‘Corralito' a Grècia
Els bancs no obriran avui i es limitarà la retirada d'efectiu per la negativa del BCE a donar més crèdit
Tsipras afirma que “els dipòsits estan totalment segurs” i que “les pensions i els salaris es pagaran”
El corralito grec ja no és cap fantasma. Cinc anys després del primer rescat, les autoritats hel·lenes han hagut d'acabar imposant un control de capitals, i els bancs i la borsa d'Atenes no podran obrir aquest dilluns. El desafiament del govern de Syriza de convocar un referèndum diumenge que ve, el trencament de les seves negociacions amb la troica i la decisió del BCE de no augmentar la liquiditat d'emergència a la banca grega, és a dir, de no donar-li més crèdit, van abocar ahir el país al corralito. Davant l'agreujament de la fugida de capitals, els bancs es mantindran tancats entre dos o tres dies i una setmana i els reintegraments d'efectiu als caixers automàtics es limitaran a un màxim de 200 euros. “Els dipòsits bancaris estan totalment segurs, els grecs han d'estar tranquils, i les pensions i els salaris es pagaran”, assegurava ahir el primer ministre, Alexis Tsipras.
Draghi no talla del tot l'aixeta als bancs hel·lens, deixant la porta oberta al miracle d'un acord in extremis o d'una victòria del sí en el referèndum de
diumenge. Però tampoc no els dóna més oxigen, diners nous, per aguantar una fugida de dipòsits que s'agreuja: només dissabte, els estalviadors haurien tret 1.300 milions d'euros dels caixers automàtics, segons el sindicat dels treballadors de la banca Otoe (és a dir, 43 vegades més que els 30 milions que treuen un dissabte normal). Altres fonts, en canvi, ho limiten a 400 milions. Sis de cada deu caixers automàtics ja no tenien efectiu, ahir. La setmana passada, el BCE va haver d'anar ampliant diàriament la liquiditat d'emergència que presta a la banca grega, fins a 89.000 milions, una quantitat que ara queda congelada i que és insuficient per evitar el control de capitals. “És la decisió del BCE la que ha forçat el Banc de Grècia a proposar unes vacances bancàries i controls de capitals”, va anunciar Tsipras, en un discurs a la televisió.
L'escull de l'IVA
A la desesperada, la Comissió Europea va intentar tornar fer seure Tsipras a la taula de negociació, ressuscitant la darrera oferta de la troica. “En nom de la transparència i per al coneixement del poble grec”, Brussel·les va revelar tots els detalls de la proposta feta al primer ministre hel·lè, abans que estripés les cartes convocant el referèndum. I destaca una concessió molt significativa: els creditors fan marxa enrere, accepten que els hotels i restaurants paguin un IVA reduït, del 13%, i renuncien a imposar-los el 23%. Aquest era un dels principals esculls de la negociació, perquè el sector turístic és el motor de l'economia grega. Medicaments, llibres i teatre pagarien el tipus superreduït, del 6%. Amb aquest moviment, completament inesperat, Brussel·les desautoritza Jeroen Dijsselbloem, president de l'Eurogrup i bomber piròman, que 24 hores abans havia donat per morta l'oferta.
“Grècia hauria de quedar-se a la zona euro, la porta continua oberta per negociar l'última oferta”, va defensar l'eurocomissari d'Economia, el socialista francès Pierre Moscovici. “Si hi ha voluntat, hi ha camí”, va afegir. Si ja no es pot evitar el referèndum, Brussel·les confia almenys poder convèncer Tsipras perquè faci campanya pel sí, a canvi d'algunes concessions. Syriza, però, només canviarà d'opinió si se li promet explícitament una reestructuració del deute que el govern espanyol no pensa acceptar, per no donar munició a Podem.
Precisament l'FMI, en el seu comunicat d'ahir, assegurava que es va oferir a Tsipras assegurar les “necessitats financeres futures i la sostenibilitat del deute grec”. La seva directora gerent, Christine Lagarde, però, es va mostrar “decebuda” amb Tsipras. “Hem de fer tot el possible per evitar el trencament, i això vol dir respectar Grècia, però alhora també les regles europees”, va pressionar també el primer ministre francès, Manuel Valls, demanant a Tsipras que “torni a la mesa de negociació”.
L'oferta “extremadament generosa” (Merkel dixit) de la troica consisteix en una pròrroga de cinc mesos, per aguantar fins al desembre, i 15.500 milions més d'ajudes, 1.800 dels quals estarien ja disponibles, perquè Atenes pugui pagar el venciment de l'FMI. A canvi, Grècia hauria d'ajornar l'edat de jubilació fins als 67 anys el 2022, restringir dràsticament les prejubilacions i suprimir també el 2019 el complement a les pensions més baixes, una estisorada de 1.800 milions anuals. Segons el document filtrat ahir per Brussel·les, els creditors accepten alguns dels augments d'impostos oferts per Syriza, però no una important alça de taxes a les grans empreses.
Plans de contingència a la zona euro
El Grexit “sembla ara inevitable”, admet el ministre austríac de Finances, Hans Jorg Schelling. I els 18 socis que es quedaran a la zona euro es preparen per resistir-ho. Aquests plans de contingència (que, per cert, alguns ja anomenen “operació Albània”, com la massacre de Pinochet a Xile el 1987) consistirien a aixecar tallafocs als veïns i més connectats financerament amb Grècia: sobretot Xipre (que precisament ha abandonat fa poc el control de capitals), però també Romania i Bulgària i, ja fora de la UE, Macedònia. Les filials dels bancs hel·lens en aquests països serien nacionalitzades. Però també les economies del sud de l'euro preocupen Brussel·les, sobretot Portugal i Espanya: les conseqüències d'aquest corralito ja es podran notar avui als mercats i en el deute perifèric. Goldman Sachs augura que la prima de risc espanyola i italiana es podria disparar fins als 350 o 400 punts si Grècia acabés sortint de l'euro. De Guindos, però, assegura que “Espanya està perfectament preparada”.
