Barnier, cap al precipici

La líder ultradretana Marine Le Pen va decidir ahir jugar-se el tot pel tot i portar al límit el primer ministre, Michel Barnier, que entre dimecres i dijous pot caure per una moció de censura de l’esquerra després d’haver aprovat els seus primers comptes públics per decret llei i sense vot. Aquest és l’episodi que es va viure ahir a l’Assemblea francesa, quan arribava per validar-se definitivament el projecte de pressupostos de la Seguretat Social per al 2025 però amb una oposició majoritària en contra. Le Pen ha posat una nova condició i és que s’equipari la pujada de totes les pensions amb la inflació, i que en el projecte del govern no es tenia en compte per eixugar el dèficit. A Barnier li queden, doncs, 48 hores abans de tornar a cedir o ser el cap de l’executiu més efímer de la V República, amb menys de tres mesos.

Ahir al matí, Barnier va fer saber després de parlar per telèfon amb Le Pen que retirava la baixada prevista del que paga la Seguretat Social pels medicaments, que es calculava en 600 milions d’euros. Però ja a l’Assemblea, Le Pen va exigir que també es tirés enrere la decisió de no equiparar la pujada de la majoria de les pensions amb la de l’índex de la vida. “Hem presentat una esmena perquè es renunciï a desaparellar les pensions de la inflació, i ara és el govern qui ha d’acceptar-ho o no”, deia als periodistes. L’esmena no ha estat acceptada i no se sap encara si el primer ministre hi accedirà i tornarà a donar una imatge d’absoluta dependència de la ultradretana, que és el seu tendó d’Aquil·les des que va ser nomenat el 5 de setembre passat. Després, encara li quedaria intentar aprovar els pressupostos d’ingressos i el de despeses de tot l’Estat.

“Penso, sincerament, que els francesos no ens perdonaran que preferim els interessos particulars al futur del país”, afirmava des de la tribuna Barnier justificant el seu recurs al decret llei. I més tard, davant els diputats macronistes i de la dreta republicana, els confessava que el gir encara més inflexible de Le Pen es deu “al seu calendari judicial”, segons van explicar alguns d’aquests diputats. Fa dues setmanes va quedar vist per a sentència per al 31 de març el judici contra ella i el seu partit per feina fictícia dels assistents europarlamentaris, amb una petició de la fiscalia de cinc anys d’inhabilitació amb aplicació immediata. Una cosa que li impediria presentar-se a les eleccions presidencials del 2027. Tot i afirmar que una cosa no influiria en l’altra, aquesta inflexibilitat actual sembla com un tot o res de la ultradretana per forçar, fins i tot, la dimissió del mateix president, Emmanuel Macron. I encara que segons la Constitució no es poden convocar legislatives fins al juny que ve, un cop complert un any de les anteriors.