Idlib marca el camí i el temor de Síria

El nou govern interí a Síria està liderat per un grup fonamentalista que un grapat de països internacionals consideren terrorista. Hayat Tahrir al-Sham ha moderat el seu discurs després de tenir les arrels a Al-Qaida, però tant dins com fora de Síria molts dubten de les seves vertaderes intencions.

HTS governa des de fa anys a Idlib, un territori al nord-oest del país. La zona era fins ara un enclavament rebel contra l’executiu de Baixar al-Assad. Ara, suposa una possible mirada al futur cap al qual s’encamina Síria.

Idlib ha estat aïllat de Damasc i de la zona controlada pel govern sirià durant anys de guerra civil. Aquí, grups opositors a Al-Assad van establir el 2017 el que van anomenar “govern de la salvació”. Els mateixos que van impulsar aquest projecte són els que ara lideren el nou govern interí post Al-Assad.

La carretera que porta des de Damasc fins a Idlib passa per diversos trams a través del desert. A banda i banda de l’autopista, se succeeixen les ciutats convertides en cadàvers urbanístics, restes de municipis que tretze anys enrere eren plens de vida. Hadi, resident d’Idlib, lamenta la fractura que durant anys els ha separat dels seus éssers estimats a la zona controlada per Al-Assad. “Nosaltres sabem fins a quin punt la població que vivia sota el règim ha viscut una vida miserable”, explica, fent notar la seva sort de pertànyer a un territori “alliberat” temps enrere de Damasc: “Han anat a la presó, han patit injustícies, els ha faltat la llibertat d’expressió.” A Idlib, en canvi, assegura que ells han viscut “de manera confortable i en llibertat”.

Veus crítiques cap a Hayat Tahrir al-Sham al·leguen que les noves autoritats comportaran una pèrdua de drets tant per a les dones com per a les minories. Un veí d’Idlib, on gairebé no es veuen cabells al vent, assegura a El Punt Avui que sota el “govern de la salvació” a Idlib les dones són lliures de portar o no el hijab en funció de la seva decisió personal. Un altre, des de l’interior de la mesquita Aloqraei, reconeix sense afegir-hi detalls que a Idlib no hi ha plens drets. Però assegura que no hi ha terrorisme ni terroristes, i protesta per la manera com els mitjans de comunicació occidentals han tractat i estigmatitzat Idlib, fins i tot en temps en què el règim bombardejava la ciutat. “Aquí vivim amb armenis, amb cristians, amb alauites...”, enumera amb els peus descalços sobre la catifa de la mesquita: “Però el règim d’Al-Assad ens intentava dividir. Nosaltres no anem preguntant-nos la creença entre nosaltres.”

Entrevistar directius d’HTS resulta impossible a Idlib. Al·leguen la necessitat d’esperar permisos per atendre la premsa. Molts d’ells, a més, s’han desplaçat a Damasc per unir-se al nou govern interí que se serveix de l’experiència a l’enclavament d’Idlib.

Hamza Kidah, civil que ha treballat al Ministeri de Sanitat del “govern de la salvació” d’Idlib, confia que els seus companys puguin aplicar a tot Síria allò après al petit territori del nord-oest del país. “Com a civil, espero que el projecte es pugui estendre a tot Síria. Els que han impulsat aquesta experiència reeixida des del no res a Idlib poden fer-ho ara a tot el país.”

Els reptes de les noves autoritats no són menors. La resta del territori sirià presenta més presència de minories que no pas Idlib, com ara la drusa, la xiïta i l’alauita. Membres d’aquestes comunitats diuen sentir-se atemorits ara que els que percebien com l’altre bàndol durant la guerra civil han assolit el poder.

Mentrestant, per Idlib s’hi passegen armats nous ciutadans arribats des de països com el Turkmenistan, Rússia, l’Uzbekistan i l’Iraq. Els uneix l’islam, la voluntat de crear una Síria que considerin millor i el fet de sentir-se identificats amb el projecte de Hayat Tahrir al-Sham.