AZERBAIDJAN
L’Azerbaidjan atribueix a “interferències externes” la caiguda del seu avió
La companyia AZAL suspèn els seus vols a una desena d’aeroports russos
Moscou admet que en el moment de l’incident hi havia un atac de drons ucraïnesos sobre Txetxènia
Les autoritats de l’Azerbaidjan donen per bona la hipòtesi que l’avió d’Azerbaijan Airlines (AZAL) que es va estavellar dimecres al Kazakhstan fos enderrocat per les defenses antiaèries russes a Txetxènia.
El ministre de Desenvolupament Digital i Transport de l’Azerbaidjan, Rashad Nabiyev, ha explicat aquest divendres que “les restes de l’aeronau i el relat dels testimonis donen motius per afirmar que l’avió va estar sotmès a interferències externes”. En declaracions als mitjans, Nabiyev ha destacat que els supervivents han explicat que van sentir una explosió quan l’avió sobrevolava Grozni i s’han pogut veure “forats a l’ala de l’avió”.
AZAL també ha apuntat en un comunicat a “interferències físiques i tècniques externes” com la causa de la caiguda del vol J2-8243 al Kazakhstan el dia de Nadal, d’acord amb els resultats preliminars de la investigació.
La companyia aèria ha anunciat la suspensió els vols des de la capital de l’Azerbaidjan als aeroports russos de Mineràlnie Vodi, Sotxi, Volvograd, Ufa, Samara, Saratov, Nijni Nóvgorod i Vladikavkaz pels “potencials riscs per a la seguretat aèria”. La mesura, que entrarà en vigor dissabte, es mantindrà almenys fins al final de la investigació. L’aerolínia ja va decidir el passat dimecres aturar els vols de Bakú a Grozni (Txetxènia) –la ruta que realitzava l’avió sinistrat– i Makhatxkalà (Daguestan).
En aquest context, l’aerolínia israeliana El Al ha anunciat la suspensió de tots els seus vols de Tel Aviv a Moscou durant una setmana “a la vista dels esdeveniment a l’espai aeri rus”.
L’Embraer 190 d’AZAL, que duia 67 persones a bord (62 passatgers i cinc tripulants), va demanar aterrar d’emergència a Grozni o Makhatxkalà per un error del sistema de control quan s’apropava a la capital txetxena. Però les autoritats russes no li van negar el permís i van desviar el vol cap a Akhtau, on es va estavellar durant l’aterratge. L’accident va deixar 38 morts. La majoria de les víctimes eren de l’Azerbaidjan, però també n’hi ha de Rússia i del Kazakhstan.
Les primeres hipòtesis van apuntar dimecres a una explosió d’un baló d’oxigen a bord de l’avió o a un xoc amb un estol d’ocells. No obstant, diverses fonts van apuntar ahir que l’aeronau hauria estat afectada per l’explosió d’un míssil terra-aire rus, com suggerien unes marques compatibles amb forats de metralla al fuselatge. I és que en el moment que volava sobre Txetxènia, les defenses antiaèries estaven activades per repel·lir un atac de drons ucraïnesos.
“Situació complexa”
L’autoritat aeronàutica russa Rosaviatsia ha reconegut avui que l’aeroport de Grozni, cap a on es dirigia l’aparell sinistrat, va implementar un pla de contingència enfront dels atacs de drons ucraïnesos contra la república caucàsica. El cap de Rosaviatsia, Dmitri Yadrov, ha afirmat que “la situació a la zona de l’aeroport de Grozni era extremadament complexa” perquè “els drons ucraïnesos perpetraven en aquell moment atacs terroristes contra les ciutats de Grozni i Vladikavkaz”. És per això que l’aeroport txetxè va ordenar “la sortida immediata de totes les aeronaus de l’esmentada zona”, ha explicat Yadrov, segons recull l’agència Efe.
Segons ell, el capità de l’avió d’AZAL va “intentar dues vegades aterrar a Grzoni” mentre els controladors aeris li van “proposar altres aeroports”. “Va prendre la decisió de seguir cap a l’aeroport d’Akhtau”, ha afirmat. Yadrov ha subratllat que “cal investigar de manera minuciosa i total totes les circumstàncies” del succés i ha assegurat que la part russa s’ha posat a disposició des del primer moment per “col·laborar amb la investigació d’aquesta tragèdia”.
El Ministeri d’Afers Estrangers rus ha negat aquest divendres haver negociat amb l’Azerbaidjan i el Kazakhstan una versió comuna sobre el sinistre del 25 de desembre. La diplomàcia russa ha afirmat que no hi ha hagut converses sobre aquesta qüestió amb els seus homòlegs de Bakú i Astanà i ha apuntat que “rere aquesta desinformació maliciosa hi ha un encàrrec polític”.
Les autoritats del Kazakhstan han evitat de moment pronunciar-se a favor d’una versió definitiva i només han citat la hipòtesi de l’explosió del baló d’oxigen.
Per contra, el govern dels Estats Units sí que veu indicis “preliminars“ que l’avió azerbaidjanès va poder ser “abatut” per Rússia. “Hem detectat alguns indicis que apunten a la possibilitat que l’avió va poder ser enderrocat per sistemes de defensa aèria russos”, ha dit el portaveu del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, John Kirby. No obstant això, ha declinat donar més detalls perquè “hi ha una investigació en curs”.