“La nostra confluència pot fer govern amb ERC i la CUP”

Des de Procés Constituent sempre serem al costat d'iniciatives que surtin de baix i tinguin protagonisme de la ciutadania. En diem activació de la subjectivitat política. Si són canvis polítics per una major justícia social, l'agent polític és el poble. A vegades, a Catalunya els polítics, que tenen la representativitat delegada, parlen com si la seva opinió no comptés per res: entre Madrid o Brussel·les, les multinacionals o els mercats, sempre hi ha algú de qui depèn el canvi polític. Intentarem veure si no és cap façana perquè els mateixos continuïn, però, d'entrada, si és una iniciativa civil vull impulsar-ho, fins i tot si no és exactament la línia política que m'agradaria.

Llavors, no. Les tres condicions essencials per considerar la possibilitat de donar-hi suport són, primer, que sigui una iniciativa sense polítics. Segon, el que va dir la CUP: que no sigui per formar govern i que tot seguit hi hagi eleccions constituents. Això planteja dificultats pràctiques i tècniques, ja es veia venir, però és una iniciativa que mostra una voluntat política, i és important donar-hi suport.I una tercera: si es fa una llista s'han de comptar els vots.

És clar que no, fa riure! L'únic motiu per no voler-ho és pensar que no sumaràs, i si no sumes m'estàs parlant de democràcia? Es desvirtua el dret a l'autodeterminació que reclamem. Si hi hagués una majoria de diputats continuaria el procés, però caldria un referèndum per ratificar-lo. És evident. Forçar-ho si no hi ha un 50% de vots seria el pitjor que podríem fer. S'ha de jugar net, si no seria inacceptable.

Sí, clarament, per això no aniria en aquesta llista, que és una creativitat política des de baix: fem tot el que podem perquè no estem en una situació normal, i la gent a fora ho veu. Ja ha passat a Irlanda, a Dinamarca... No ens hem de posar nerviosos: si la voluntat política del poble català continua en aquesta direcció, això dóna fruit segur, i no d'aquí a 20 anys.

No, deuen buscar un acord entre els partits més grans per després veure qui s'hi suma. No és la fórmula ideal, però ho entenc. En tot cas, no acceptarem que es confongui que per aconseguir la independència haguem de suspendre temporalment el debat sobre el projecte de país. Sempre ens trobaran facilitant un referèndum i votant que sí. Una altra cosa és el govern, que té característiques totalment diferents.

Sí, és l'escenari ideal que veiem. Si no és segur que tinguem el 50% de vots, és sumar els que no estan en contra de la independència i que estan a favor de l'autodeterminació plena. És l'estratègia política més intel·ligent per entomar la situació real: tenir un 80% del país a favor d'una autodeterminació plena és un tresor. I en aquesta confluència estem considerant l'obertura d'un procés constituent català, sense esperar el permís de ningú. Això és molt potent políticament.

Exerciran el dret com els sembli millor, no és el que ens importa. Ells creuen en l'Estat, però si fos que no, ens diuen: ‘tirarem'. Si Procés hi continua és perquè el document definitiu dirà que no necessitem el permís de ningú; si no, ens en separaríem.

Sí, falta la comunicació pública, però sempre ha format part de les converses fer un referèndum en els propers dos anys. Si s'hagués rebutjat, no estaríem parlant per fer cap confluència. Aquesta és la nostra línia vermella.

Tenim un manifest que ha de ser ratificat per les bases... Bé, es trencaria si la llista civil fos en les condicions que he dit, però no sembla que vagi cap aquí. Mas va defensar que era una irresponsabilitat no formar govern, i a aquest escenari no ens hi apuntaríem. I després vindrien les constituents, no seria un abandonament de la idea, l'opció no desapareixeria. Si l'anàlisi se simplifiqués al fet que hi ha moviments a favor i en contra de la independència, Procés Constituent hi està a favor. Però el país té gent a favor, per sota d'un 50%, gent en contra, un 20% amb qui no interlocutem, i potser un 30% que diu “depèn”, depèn de si és un salt en favor de la justícia social, per exemple.

No m'ho prenc com una negativa, perquè la potestat per decidir-ho no és al despatx. Cada organització ha fet les seves primàries, i ara anirem a pescar algú altre que no està validat des de les bases? No té cap sentit. El consens per encapçalar s'ha de donar entre algun d'aquests, i si, com sembla, no hi ha entesa, posem els candidats que cada grup digui, veiem qui hi ha i fem unes primàries entre tots. I aviat. A qui surti li donarem suport, el que és una línia vermella és que no es decideixi en un despatx.

Sí, si no s'arribés al 50% de vots. Si se superés canviaria l'escenari polític, i caldria veure les aliances més adequades.

