Irlanda
El Sinn Féin vol controlar també el sud
Els nacionalistes aspiren a guanyar les eleccions a la República d’Irlanda de demà després de fer-ho al nord
Els escàndols sexuals al partit i l’auge dels ultres antiimmigració fan minvar les possibilitats de victòria
L’arribada de McDonald i O’Neill a la direcció del partit el 2018 ha transformat del tot la formació
Mary Lou McDonald, la candidata dels Sinn Féin a les eleccions irlandeses de demà, ha assegurat que, si guanya, la primera cosa que farà serà trucar al primer ministre britànic, Keir Starmer, per demanar-li un referèndum de reunificació de l’illa d’Irlanda perquè es faci el 2030. Si guanya, el Sinn Féin manaria a tota l’illa després d’haver-se imposat en les eleccions d’Irlanda del Nord (territori britànic) el 2022 amb la consulta també en el seu programa electoral.
La consulta està prevista en els acords de pau del 1998 i ha de tenir el beneplàcit dels governs de Londres i de Dublín, que estan obligats a acceptar-la si es percep un canvi en la voluntat de la gent, com està passant. La consulta era al programa del Sinn Féin al nord, i ara al sud.
McDonald assegura que aquestes eleccions són “una oportunitat històrica”. Si les guanyés, seria la culminació del canvi que van iniciar ella mateixa, de 55 anys, i Michelle O’Neill, de 47, quan van ser escollides presidenta i vicepresidenta del Sinn Féin el 2018 en substitució de Gerry Adams, i de Martin McGuinness, que havia mort un any abans. Feia 35 anys que Adams era al capdavant del partit.
Aleshores era impensable que el Sinn Féin arribés al poder ni al nord ni al sud de l’illa. Al nord dominaven els unionistes i al sud s’alternaven en el poder els dos grans partits de centredreta, el Fianna Fáil i el Fine Gael. El relleu a la cúpula de la formació nacionalista va ser significatiu. Dues dones per dos homes, i dues dones que no estaven directament relacionades amb el conflicte armat a Irlanda del Nord, que va durar del 1969 al 1998. Sí que ho estaven Adams i McGuinness, exintegrants de l’Exèrcit Republicà Irlandès (IRA).
McDonald i O’Neill es van afiliar al partit després dels acords de pau de 1998. L’ascens al poder d’una generació que no s’associava a les armes va permetre al Sinn Féin rebre més suport de joves votants irlandesos amb estudis, d’esquerres i més acomodats, que compartien les seves opinions progressistes sobre el canvi climàtic, la política exterior (sobretot pel que fa a la seva posició propalestina) i temes LGBTIQ+. A més dels votants tradicionals de classe treballadora urbana i rural.
Es van centrar a promoure les seves polítiques progressistes amb un to dialogant i conciliador, deixant en un pla més discret el discurs nacionalista, tot i que la reunificació de l’illa continuava sobre la taula. A tot això cal afegir-hi l’extraordinària capacitat de comunicació de McDonald. Es van distribuir l’illa. O’Neill havia de ser la candidata del partit a Irlanda del Nord. McDonald, a la República d’Irlanda.
Coalició inèdita
L’efecte va ser immediat. El 2020 McDonald va guanyar els comicis irlandesos en obtenir el 25% dels vots, però va quedar a un escó del Fianna Fáil. Els dos partits tradicionals, el Fianna Fáil i el Fine Gael, van formar una coalició per primer cop en la història, amb els verds, per evitar el govern del Sinn Féin. Aquelles eleccions van deixar clar que McDonald havia connectat amb la població.
Dos anys més tard, el 2022, O’Neill es va imposar en les regionals irlandeses i es va convertir en ministra principal nord-irlandesa. El referèndum de reunificació, del qual pràcticament no es parlava, tornava a ser en el primer pla. Amb el Sinn Féin al poder a nord, tothom deia que era qüestió de temps que McDonald arribés al poder al sud per controlar l’illa sencera. Les enquestes així ho indicaven. La data eren les eleccions irlandeses finalment convocades per demà.
Però tot ha canviat aquest últim any quan han esclatat els dos grans problemes que té ara mateix Irlanda. El primer és el de l’habitatge. Segons la Comissió d’Habitatge, hi ha una carència de 250.000 pisos per a una població de 5 milions d’habitants. El segon és l’arribada massiva d’immigrants, que ja representen el 20% de la població. La cosa es va barrejar quan als sol·licitants d’asil els van donar els pisos socials als quals no tenien accés els irlandesos.
Aquesta situació, com passa a tot arreu, va ser aprofitada per grups d’extrema dreta per crear un clima antiimmigració. L’errada de McDonald, reconeguda per ella mateixa, és que es van quedar atrapats entre els votants tradicionals de classe obrera, contraris a la immigració, i els nous de classe mitjana, a favor. La seva posició respecte de l’habitatge era clara, però no sobre la immigració. I en les europees i locals van rebre una patacada en obtenir només el 12% dels vots. Van perdre els votants tradicionals. A tot això cal afegir-hi els escàndols sexuals d’abús de menors que han afectat alts càrrecs del partit i que han deixat McDonald en una situació molt delicada.
Per a aquestes eleccions, el Sinn Féin ha endurit la política migratòria per recuperar els votants de classe obrera i presenta un programa molt progressista. En les enquestes està en un 20% en intenció de vot, darrere del Fine Gael, que té un 22%. La clau d’aquests comicis és el gran nombre de candidats i petits partits d’extrema dreta i dreta populista antiimigració que intenten quedar-se el vot protesta contra els partits tradicionals que fins ara es quedava el Sinn Féin. La pregunta és si McDonald aconseguirà quedar-se aquest vot per arribar al poder, obtenir el control de tota l’illa i fer la trucada a Starmer.