Marchena plega sent un ídol i un Julius Hoffman

Premi Jurista de l’any 2020 del Col·legi d’Advocats de Màlaga i la Fundació Manuel Alcántara, medalla d’honor de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia Madrilenya entregada pel degà Eugenio Ribón el 7 de novembre del 2023, sopar al Club Tocqueville exclusiu per a socis l’1 de febrer del 2024... En l’agenda de Manuel Marchena (Las Palmas de Gran Canària, 65 anys) hi ha un abans i un després de la sentència condemnatòria als líders del procés independentista del 2017 perquè la idolatria dels sectors conservadors i ultradretans va inaugurar una vida d’adulacions en forma de concessió de premis i homenatges que, cinc anys després de comunicar el veredicte –amb una filtració prèvia a la premsa que no va ser investigada–, encara continua. Després de ser elegit el setembre del 2014 president de la sala penal o sala segona del Tribunal Suprem, Marchena acaba de cloure el límit legal de deu anys (dos mandats de cinc) al capdavant de la sala que jutja els aforats i ho fa entronitzat com el jutge més influent des de la Transició per la condemna del procés i pel boicot a l’amnistia. Ser un ídol per al públic espanyolista i dretà, que el lloa per carregar amb el pes de l’Estat i esdevenir una estrella televisiva gràcies a un judici retransmès en directe, però, conviu amb la condició de ser vist alhora per l’independentisme com un exponent del lawfare i un èmul de Julius Hoffman, el tendenciós president del tribunal en el judici dels set de Chicago (1969-1970) i que l’actor Frank Langella encarna a la pel·lícula d’Aaron Sorkin. “Marchena representa la solemnització de perseguir penalment idees polítiques legítimes, defensades pacíficament. Aquest és el gran llegat de Marchena”, ha sentenciat el president del Parlament, Josep Rull, un dels jutjats i condemnats pel jutge canari.

Igual que el Hoffman real i el cinematogràfic es guia pel biaix, Marchena va exhibir l’autoritat des del primer dia amb el biaix de no tolerar l’exhibició de vídeos en la primera fase que haurien despullat alguns relats i de permetre l’emotivitat dels testimonis si eren policies i guàrdies civils, i de vetar-la si eren víctimes de càrregues l’1-O (“una cosa són les percepcions sensorials i una altra les emotives”). “Intentin convèncer el tribunal i no la galeria, perquè això el perjudica enormement”, va etzibar a l’advocat Jordi Pina. “Veurem el vídeo amb què vostè qüestiona la versió del declarant, però un acarament entre el vídeo i qui declara no té cap suport en la llei d’enjudiciament criminal”, va dir a l’advocada Marina Roig. “No és que vegi que sentiré indefensió, és que n’estic sentint”, rebatia Roig en viu. On emergeix el biaix polític d’aquest togat canari que es va llicenciar a Deusto i que va ser fiscal abans de ser jutge i arribar el 2007 al Suprem gràcies al PP és en la punteria amb el calendari per interferir en la vida institucional: entre totes les dates que li oferia l’hivern madrileny del 2019, Marchena va fixar l’inici del judici del procés el dimarts 12 de febrer, precisament el dia que el Congrés votava les esmenes a la totalitat al pressupost del 2019 del president Pedro Sánchez.

Per si el procés no fos prou, Marchena té al llegat la retirada de l’escó del Congrés a un paisà seu, el diputat de Podem Alberto Rodríguez. Amb dos anys de retard, el Tribunal Constitucional va reconèixer a Rodríguez que la retirada de l’escó el 22 d’octubre del 2021 havia de ser anul·lada per desproporció en la condemna per pretesa agressió a un policia, però l’escó no li va ser tornat i el prestigi de Marchena va seguir intacte. “[Amb ell] controlarem la sala segona pel darrere”, presumia el 2018 l’aleshores senador Ignacio Cosidó en un missatge de WhatsApp que es va filtrar quan Marchena era l’home triat pel PP per presidir el Suprem. “Mai he concebut l’exercici de la funció jurisdiccional com un instrument al servei d’una o altra opció política per controlar el desenllaç d’un procés penal”, va dir ell en la renúncia de l’ascens. Irònicament, qui exigia “cenyir-se a la qüestió” i no va saber evitar la filtració de la sentència del procés fa un pas al costat ara que investiga el fiscal general de l’Estat per un correu filtrat. Marchena, això sí, seguirà al Suprem de soldat ras. “Això és el crim impossible [...]. Com cony fico jo la massa en una sala de justícia? Com hi fico dos milions de catalans, que no són tots els catalans però són els que van votar? En quina presó me’ls admeten?”, diu Marchena a Pilar Urbano a El alzamiento. La seva biografia, però, sí que admet l’impossible: ser alhora ídol i icona del lawfare.