ChatGPT: dos anys del ‘chatbot’ més solvent

Dissabte passat, 30 de novembre, es van celebrar dos anys de ChatGPT. Dos anys d’avenços impressionants. Ara podem parlar amb aquesta IA d’OpenAI. Podem pujar-li imatges, demanar-li que les generi, crear textos amb fonts actualitzades o gairebé en temps real d’internet, crear vídeos amb Sora (encara limitat a alguns usuaris), utilitzar-la com a cercador i personalitzar-la a partir de l’opció que recordi les nostres consultes i treballs amb ella.

L’últim any ha estat especialment intens tant per les noves funcions com per la seva intrahistòria i les interioritats de la companyia, que s’ha posicionat al tauler de les grans tecnològiques amb una figura com Sam Altman, que fa la impressió d’haver arribat per quedar-s’hi. ChatGPT té 200 milions d’usuaris setmanals. OpenAI ha marcat el ritme a la resta i alguns han preferit aliar-s’hi abans que combatre-hi directament, com Apple i Microsoft.

La seva popularitat es manté tot i que Google ha fet un pas endavant amb Gemini, Microsoft ha llançat Copilot i Meta ha presentat Llama i la integració de la IA a les seves plataformes. Exceptuant Apple i deixant Anthropic com un element competitiu menor però no insignificant, i potser també Perplexity, els fronts oberts per arrabassar-li el tron a OpenAI s’han intensificat aquest any.

S’acaba el 2024, celebrem el segon aniversari de ChatGPT, la IA més sòlida i confiable, la que sempre és present encara que en alguna ocasió et sorprenguin Claude, Gemini, Perplexity o Mistral. Dos anys d’hegemonia, d’anar algunes passes endavant i de no cometre errors clamorosos en les seves presentacions (com Google) ni convertir les seves “al·lucinacions” en notícia (com Gemini i les seves divertides pífies).

ChatGPT pot tenir un dia millor o pitjor, com els humans, però aquests dos anys ha demostrat una consistència, una innovació contínua i una fiabilitat que són crucials en l’època de major popularització de la IA. El que puguin fer Claude, Perplexity, Gemini, Llama, Mistral o Grok, i el que veiem amb Apple i Anthropic, sembla més aviat un complement, un entreteniment, una distracció per no avorrir-nos amb ChatGPT.

Els usuaris subscrits, la immensa majoria, coincidim que els 24 euros mensuals són la millor inversió. Donar-li vídeos, fotos, documents, textos i xerrar amb ChatGPT és una experiència de 360 graus que la converteix en l’assistent d’IA més confiable. Fa dècades érem d’un diari, d’una ràdio i d’una televisió. Optàvem per una línia editorial dels mitjans de comunicació que s’adaptaven ideològicament millor a nosaltres. Ara som d’una IA més que d’una altra. Tenim la nostra IA de referència, i si ens interessa provar, experimentar o contrastar, recorrem a les altres, que cada vegada són més i millors.

La forta competència no li va gens malament a ChatGPT. Ho ha demostrat aquests dos anys. Si a tot això hi afegim que l’empresa, OpenAI, i el seu CEO, Sam Altman, són els més convulsos, noticiables, atrevits i transparents –Elon Musk a banda–, la connexió emocional i la dependència diària que hem adquirit amb ChatGPT aquests dos anys tan intensos i apassionants és brutal.

Diuen que és més de dretes que d’esquerres. Encara que em costi apreciar la ideologia dels seus creadors, amb ChatGPT i amb les altres IA em passa el mateix que fa dècades amb diaris, ràdios i televisions: prefereixo la seva solvència i rigor tot i que no comparteixi cert to editorial. La capacitat de discernir entre la solidesa de l’eina i la moralina o deix editorial –en el cas dels bots de conversa, els comentaris adoctrinadors o certes expressions repetitives i avorrides– és el millor aprenentatge individual que es pot experimentar.

OpenAI, empresa desenvolupadora de ChatGPT, ha tingut un any, l’últim, molt convuls. Fundada l’11 de desembre del 2015 per Ilya Sutskever, Greg Brockman, Wojciech Zaremba, Andrej Karpathy, John Schulman, Elon Musk i Sam Altman, té actualment una cúpula directiva en què només continuen Altman, que n’és el CEO; Brockman, que acaba de tornar d’un descans de tres mesos que va coincidir amb la sortida de Sutskever i de Mira Murati, i Zaremba. Només tres.

Fa un any es va produir un terratrèmol intern quan el consell directiu va acomiadar Sam Altman. En l’acomiadament van tenir-hi molt a veure figures com Helen Toner i Tasha McCauley (declarades altruistes tecnològiques) i Ilya Sutskever, que va votar-hi a favor. Al final, després de la intervenció de Satya Nadella, de Microsoft, principal inversor, Altman va tornar com a CEO d’OpenAI, i va acabar esclatant el consell directiu, amb la sortida de Toner, McCauley i, el setembre passat, de Sutskever i Mira Murati, entre molts altres membres del consell directiu, executius i investigadors de pes a OpenAI.

En aquest segon aniversari de ChatGPT i a les portes del novè d’OpenAI, el sisme intern ha estat molt dramàtic. Altman només té al seu costat Brockman i Zaremba, i compta amb antics cofundadors que ara són enemics declarats, com Elon Musk, convertit en l’amenaça principal, però també Ilya Sutskever. Ni Microsoft ni Apple formen part actualment del consell directiu, en part per eludir les lleis antimonopoli.

Altman està internament més fort que mai, amb un consell directiu presidit per Bret Taylor, amb càrrecs provinents de Washington i una empresa clarament orientada a negoci i sense la llosa del “sense ànim de lucre”. Amb la victòria de Donald Trump i la influència de Musk, caldrà veure com es mou Altman amb els republicans i com l’afectaran la competència i les regulacions i decisions de la nova administració de Trump.

OpenAI ha perdut una part molt important del seu talent directiu, desenvolupador i investigador, però ha mantingut la major part de la plantilla fidel a Altman, amb rècords d’ingressos i d’usuaris setmanals, llançaments rellevants com la multimodalitat d’imatge, vídeo i veu, i amb el cercador que vol atrapar Google. Potser els problemes recents amb l’anunci del generador de vídeo Sora són una taca en el seu historial, però, per la resta, OpenAI continua liderant amb comoditat.