Uzbeks al palau d’Al-Assad

Tots tres van néixer a l’Uzbekistan, però ara són part dels nous inquilins del Palau Presidencial de Damasc, capturat pels extremistes de Hayat Tahrir al-Sham. Dos d’ells no parlen àrab ni havien estat mai a Síria, però tots tres parlen de la il·lusió que els fa treballar per ser part d’una nova etapa a Síria. Ho diuen protegits pels sostres elevats del palau que tenen just al darrere, amb els jardins i accessos a quilòmetres que separen la residència del món exterior.

“Soc aquí per ajudar el poble de Síria”, diu un d’ells: “Jo estimo aquest poble. I la millor gent d’aquest poble és aquí amb nosaltres.” A l’interior de palau, de passadissos i sales infinites, s’hi intueix un canvi de realitat sobtat. Als salons amb desenes de sofàs de pell ara hi ha mantes, gots de cafè i cartrons buits de menjar, mostres de la permanència que hi fan diversos milicians.

Quan se’ls pregunta pel que els va portar a unir-se al grup comandant per Abu Mohammad al-Julani, els milicians saben què respondre. Un d’ells, que fa anys que lluita a Síria, al·lega que el que el va portar a lluitar contra el règim de Baixar al-Assad va ser el patiment i la tortura provocades a la presó de Sednaya, als afores de Damasc. Diu que aquells fets són contraris a la humanitat. Però quan se’ls pregunta sobre quins són els objectius de l’organització com a governants, insisteixen que volen ajudar a Síria sense afegir-hi cap més detall: “Al poble sirià li diem que ha estat molt pacient, i que ara trobarà la seva recompensa.”

Ahir va ser el primer dia des de la caiguda del règim d’Al-Assad en què el mercat principal de Ghouta, un suburbi de Damasc, va reobrir del tot. “El primer dia, la gent tenia por”, diu l’Amhad, botiguer. “Però després, cada dia ha estat una mica més clar.”

A Ghouta, un dels indrets de Damasc més castigats per l’exèrcit d’Al-Assad durant la guerra civil, els ciutadans reprenen la seva vida després d’uns dies en què a la ciutat hi regnava la quietud. I ho fa en un clima que varia entre l’acceptació escèptica i l’entusiasme cap als nous líders de Síria: “Abans, amb Al-Assad, vivíem en la foscor, però ara ens aixequem cap a la llum”, diu un civil a El Punt Avui. Al seu voltant s’hi acumulen oients. “Tinc un net de deu mesos. Li dic: «Estimat, tu seràs absolutament lliure –hi afegeix– El teu avi ha viscut 65 anys sense llibertat ni dignitat.»”