La NASA ajorna fins al 2027 la primera missió tripulada al pol sud lunar

L’agència es­pa­cial dels Es­tats Units, la NASA, ha en­dar­rerit un any més el llançament de la primera missió trip­u­lada a la Lluna en més de mig segle. L’Artemis III, que el pas­sat gener ja va ser ajor­nada fins al 2026, no s’en­lairarà al­menys fins a mit­jan 2027, ha anun­ciat aquest di­jous l’ad­min­istrador sortint de l’agència, Bill Nel­son. La missió Artemis II, que prèvi­a­ment ha de situar una nau trip­u­lada a l’òrbita lunar, també ha estat posposada un any, del 2025 a l’abril de 2026.

La NASA ha ac­tu­al­itzat el cal­en­dari del pro­grama Artemis d’ex­plo­ració lunar després d’anal­itzar els re­sul­tats de la in­ves­ti­gació ex­haus­tiva sobre el prob­lema que va patir la nau Orion du­rant la reen­trada a l’at­mos­fera de la Terra després del vol de prova no trip­u­lat de l’Artemis I. L’escut tèrmic de la càpsula es­pa­cial va patir una “in­es­per­ada pèrdua de ma­te­r­ial car­bonitzat” de man­era difer­ent a la pre­vista.

La in­ves­ti­gació ha de­ter­mi­nat que l’escut de l’Orion no per­me­tia evac­uar prou els gasos gen­er­ats a l’in­te­rior d’un ma­te­r­ial de­nom­i­nat Av­coat, cosa que va provo­car que part del ma­te­r­ial s’es­querdés i es de­sprengués. L’Av­coat està dis­senyat per de­spren­dre’s a mesura que s’es­calfa i és un el­e­ment clau en el sis­tema de pro­tecció tèrmica que pro­tegeix la càpsula de tem­per­a­tures de 2.760 ºC que es generen per la fricció d’en­trada a l’at­mos­fera,.

No ob­stant això, les proves i les dades rec­ol­lides as­senyalen que si la nau hagués por­tat as­tro­nautes a bord, la tem­per­atura hau­ria estat “agrad­able i se­gura”.

Els equips d’en­giny­e­ria ja estan acoblant i in­te­grant la nau Orion de les prop­eres mis­sions en base a les lliçons ap­re­ses amb l’Artemis I i im­ple­men­tant mil­lores en la forma de fab­ricar els es­cuts tèrmics per a les tor­nades de les mis­sions trip­u­lades per tal d’acon­seguir “uni­for­mi­tat i per­me­abil­i­tat con­stant”.

Nel­son ha ex­pli­cat que el nou pla con­tem­pla util­itzar el mateix escut tèrmic a l’Orion però mod­i­ficar la tra­jectòria de tor­nada de la nau després del vol a la Lluna.

L’ad­min­istradora as­so­ci­ada de la Di­recció de Missió de De­sen­volu­pa­ment de Sis­temes d’Ex­plo­ració de la NASA, Cather­ine Ko­erner, ha sub­ratl­lat que du­rant el procés per in­ves­ti­gar el prob­lema amb l’escut tèrmic i es­tablir les solu­cions a seguir “ens hem manti­ngut fi­dels als val­ors fon­a­men­tals de la NASA” i “hem posat per da­vant la se­gure­tat i l’anàlisi basat en dades”. “Les ac­tu­al­itza­cions dels nos­tres plans de missió són un pas posi­tiu per as­se­gu­rar que podem com­plir amb se­gure­tat els nos­tres ob­jec­tius a la Lluna i de­sen­volu­par les tec­nolo­gies i ca­pac­i­tats necessàries per a les mis­sions trip­u­lades a Mart”, ha de­fen­sat Ko­erner.

El pro­grama Artemis té com a ob­jec­tiu en­viar els primers hu­mans al pol sud del satèl·lit ter­restre, en la missió Artemis III, i de­sple­gar la primera estació es­pa­cial a l’òrbita de la Lluna, amb l’Artemis IV, com a pas previ per preparar fu­turs vi­at­ges a Mart.

Nel­son ha afir­mat que, mal­grat els en­dar­reri­ments del pro­grama Artemis, els Es­tats Units con­tinua guanyant la cursa es­pa­cial a la Xina, que ha de­clarat la seva in­tenció d’ar­ribar a la Lluna a par­tir de 2030. “És vital per nos­altres al­lu­nar al pol sud de la Lluna, per no cedir parts d’aquest pol als xi­ne­sos”, ha ar­gu­men­tat.

L’anunci ar­riba en plena tran­sició al gov­ern dels Es­tats Units i a la di­recció de la NASA després de la victòria elec­toral de Don­ald Trump a les elec­cions pres­i­den­cials del pas­sat 5 de no­vem­bre. El pres­i­dent electe va des­ig­nar ahir el mil­ionari Jared Isaac­man com a nou cap de l’agència es­pa­cial. Isaac­man, de 41 anys, va ser el primer as­tro­nauta pri­vat en re­al­itzar un pas­seig es­pa­cial i és un es­tret col·lab­o­rador del mag­nat Elon Musk, fun­dador de l’em­presa SpaceX.