Som partidaris d'activar el procés sense haver de pactar abans. El caràcter unilateral, o no subordinat, és el punt clau. El missatge és: el proper govern que surti de les urnes ha d'estar disposat a la desobediència institucional. Si no, ens està prenent el pèl per la qüestió nacional, perquè és molt poc probable que a l'altra banda et trobis algú disposat a pactar el que vols. Una altra cosa és pactar algun tipus d'encaix. Es tracta de pactar el ple reconeixement de la sobirania d'una nacionalitat històrica com és Catalunya, és a dir, l'autodeterminació plena, sense condicionants. Si hi ha algú a l'altra banda disposat a pactar-ho, ho farem. Però si no és el cas, com és de suposar, ens hem d'assegurar que el proper govern estigui disposat a tirar endavant, perquè l'actual es va fer enrere el 9-N, quan tenia el suport majoritari del Parlament, les entitats i la població. Tot el que volem és il·legal, i n'hem de ser conscients.

Des de la Generalitat es convocarien, a tots els pobles i barris, trobades populars per plantejar quin model de país volem. Evidentment tots tenim les línies pensades, però no les imposarem. Obrirem espais de discussió en un marc oficial, i això activaria l'imaginari polític en temes de sobirania energètica, habitatge, banca... Hi veig un gran potencial.

L'alternativa de govern versemblant, si fóssim la força més votada, seria buscar el suport d'ERC i la CUP, clarament. Per això en la taula de negociacions hi seu la CUP, tot i que no vol fer cap pacte preelectoral perquè té el seu espai. Però hi ha un interès comú, que és una alternativa de govern a les polítiques neoliberals.El que seria una pena és que ens separés que uns estan a favor de l'autodeterminació i els altres no, però això és ridícul, no pot ser que les esquerres hi estiguin en contra.

El que vull dir és que hi ha una alternativa de govern capaç de vehicular aquest desig d'autodeterminació plena, que pot acabar en la independència o en una altra fórmula. Però acabarà com vulgui la gent, no com vulguin els partits que ho liderin. Aquí el que hi ha d'haver són els instruments perquè s'expressi qui ho vulgui. La nostra confluència, amb el suport de la CUP i ERC, podria donar la majoria. Hi hauria un govern disposat a fer la marxa cap al referèndum d'autodeterminació, que seria cap a la independència si la gent ho tria així, i no comptaria amb CDC.

Això és una altra cosa. Jo vull dir sense CDC en el govern, vull transmetre que hi ha un govern alternatiu. No tinc res contra CDC ni contra Mas, i menys contra els votants. Però aquest país pot imaginar una alternativa política que no passi per forces neoliberals i, en canvi, vehiculi fins a l'extrem, fins a la independència, l'autodeterminació. És possible que la independència no concedeixi res a les polítiques neoliberals, el que no es pot fer és sense els socialdemòcrates. ERC ho ha entès, i per això està fent el que està fent, perquè serien la llista guanyadora. Perquè n'està fins dalt de polítiques neoliberals, del que estan fent amb el suport al TTIP, amb la sanitat...

N'estic contenta perquè som un moviment plural, entenc així la democràcia. L'important és veure com negociem aquesta pluralitat. Ho vam aprovar per un 73%, i la majoria dels crítics ha decidit continuar. Hi ha tres assemblees que s'han dissolt, ho lamento, i si n'hi ha més ho haurem d'acceptar, però no estem vivint cap ruptura. Ens hi hem reunit aquesta setmana i l'actitud és correcta. L'important és que l'objectiu és el mateix: afavorir la república catalana del 99%, amb un salt qualitatiu de justícia social i un horitzó anticapitalista. Un grup diu que l'instrument triat és equivocat, però està expectant perquè si acaba sent adequat desapareix la discrepància. Des de la majoria ens arrisquem més, però si surt bé serà genial.

No és cert. Sempre hi ha hagut la discussió de si podia ser monja i política alhora, fins i tot el bisbe de Sant Feliu va fer un comunicat. Viure la comunitat i fer política de partit amb una opció que vol anar a les eleccions és contrari al dret canònic, però em van oferir l'exclaustració com a fórmula per tenir una separació administrativa temporal sense deixar de ser monja que em permetés exercir com qualsevol cristià, però militant en una opció política.

El nen ha mort perquè no estava protegit, no perquè no s'hagi vacunat. Jo no desrecomano que es posi aquesta vacuna en concret, em sembla molt bé, però defenso els pares que no vacunen perquè les vacunes no són 100% eficaces i no són una actuació sanitària que no tingui efectes secundaris. Si ets un pare que té un fill en cadira de rodes per culpa d'una vacuna, vacunaries un altre fill? Quan et diuen que a la teva genètica hi ha una característica que no ‘destoxifica' bé l'alumini? És absurd, deixeu de criminalitzar-los! Aquesta mort és lamentable, però també aquests nens en cadira de rodes. Cal acceptar que el debat de les vacunes és complex, està sent debatut en molts països, com a França, que va decidir una moratòria en totes les vacunes amb alumini, perquè la balança entre el risc i el benefici no sabem cap on es decanta. Des d'un punt de vista científic no es pot ser anti ni pro. La vacuna de la grip o la del papil·loma fan més mal que bé, la gent de la medicina basada en l'evidència fa anys que ho diu. I les tenim. I la de la diftèria cada deu anys perd eficàcia.