unió europea
Les ordres de retorn a migrants van augmentar un 4% el 2023 a la UE, amb 484.000 peticions
El nombre de persones que van ser deportades va incrementar-se un 26% respecte de l’any anterior
El 2023 la Unió Europea va emetre un total de 484.000 ordres de retorn per a immigrants. Això suposa un augment del 4% respecte del 2022. Entre els 27 estats membres, França va ser el país que més decisions de retorn va emetre, amb 138.000 (28% del total), seguida d’Espanya, amb 64.000 (13%) i Alemanya, amb 45.000 (9%).
Els ciutadans del Marroc van ser el grup que més peticions d’abandonar el territori de la UE va rebre, seguit dels algerians i els afganesos.
Pel que fa a les deportacions, unes 91.000 persones van ser retornades a països fora de la UE durant el 2023, cosa que suposa un increment del 26% de les devolucions respecte del 2022. El nombre més gran de deportacions es va produir a França, seguida d’Alemanya, Xipre i Suècia.
Les dades publicades per Eurostat aquest dimecres mostren que França va retornar unes 10.600 persones fora de la UE el 2023, el que equival al 12% dels retorns duts a terme a tots la UE l’any passat. Alemanya va deportar 10.300 persones, un 11% del total, mentre que Xipre unes 7.800 (9%) i Suècia unes 7.700 (85). Espanya, al seu torn, va retornar 5.995 individus a països fora la UE.
Els grups amb un nombre més elevat de persones retornades fora de la UE van ser els georgians (10.300), els albanesos (7.800) i els turcs (5.600).
Dels 27 estats membres, només nou van dur a terme menys de 1.000 devolucions el 2023. Es tracta d’Eslovènia, Luxemburg, Eslovàquia, Irlanda, Portugal, Bulgària, República Txeca, Malta i Estònia. Pel que fa a les peticions de retorn emeses, a la cua del llistat també se situen Malta (915), Estònia (1.035) i Irlanda (1.065).
Peticions d’asil
Les dades publicades per Eurostat mostren que el 2023 prop d’1 milió de persones van demanar protecció internacional per primera vegada a estats de la UE, la qual cosa suposa un increment del 20% respecte del 2022.
Després d’una caiguda significant en les peticions d’asil el 2020, el nombre de sol·licitants s’ha incrementat a la UE durant tres anys consecutius i, segons Eurostat, ja frega els màxims assolits entre 2015 i 2026, durant la crisi migratòria provocada per la guerra a Síria.
El nombre més gran de peticions de protecció internacional es van registrar a Alemanya, amb 329.000 sol·licituds, un 31% del total. La segueix Espanya, amb 160.000 aplicacions (15%), França, amb 145.000 (14%), i Itàlia, amb 131.000 (12%). Els quatre estats junts van rebre el 73% de les peticions d’asil fetes el 2023 a tota la UE.
Concretament, el 2023, el 43% de les peticions d’asil fetes per primera vegada eren de ciutadans asiàtics, el 23% d’africans, el 17% de nord-americans o sud-americans i el 16% d’europeus (de fora de la UE).
Síria va ser el país amb més sol·licitants d’asil a la UE, amb 183.000 persones, un 17% del total de peticions fetes per primera vegada. La van seguir l’Afganistan, amb 101.000 (10%) i Turquia, amb 90.000 (9%).
