política
Ribera nega apagada informativa i apunta a Mazón
En un hemicicle escalfat per l’hostilitat del PP, fins al punt que la ministra Diana Morant (Ciència) va dedicar un “Silenci, hòstia!” a Miguel Tellado (PP) per la contaminació acústica que infligia al Congrés quan no tenia el torn de paraula, la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera (Transició Ecològica), va oferir ahir el seu balanç de la gestió de la dana mortal de València i va negar cap apagada informativa, la principal excusa a la qual s’ha aferrat el president Carlos Mazón a l’hora de justificar la seva passivitat inicial. “El president de la Confederació [Hidrogràfica del Xúquer] al Cecopi transmet la informació en temps real. Mai hi va haver apagada informativa”, va sentenciar. La sorpresa va arribar en la seva segona intervenció: Ribera va desvelar que al Cecopi la tarda del 29 d’octubre en què va arribar la dana i durant la reunió telemàtica “la pantalla es va fondre a negre” entre les sis i les set de la tarda, coincidint amb la incompareixença física de Mazón, i les tres persones que depenen del govern es van quedar sense imatge ni informació del que passava in situ al Cecopi. “No sabem què va succeir durant aquella hora, però les tres persones que representaven la delegació del govern [al País Valencià], l’Aemet i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no van poder participar en aquest debat que segur que estava tenint lloc de manera presencial a la seu del Cecopi per decidir”, va revelar sense explicar-se el buit de 60 minuts fa ja 22 dies. “De poc serveix tenir tota la informació necessària si qui ha de respondre no sap com fer-ho”, va etzibar Ribera en un dard a Mazón.
Avisos que salven vides
Conscient que el PP la citava al Congrés –i a la tarda també al Senat– amb les armes esmolades per boicotejar-la com a futura comissària europea i vicepresidenta d’Ursula von der Leyen –tot i que l’alemanya i imminent presidenta de la Comissió Europea és del PP europeu i la vol al seu costat tant sí com no–, Ribera va comparèixer amb una cronologia de la gestió de la dana minut a minut. I això incloïa la certificació que, entre les quatre i tres quarts de set de la tarda, la Confederació va emetre set avisos sobre les fortes pluges a Xiva. “Si la pluja intensa s’acumula aigües amunt, s’acaba desbordant aigües avall”, va recordar. “A partir d’un avís meteorològic, els sistemes d’alerta primerenca són els únics que salven vides”, va il·lustrar. “Vull agrair aquí el treball i la dedicació dels servidors públics que van emetre la informació tal com era el seu deure”, va elogiar tot recordant que a la Universitat de València, la Diputació i ajuntaments de la província sí que es va activar ja el dimarts 29 “amb caràcter preventiu”.
Rambla del Poio el 2011
Davant l’atac del PP per subestimar l’estat del barranc del Poio, Ribera va rescatar l’hemeroteca del 16 de desembre del 2011, quan ella era secretària d’estat de Medi Ambient en el govern de José Luis Rodríguez Zapatero i va firmar la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) que autoritza realitzar-hi les obres per reduir inundacions. I el 2017, ja amb Mariano Rajoy a La Moncloa, aquella DIA va caducar sense que el PP fes res, segons va denunciar Ribera en el seu duel amb els populars Tellado i Esher Muñoz. “Li desitjo molta sort als tribunals”, va gosar dir Muñoz com a comiat.
Rumb a Brussel·les
Es dona la circumstància, però, que enmig del ple el líder del PP europeu, el bavarès Manfred Weber, va deixar en ridícul Alberto Núñez Feijóo amb l’ordre de votar la comissió de Von der Leyen amb Ribera de vicepresidenta. Tot i la pressió del PP espanyol perquè Ribera dimiteixi si és imputada estant ja a Brussel·les, l’entorn de la vicepresidenta recorda que el codi de conducta comunitari dicta que un comissari està obligat a dimitir quan és declarat culpable en sentència ferma. “Si no fos així, n’hi hauria prou amb una denúncia i un jutge com Juan Carlos Peinado [instructor del cas Begoña Gómez] a cada país per bloquejar permanentment la Comissió”, exposa l’entorn de Ribera.
La més dura amb Mazón, però, va ser la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, que va augurar que la “negligència” del president tindrà “conseqüències jurídiques”.
Sánchez es veu amb reforma fiscal
L’esperpent de la comissió d’Hisenda del Congrés, que va iniciar la seva reunió a les cinc de la tarda de dilluns i no va acabar fins ben entrada la matinada de dimarts per la incompatibilitat d’ERC i Junts, afronta avui l’examen final amb la votació en el ple de la directiva europea que fixa una tributació mínima del 15% a les multinacionals i que prolonga l’impost a la banca durant tres anys. Si bé en les últimes 48 hores les desavinences entre Junts –amb qui el PSOE obria el ball dels pactes: prolongar l’impost a la banca durant tres anys, deixar decaure el gravamen a les energètiques, rebaixa de la pressió fiscal a pimes i microempreses, fi de l’impost del 8% a les mútues que afectava 2,7 milions de catalans i blindar la viabilitat dels clubs esportius amb bonificacions del 100% en cotitzacions dels monitors i entrenadors– i ERC –amb ells la promesa és rescatar l’impost a les energètiques amb un decret abans d’acabar l’any– semblaven més que irresolubles, a La Moncloa apunten ara que Pedro Sánchez confia totalment en l’aprovació del paquet fiscal. Si bé Podem s’obria a tombar-ho tot –directiva i tributs– si el PSOE no li dona la garantia que Junts votarà el futur impost a les energètiques, el govern està segur de salvar el tràmit per rebre el cinquè tram de 7.200 milions de fons europeus.