política
L’equilibrisme fiscal entre ERC i Junts manté Sánchez atrapat
“Pilar, per Déu!”, pregava la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, amb vehemència a l’orella de Pilar Vallugera (ERC) per telèfon quan ja era negra nit al Congrés i la comissió d’Hisenda iniciada dilluns a les cinc de la tarda s’endinsava en la matinada de dimarts. L’obligada transposició de la directiva europea de l’impost mínim del 15% a multinacionals va ser vista al PSOE com l’ocasió ideal d’obrir el ball d’una reforma fiscal –al grup socialista hi ha qui no entén l’autoparany– i la primera parella triada va ser Junts –amb un pas de deux de deixar decaure el gravamen a les energètiques i prolongar tres anys l’impost a la banca–, però els de Míriam Nogueras i ERC es trepitgen a la pista i l’equilibrisme fiscal de Pedro Sánchez rima amb el funambulisme.
L’astúcia nocturna pactada amb ERC és el compromís d’aprovar un decret per prorrogar un any –tot el 2025– l’impost a les energètiques, però ERC exigeix al PSOE garanties com ara veure el decret abans de demà o tombarà la directiva europea i l’impost a la banca. “El govern ara ha d’anunciar quan presentarà el decret i té fins dijous, o potser dijous tindrà un problema”, diu Gabriel Rufián (ERC) sobre la continuïtat de l’impost energètic que expira el 31 de desembre. “Quan passi el temps i anem al BOE es veurà que hi ha l’acord de Junts i res del comunicat d’ERC”, avisen fonts de Junts. Si bé Hisenda va fer un comunicat per “aclarir que manté l’acord amb Junts per no gravar les empeses energètiques que mantinguin el compromís efectiu d’inversió per a la descarbonització”, al vespre i des del G20 al Brasil, Sánchez oferia conciliació: “El govern defensa dues coses perfectament compatibles: que les energètiques tinguin un gravamen específic i que es pugui descarbonitzar el teixit productiu. Això és el que el govern defensa en els acords assolits amb uns i altres i fins dijous tenim moltes hores per a l’acord.”
‘Pas de deux’ o ‘quatre’
En la seva compareixença des de Rio de Janeiro, Sánchez va voler desdramatitzar el que l’oposició veu com una legislatura agònica i l’espòiler que no hi haurà pressupostos estatals. “Benvinguts als governs de minoria parlamentària: portem sis anys així i és la tònica a Europa”, va dir amb un somriure als llavis. Si Sánchez converteix el pas de deux que balla per separat amb Junts i ERC en un pas de quatre harmònic i coral –també amb PNB i Bildu–, es veurà demà al ple del Congrés. Serà l’hora de la veritat després de l’aperitiu agònic d’una comissió d’Hisenda desconvocada dilluns i dijous de la setmana passada i que, quan per fi es reunia a la tercera cita, ho va fer amb suspens fins al final, recessos sense fi improvisats pel president de la comissió, el socialista Alejandro Soler, i un protagonista imprevist, el lletrat Manuel Fernández-Fontecha Torres, havent d’interpretar si les esmenes transaccionades que cauen són mortes o bé poden ressuscitar al ple.
De Repsol al cas del 2022
La batalla fiscal és també una guerra de relats i de rancúnies entre Junts i ERC. “El que s’aprovarà íntegrament dijous és l’acord de Junts i no hi haurà impost a les energètiques ni a les mútues, però si beneficis per a pimes i clubs esportius. A Junts hem viscut el que passa a la comissió d’Hisenda amb perplexitat: era la situació de qui arriba a l’examen havent estudiat i es troba que qui no ha fet els deures ni ha estudiat demana al professor que es posposi l’examen”, es vanta el diputat de Junts Josep Maria Cruset. “Ningú ha registrat un impost a les elèctriques per ser debatut i votat a temps; quan el 2022 es va votar el decret d’estalvi energètic que entregava 2.000 milions a les elèctriques i 1.360 milions a Florentino Pérez, el bloc de les suposades esquerres hi va votar a favor, i Junts en contra”, recorda Nogueras davant qui els encasella en l’hemisferi dretà. Per Pilar Vallugera (ERC), Junts actua com a “lobby” i “lacai de Repsol”. Fonts d’ERC i Bildu, a més, coincideixen a veure un fil de punts suspensius que uneix Josu Jon Imaz –president del PNB del 2004 al 2008 i avui conseller delegat de Repsol– i l’actual PNB, i recorden que la biografia de Cruset va unida a Tarragona com a expresident del Port.
De la votació de demà en depèn l’entrega dels 10.000 milions de l’últim tram de fons europeus.