Fils que surten dels residus, a Canet de Mar

Com per art de màgia. D’un simple pot amb pols, que conté polímers naturals o sintètics, s’obté fibra a través d’un procés de filatura en humit: es dissol la pols en aigua amb sal fins que es coagula i en surt un fil sòlid.

L’equip de recerca de nous teixits d’Eurecat té tota l’atenció posada en la nova maquinària que han adquirit per transformar materials i aconseguir noves fibres sostenibles que es puguin aplicar a la indústria tèxtil. Equipats amb bata blanca, els tècnics no li treuen l’ull de sobre i envolten l’aparell, dissenyat per l’empresa anglesa FET segons els requeriments fixats per Eurecat, per treballar amb polímers de diversos orígens i viscositats. Les primeres proves les han començades a fer amb l’alginat, pols extreta de les algues marines que, en contacte amb l’aigua, permet fer fil, que ja s’ha aplicat, en un cert percentatge, a materials, no tant per vestir, però sí per a gases mèdiques i embolcalls per a aliments. L’objectiu de la recerca és que les empreses, que avui fan servir principalment cotó, puguin incorporar fibres regenerades en processos innovadors, tenint en compte que, els propers anys, les hauran d’anar incorporant a la producció.

“Volem fer un pas més i fer servir dissolvents ecològics que no afectin el medi ambient”, explica la directora de la unitat de tèxtils funcionals d’Eurecat, Virgínia Garcia, en referència a un dels reptes del sector, un dels més contaminants. Treballen de la mà amb la unitat de sostenibilitat d’Eurecat de Manresa per buscar els productes més adequats per dissoldre la cel·lulosa que s’obté dels residus del cotó i d’altres materials, com ara la fusta, per obtenir el fil amb les millors propietats. El cotó, tot i ser una fibra natural i biodegradable, té un impacte ambiental insostenible, per l’ús de pesticides i la quantitat d’aigua que es necessita. La normativa obligarà, el 2025, a buscar alternatives trinxant-lo per fer-ne de nou o regenerant la cel·lulosa. Per Garcia, el reciclatge mecànic té limitacions, perquè, en els processos de trinxat, la fibra perd propietats i pateix un desgast que fa complicat que es pugui reciclar del tot i s’hi ha d’afegir matèria verge. “No serà mai una fibra natural, però l’estem regenerant i en surt un filament manufacturat perfecte”, defensa.

Una de les vies és el desenvolupament, juntament amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i la Universitat de Lleida, del projecte Texwoods, per donar una segona vida a la biomassa dels boscos. Amb l’objectiu de donar un valor afegit a la gestió forestal i optimitzar processos per fabricar fibres regenerades, es treballa per obtenir el polímer natural. En aquest sentit, el centre de recerca forestal estudia quins són els arbres més comuns per determinar quina és la millor fusta per obtenir-ne fil. “S’està extraient la cel·lulosa d’aquests residus forestals per tenir un fil dels nostres boscos”, diu orgullosa d’aquest projecte d’economia circular.

En un futur, no descarten fer recerca i innovació amb altres tipus de proteïna transformable, com ara el quitosà, que s’extreu de la closca dels crustacis. “És ideal per al sector mèdic, perquè és molt compatible amb la pell i antibacterià, i com que es pot dissoldre, el podem transformar en fil”, assegura Garcia. Una nova transformació de materials que els portarà “moltes oportunitats futures” i que ha suposat una inversió de mig milió d’euros.

Eurecat manté el compromís amb el sector tèxtil del Maresme, que té una llarga tradició i que va resistir la crisi del 2005, quan, amb la internacionalització del mercat, moltes empreses van tancar. A Mataró, l’edifici de l’antiga Cetemmsa, al parc universitari del Tecnocampus, és la seu on es fan el patronatge i els prototips de teixits intel·ligents i amb peces d’electrònica. A l’escola de teixits de Canet de Mar, on fins ara es compraven els materials per fer recerca en diferents tipus de filats, tenen el repte de transformar nous materials. El centre tecnològic s’apropa a les empreses, ara que l’administració impulsa amb fons europeus que facin actuacions per avançar cap a la transformació digital.

Les instal·lacions a Canet comparteixen espai a l’antiga nau de l’escola de teixits, on hi ha les màquines de cosir, de teixir i les impressores digitals i on els alumnes dels cicles de moda, fabricació i patronatge fan les classes més pràctiques. El director de l’escola de teixits, Miquel Soler, destaca la importància de tenir un centre de recerca més proper i receptiu a les necessitats de la indústria. “Han de pensar a innovar i fer coses diferents”, explica Soler d’un sector al qual li és impossible competir amb les grans produccions que es produeixen en tercers països on la mà d’obra és molt més barata.