Un camí de revolts

Unitat sobiranista, superar

l'esquema tradicional

dels partits i fer la consulta definitiva sobre la independència. Amb aquests objectius el president, Artur Mas, va presentar el 25 de novembre a l'auditori del Fòrum de Barcelona la fórmula que, basada en la confecció d'una candidatura unitària, podria suplir el referèndum que el govern espanyol no va deixar fer.

Mas s'avenia a avançar les eleccions per cloure el procés però ho feia amb condicionants. El resultat havia de poder ser llegit en clau plebiscitària, sobretot per part de la comunitat internacional. El primer dia de l'anunci Mas ja es va mostrar disposat a encapçalar la llista, però, també, per primer cop s'oferia a tancar-la. El missatge anava dirigit directament als republicans i també a la societat civil que agafava protagonisme en la confecció de les llistes. En aquesta “candidatura de país”, les forces polítiques no desapareixien però havien de cedir el pas. La clau, pel president, era evitar les temptacions partidistes, per la qual cosa també demana el compromís a la resta de membres de la candidatura de no repetir en unes següents eleccions. La dificultat de la proposta no era menor tenint en compte que, si s'aconseguia, es podia marcar una fita històrica en la política catalana; per primer cop nacionalistes i republicans es presentarien junts en una llista electoral.

El primer a respondre a l'oferiment de Mas va ser el líder d'ERC, Oriol Junqueras. Una setmana després del president, el republicà també pujava a un escenari, el del Palau dels Congressos, per defensar el seu full de ruta. Llistes coordinades amb un punt programàtic comú sobre la independència i sota un mateix paraigua –una marca blanca com ara Candidatura per la Independència–, i sense oblidar el vessant social i la lluita contra la corrupció. L'objectiu de Junqueras era no deixar escapar cap vot independentista i la millor manera d'aconseguir-ho eren, segons el seu parer, llistes separades. D'aquesta manera tothom es podia sentir identificat amb un partit o
altre, perquè cadascú marcaria el seu propi accent ideològic.

El 2014 es va acabar amb l'anunci de dues propostes prou diferenciades que impedien albirar un acord. Finalment, però, i empesos per les presidentes de l'ANC i Òmnium, Carme Forcadell i Muriel Casals, va tenir lloc una reunió entre Mas i Junqueras. Era el 14 de gener del 2015 i de la trobada sorgia el compromís de Mas d'avançar les eleccions, tal com volia Junqueras. Serien el 27-S i tots dos dirigents acordaven impulsar estructures d'estat, si bé decidien presentar-se als comicis per separat amb un full de ruta comú.

La resposta dels republicans i la negativa també de la CUP van obligar a descartar la confecció d'una llista unitària. Paral·lelament, les desavinences entre CiU i ERC creixien, l'acord de govern es feia costerut i mentre els republicans reclamaven ser presents en el govern per la manca de confiança que els generava l'executiu, Mas tancava la porta a l'oferiment perquè, segons el seu parer, arribava massa tard.

Tanmateix, les eleccions municipals i l'auge de les formacions del sí se puede obliguen Mas a tornar a replantejar al juny una llista unitària per atrapar tots els vots independentistes. Aquesta vegada, però, la crida es fa a les entitats sobiranistes. Aquestes accepten el repte, però el primer a marcar diferències és ERC, que deixa entreveure la possibilitat de fer una llista conjunta, però sense polítics. A canvi d'això, ERC es retiraria i no presentaria candidatura pròpia. Òmnium valora positivament la proposta i l'ANC, després d'una consulta que dóna màniga ampla a la direcció per negociar, també se situa a favor d'una llista civil. La CUP és l'última a afegir-s'hi, però a canvi demana eleccions constituents al cap de dos mesos. La part més reticent és Convergència, que, divorciada ja d'Unió, fa valer el seu compromís per la independència i presenta Mas com el principal valedor d'un projecte que avui pot arribar a la fi.