Ha mort mossèn Miquel Barbarà i Anglès, tota una institució a Tarragona

L’antic secretari general de l’Arquebisbat de Tarragona, Miquel Barbarà i Anglès (Almoster, 1939), ha mort als 85 anys. El mossèn, molt conegut sobretot a la demarcació de Tarragona, va rebre el 2010 de Benet XVI la distinció vaticana més alta que el Papa concedeix a un sacerdot que no pertany al Col·legi Episcopal: el títol honorífic de pronotari apostòlic supernumerari. Va defensar el dret a decidir dels catalans participant en actes de l’ANC, l’AMI i Òmniun Cultural a Tarragona.

Va ser durant molts anys la mà dreta de l’arquebisbe Josep Pont i Gol. Estimava profundament i treballava per totes les tradicions i celebracions de la Setmana Santa a Catalunya. Això el va portar a ser delegat per les Associacions de Setmana Santa de l’Arquebisbat de Tarragona.

Barbarà, que era Fill Predilecte d’Almoster (Baix Camp) i de Tarragona, va ser vicari general i episcopal i degà-president del Capítol de la catedral de Tarragona. El 1963 va ser ordenat prevera a la parròquia de Sant Miquel del seu poble. El 1971 va passa ra ser secretari general i canceller de l’Arquebisbat i el 1984 va esdevenir vicari episcopal de Tarragona. El 1987 també va ser nomenat responsable del Consell d’Afers Econòmics i el 1997, finalment, va rebre la vicaria general de l’arquebisbat, càrrec que va ocupar fins al 2009. Durant una quarantena d’anys va ser membre del consell episcopal i durant dos mesos, en l’impàs entre l’arquebisbe Lluís Martínez Sistach i Jaume Pujol i Balcells, va ser nomenat administrador diocesà.

Barbarà es va llicenciar en Teologia, Ciències Socials i Sociologia i va tenir una àmplia formació musical. El 1967 va començar a exercir de professor del Seminari Pontifici. També ho va fer a l’Escola d’Assistents Socials i als anys setanta va exercir de director del Col·legi Sant Pau de Tarragona, abans que fos designat professor de la Facultat de Teologia. A l’Escola Universitària de Treball Social va ser-ne cap d’estudis (1985), director (1993) i president del seu patronat (1997). Dins el seu ampli recorregut com educador, va oferir també el seu mestratge a l’Institut de Ciències Religioses Sant Fructuós i a l’Escola i a l’Institut de Teologia.

En l’àmbit de les delegacions i organitzacions diocesanes, va iniciar la seva tasca com a consiliari d’Acció Catòlica (1976-1979). El 1985 va ser nomenat delegat diocesà de Missions. L’any 2004 va passar a ser consiliari de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona i el 2005 va ser nomenat prefecte i president de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Soledat de Tarragona. Aquesta vinculació amb la Setmana Santa el van portar, e 2009, a ser nomenat delegat episcopal d’Associacions de Setmana Santa.

Com a persona amant de la música i la cultura, va ser secretari diocesà de música sacra i director en funcions del museu diocesà. Era el capellà de la comunitat de religioses de la Companyia de Maria del Col·legi Lestonnac-L’Ensenyança i també ho havia estat de les germanes Oblates. Va presidir durant més d’una dècada la Confraria de la Mare de Déu del Claustre de Tarragona.