política
La mesa del Congrés posposa si admet o no la moció de Junts
Els lletrats ajornen al 2025 l’admissió o el vet de la PNL de Nogueras instant Sánchez a sotmetre’s a una qüestió de confiança
Entenen que és un afer jurídicament obert i el pes a l’hora de crear doctrina s’imposa davant la falta d’un precedent idèntic
Una moció de Coalició Canària del 1995 exigint a González eleccions va ser admesa
Una PNL del PSOE del 2013 contra Rajoy va ser rebutjada amb l’argument de ser “una moció de censura encoberta”
Els precedents són com el retrat que l’escriptor Rafael Sánchez Ferlosio oferia de les solucions: el més sospitós és que es troben sempre que es vol. El toc d’atenció amb què Carles Puigdemont vol marcar el pas al president Pedro Sánchez quan es compleix un any de legislatura es va concretar en una proposta instant a una qüestió de confiança que necessitava ser admesa a tràmit per la mesa del Congrés abans d’arribar al ple. Amb dos precedents contradictoris sobre la taula que podien avalar l’admissió a tràmit –el del 1995 sobre un text de Coalició Canària– o bé la inadmissió i el seu vet abans de ser debatuda –el cas del 2013 amb una moció del PSOE–, al final la mesa del Congrés –amb majoria de 5 de 5 a 4 gràcies als 3 del PSOE (entre ells, la presidenta, Francina Armengol) i els 2 de Sumar (entre ells, Gerardo Pisarello, dels comuns), davant dels 4 del PP– ha optat per comprar temps, l’actiu més valuós en política, i ha decidit posposar la decisió de si admetre o no a tràmit la iniciativa.
Els lletrats entenen que el contingut de la iniciativa de Junts és un afer jurídicament obert i ajornen l’admissió a tràmit o el vet al 2025, en una futura reunió de la mesa que encara no té data però que no tindrà lloc fins després de Reis. En cas de ser acceptada, el calendari de salt al ple no varia per aquest retard i podria ser debatida i votada al febrer, ja que gener és a priori un mes inhàbil. A l’hora de decidir, els lletrats tenen un pes afegit perquè saben que amb aquesta decisió es crearà doctrina de cara a futures admissions a tràmit o denegacions de textos similars.
El cop de volant de Junts a la legislatura ha suposat un repte per als lletrats del Congrés. Com que la iniciativa d’una moció de confiança és una eina que la Constitució reserva en exclusiva al president del govern espanyol, des de 9 de desembre en què Puigdemont va invocar la proposta i Míriam Nogueras la va registrar el debat jurídic amb estava servit perquè és tramitada per un partit –Junts– i a través d’una proposició no de llei (PNL). “Veient els precedents existents, no hi té cabuda extreure una línia d’actuació unívoca per part de la mesa. Partint de la premissa que es trobem davant una proposició no de llei, el resultat de la votació d’aquesta iniciativa, si fos admesa i sotmesa al ple, estaria mancada de qualsevol impacte jurídic en la relació de confiança existent entre el poder legislatiu i l’executiu”, van argumentar la vigília els lletrats del Congrés amb una nota de qualificació que obria la porta als tres escenaris: admissió, rebuig o no decidir per ara i donar-se temps per a una anàlisi més detallada. Els lletrats, a més, alertaven que el que avui decidís la mesa serviria com a criteri per al futur. “No havent-hi precedents de proposicions de llei similars a la que ara ens ocupa, correspon a la mesa fixar un criteri, que probablement servirà com a referència per a la decisió al voltant de l’admissió a tràmit d’altres iniciatives de control en el futur”, apuntaven.
Precedents: 2013 i 1995
Els lletrats van trobar un precedent del 2013 en què un text del PSOE va ser vetat amb l’argument de ser “una moció de censura encoberta” a l’aleshores president Mariano Rajoy quan el redactat era similar al que presenta ara Junts. Però un altre precedent anterior de gairebé 30 anys enrere obria la porta a acceptar el prec de Junts. En l’epíleg del felipisme, el diputat de Coalició Canària José Carlos Mauricio Rodríguez va presentar el 2 d’octubre del 1995 una proposició no de llei (PNL) en la qual instava Felipe González a “convocar amb caràcter urgent eleccions generals” i la iniciativa –més radical encara que instar a sotmetre’s una moció de confiança– va ser admesa a tràmit per la mesa del Congrés vint dies després perquè els lletrats no van concloure que el diputat canari volgués usurpar a González la potestat de convocatòria d’unes eleccions anticipades sinó que únicament perseguia obrir el debat. Fins al punt que el text de Coalició Canària va arribar el 27 de novembre al ple del Congrés –l’objectiu que vol ara Puigdemont– i va ser rebutjada per 174 vots en contra, 153 vots a favor i quatre abstencions.
En el cas de Junts, es dona la circumstància que La Moncloa havia rebutjat l’exigència en declaracions que ara evidencien que hi ha hagut un gir de guió per la pressió de Junts. “La qüestió de confiança és una prerrogativa del president del govern i no hi ha ni intenció ni necessitat de fer-la. Sobretot perquè el president disposa del suport de la majoria dels ciutadans, com va quedar demostrat en el pacte d’investidura”, va advertir la ministra portaveu Pilar Alegría dilluns passat en la compareixença posterior al Consell de Ministres.
El dubte jurídic que obre la iniciativa registrada dilluns per la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, és si la PNL usurpa la funció al president tot i ser, en el fons, una instància pública que no és vinculant per al govern, i si subverteix la figura de la moció de censura recollida en l’article 113 de la Constitució. Fonts parlamentàries recorden que, després d’una la investidura, la Constitució reserva al president l’instrument de la qüestió de confiança i concedeix als grups polítics l’eina de la moció de censura. Si el precedent del 2013 acaba sent vàlid i es conclou que Junts pretén camuflar una censura –per a la qual no té prou diputats: és indispensable tenir almenys 35 diputats dels 350– disfressant-la com a PNL sobre la moció de confiança, els lletrats tenen aquí una escletxa per vetar-la. I el defecte invocat seria tant el fons de la proposta com el subjecte proposant.
Es dona la circumstància que des del primer moment de l’embat de Junts La Moncloa havia rebutjat aquesta exigència en unes declaracions que ara evidencien que hi ha hagut un gir de guió per la pressió de Junts. “La qüestió de confiança és una prerrogativa del president del govern i no hi ha ni intenció ni necessitat de fer-la. Sobretot perquè el president disposa del suport de la majoria dels ciutadans, com va quedar demostrat en el pacte d’investidura”, va advertir la ministra portaveu Pilar Alegría dilluns passat en la compareixença posterior al Consell de Ministres.
Tot i el formalisme reglamentari, la decisió d’admissió a tràmit o de vet sempre té un rerefons polític i discrecional. El cas més recent és el de la llei d’amnistia, que de no ser ni admesa a tràmit en la catorzena legislatura –quan venia amb la firma de l’independentisme– va passar a ser admesa a tràmit i debatuda quan va arribar patrocinada pel PSOE i el govern en la present quinzena legislatura. Si es debat i s’aprova el text de Junts, hauria de ser Sánchez qui es donés per al·ludit i després presentés ell una qüestió de confiança, un supòsit que, d’acord amb l’article 114 de la Constitució, si es perd sí que comporta la dimissió del govern.