Llum verd de l'Eurogrup al crèdit urgent de 7.000 milions d'euros a Grècia
Els nous socis de fora de l'euro encara han de donar el vistiplau al préstec pont
Tsipras ha de pagar 3.500 milions al BCE i deu 2.000 milions a l'FMI
No està gens clar si els bancs hel·lens podran realment reobrir ja dilluns que ve ni quants dies de corralito hauran de suportar encara els grecs, però el que sí és segur és que el BCE no es quedarà sense cobrar. L'Eurogrup va tancar ahir un “principi d'acord” per concedir urgentment a Atenes un crèdit pont de 7.000 milions d'euros, mentre es negocia un tercer rescat que no estarà disponible fins d'aquí a un mes. Però aquests diners no es quedaran pas a Grècia, sinó que aniran a parar directament a Frankfurt i Washington. Alexis Tsipras ha de pagar dilluns que ve el venciment de 3.500 milions del BCE per assegurar-se que Draghi manté la liquiditat d'emergència a la banca. I ha de posar-se al dia amb l'FMI, pagar-li els 2.000 milions de retard per sortir de la llista de negra de morosos.
Els 19 ministres de Finances del club, en una reunió per teleconferència de només dues hores (res a veure amb l'agònica marató negociadora del cap de setmana passat), van recollir el guant llançat pel Parlament hel·lè, que ha dit sí a totes les exigències de Merkel i Schäuble tot i el no massiu dels grecs en el referèndum. Tsipras ha complert l'ultimàtum de l'Eurogrup i hauria de rebre immediatament 7.000 milions d'ajuda urgent per aguantar fins a mitjan agost, quan el govern de Syriza necessitarà 5.000 milions més. Aquest finançament pont sortirà finalment del Fons Europeu d'Estabilitat Financera, però abans caldrà que els nou governs europeus que no formen part de l'euro donin el seu vistiplau (no és un instrument només dels 19 socis de la moneda única, sinó un dels Vint-i-vuit, avalat pel pressupost comunitari).
Suècia, Dinamarca i, sobretot, la Gran Bretanya posen problemes i se'ls haurà d'oferir garanties addicionals per evitar el seu vet. En concret, es faran servir els beneficis que els bancs centrals han obtingut gràcies als bons hel·lens per avalar l'exposició d'aquests nou països de fora de la zona euro (que és d'un 28% dels 7.000 milions de préstec). “L'Eurogrup dóna la benvinguda a l'adopció, pel Parlament grec, dels compromisos acordats el 12 de juliol” i valora “positivament” que Grècia “hagi implementat el primer conjunt de mesures a temps i de manera satisfactòria”, van celebrar els ministres.
50.000 milions de factura
La factura europea del tercer rescat grec es limitarà finalment a “uns 50.000 milions d'euros”, segons va confirmar ahir el director gerent del Mecanisme Europeu d'Estabilitat, el fons de rescat de l'euro, Klaus Regling. La resta de l'ajuda, que podria pujar fins a 89.000 milions fins al 2018, hauria de sortir de l'FMI (uns 16.000 milions) i de les privatitzacions. A més, s'espera que Grècia pugui tornar a finançar-se als mercats abans de tres anys i que ajudi a alleugerir el compte. “Fa un any, quan les reformes estaven funcionant, Grècia va ser capaç de finançar-se als mercats de capitals”, va recordar Regling. D'aquests 50.000 milions, l'Estat espanyol n'haurà de posar 5.900.