser un punt d'incertesa –que no va amagar– de la llibertat, que pot portar a una Catalunya molt millor.”
I és que Mas, tot i admetre que a l'altra banda hi ha matisos i sensibilitats diferents, va deixar clar que tot aquell vot que no vagi al sí el 27-S “alimentarà la banda del no, a efectes de recompte”. I aquí va fer un repàs de les conseqüències de continuar a l'Estat espanyol, des de les retallades a l'autogovern a la cronificació de l'infrafinançament, des de l'atac “a discreció” contra la llengua a la impossibilitat de legislar sobre les prioritats socials, les pensions, el cost energètic o ni tan sols els horaris comercials. “Puc entendre la gent que s'ho pensa, però no pujar al tren del sí ens pot portar a una via morta, i això no interessa ningú”, va avisar, abans de fer una crida a aprofitar l'oportunitat. “Si la desaprofitem, la següent, que vindrà, trigarà; però ara Madrid ens intentarà passar per sobre sense misericòrdia”, alertava.
En tot cas, Mas també va deixar clar que “passi el que passi” el 27-S, després caldrà vetllar per no perdre tres consensos bàsics: el dels mateixos independentistes –de fet, en el consell nacional va apostar per mantenir l'aliança amb ERC amb vista a les eleccions espanyoles–, el dels que defensen “l'autogovern i la nació catalana”, en referència a UDC i al PSC, i el dels que “estan a favor del dret a decidir”, en al·lusió a ICV i Podem.
Rull, pel vot moderat
El coordinador general de CDC, Josep Rull, havia defensat abans el gir independentista del partit, ara que els exsocis d'Unió tant l'ataquen. Si no, “no hauríem estat honestos, hauríem traït l'essència i esperit fundacional, ja que hauríem deixat de servir els interessos del poble de Catalunya”, va etzibar. Aquesta, va defensar, és la seva “gran aportació” al procés, junt amb la unitat ara assolida. “Que hagi estat tan difícil és el millor símptoma que va de debò”, assegurava. Unitat, això sí, que no vol dir “aiguabarreig”, ja que cadascú mantindrà el seu rol. I el de CDC, que segurament emfasitzarà a partir d'ara, serà erigir-se en garantia de seriositat i de pragmatisme del procés. Per això, es va dirigir a “la gent moderada, de centre, pactista”, base tradicional del seu electorat, i a tranquil·litzar la gent que vol “salut, feina i pau social”. “El procés de transició –va clore– està molt ben treballat per donar el màxim de solidesa i garanties.”
LES FRASES
Marta Pascal, la nova portaveu
La diputada, expresidenta de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), Marta Pascal (Vic, 1983), serà designada aquest mes nova portaveu de CDC, segons van confirmar ahir fonts del partit. Pascal prendrà el relleu a Mercè Conesa, l'alcaldessa de Sant Cugat, que dimecres va ser investida nova presidenta de la Diputació de Barcelona.
Conesa, precisament, ahir va erigir-se en mestressa de cerimònies de la convenció nacional Compromesos amb les Persones, que va servir per posar en comú les conclusions de l'acció Benvinguts al futur, un seguit de debats territorials que s'han fet entre el juny i el juliol arreu del país. Els treballs, en què han participat més de 2.700 persones, serviran de base programàtica al partit i s'han centrat en quatre eixos: estat del benestar, Europa, economia i regeneració democràtica. Entre les conclusions destaca una aposta per la transparència i la participació, unida a la limitació de mandats, a més d'incidir en polítiques socials i una fiscalitat que no castigui les rendes del treball.