‘Matar un rossinyol', la seqüela
L'autora nord-americana Harper Lee va deixar inèdita la novel·la ‘Vés i aposta un sentinella', que surt publicada demà
La publicació
no està exempta de polèmica, i es qüestiona si Lee volia que el llibre veiés la llum
Demà surt a la venda Vés i aposta un sentinella, (Edicions 62 en català i Harper Collins Ibérica en castellà), una novel·la inèdita de l'escriptora nord-americana Harper Lee, autora del clàssic Matar un rossinyol. Va ser a principis de febrer quan es va trobar un manuscrit que l'autora, íntima amiga d'un altre gran nom de les lletres del moment, Truman Capote, havia escrit a mitjan anys cinquanta: Go set a watchman.
Segons l'editora d'Edicions 62 Pilar Beltran, va ser arran de l'èxit aclaparador que va viure amb Matar un rossinyol que Lee va decidir retirar-se al seu poblet natal de Monroeville (Alabama), on encara viu. “Era, doncs, fins fa poc el símbol de l'escriptora mítica, envoltada de misteri, morta, en un sentit metafòric, literàriament d'una manera precoç a causa de l'èxit.”
Scout, 20 anys després
La novel·la és protagonitzada per una jove, Jean Louise Finch, àlies Scout, que torna a casa des de Nova York per visitar el seu pare, Atticus, un advocat d'edat avançada. “La trobada tindrà un caràcter agredolç quan descobreix certes veritats pertorbadores sobre la seva família i les persones que estima”, diu el text de la contraportada.
Com a Matar un rossinyol, la novel·la té com a rerefons la lluita pels drets civils i els aldarulls polítics que estaven sacsejant el sud dels Estats Units. El títol críptic prové d'un versicle de la Bíblia que no amaga una intenció moralitzant de l'autora: “Perquè el Senyor va dir així: «Vés i aposta un sentinella.»”
De fet, Vés i aposta un sentinella és una seqüela de Matar un rossinyol. És la primera novel·la que va escriure Harper Lee, però es va quedar en un calaix. Sembla que els editors, tot i quedar fascinats pel talent de l'autora, aleshores una principiant, van proposar traslladar l'acció a la dècada dels anys trenta, que corresponia a la infància de la protagonista, per motius polítics: el Congrés nord-americà estava en ple debat de la llei sobre drets civils i valia més ser prudents.
“Vés i aposta un sentinella és la novel·la que Harper Lee realment volia escriure i estic convençuda que tan bon punt la llegiu reconeixereu el talent que ha dut l'autora a convertir-se en un referent indiscutible”, assegura Beltran en un comunicat.
Un llibre amb polèmica
La seva publicació no està exempta de polèmica. Segons la versió oficial, va ser l'advocada Tonja Carter, persona de confiança de Lee, que va trobar el manuscrit el 2014. Va consultar la possibilitat de publicar-lo a l'escriptora, que ho hauria acceptat. Altres versions parlen de pressions del món editorial, atès que la seva publicació suposa tot un fenomen des del punt de vista editorial, ja que de Matar un rossinyol se'n van vendre 40 milions d'exemplars. Segons The New York Times el manuscrit es podria haver localitzat en realitat el 2011, però Alice Lee, la germana de l'escriptora, hauria vetat la seva publicació. En morir l'any passat, la publicació hauria tingut llum verd.
Altres informacions que han circulat als Estats Units, en canvi, assenyalen que Lee no volia publicar el llibre, i que s'estava abusant del seu estat de salut –precari després d'un vessament cerebral que va tenir el 2007 i que la va deixar mig sorda i mig cega– per poder tirar endavant la publicació. Fins i tot, resulta que la Comissió de Seguretat d'Alabama, que estudia els possibles fraus comesos a gent gran, va obrir a principis d'any una investigació en què es va concloure que Lee volia efectivament que es publiqués el seu llibre. Sigui com vulgui, l'expectació per la publicació de Vés i aposta un sentinella, que avui surt al mercat anglosaxó, està aixecant molta expectativa. Segons l'editorial Harper Collins, projectarà una nova llum al clàssic Matar un rossinyol, amb el qual Harper Lee va guanyar el premi Pulitzer el 1961.
El llibre es presentarà amb un reguitzell d'actes als quals, tanmateix, no assistirà l'escriptora, que a l'abril va fer 89 anys, atès el seu delicat estat de salut. En canvi, sí que hi serà present Mary Badham, l'actriu que, quan tenia deu anys, va donar vida a Scout en la versió cinematogràfica de Matar un rossinyol. La novel·la justament va tenir un gran ressò després que Robert Mulligan l'adaptés al cinema amb Gregory Peck de protagonista el 1992, en un film que esdevindria tot un clàssic.